30 de des. 2006

Esparreguera rep les celebracions del Nadal

Nova exposició del Col·lectiu de Pessebristes a la Casa de la Cultura




Un dels Diorames presentats a l'exposició organitzada per el
Col·lectiu de Pessebristes d'Esparreguera aquest Nadal de 2006.


    L’ambient de Nadal ha arribat a la nostra ciutat. Els seus carrers engalanats de llums, els tradicionals arbres, els pessebres als aparadors dels comerços de la vila, juntament amb les primeres cartes que els nostres infants anaven omplint per encarregar les seves joguines de Reis, ens parlaven de la proximitat de les nostres festes. El Nadal ja és aquí.

    Desembre és un mes ric d’activitats a la nostra població. Per Santa Llúcia els botiguers del carrer Gran i la Plaça de l’Ajuntament donaren alegria en treure al carrer els seus millors articles per fer la Fira de Santa Llúcia.. Un dia en qui també els vailets de l’Escola Municipal de Música d’Esparreguera, i l’Escola de Música de la Eulalia Munné -amb barretines de Papa Noel- ens delectaren amb cantades de Nadales populars.

    El tradicional Concert Coral de Nadal, enguany sota la direcció de Jordi Usán, i comptant amb l’acompanyament de la pianista Montserrat Giné oferiren obres de Butler, Elgar, Borràs, Fauré, Vila, i Bibiloni. La celebració del Tradicional Caga Tió per la quitxalla a la Plaça del centre, com també les representacions de teatre popular amb “Els Pastorets” i la Missa del Gall de la nit del 24 de desembre, serien l’aperitiu de totes les festes que vindrien darrer.

    No podia faltar enguany, altra expressió cultural i festiva, -i també religiosa- d’aquelles abnegades persones que forment el Col·lectiu de Pessebristes d’Esparreguera. Veritables artistes que creen veritables obres per tal de mostrar-nos-les en aquests dies.

    Son hores buscant idees originals, de fer dissenys, buscar els materials adients... Dies de laboriós i meticulós treball, fins veure acabada aquestes escenografies que mostren lliurement com a diorames en aquestes festes.

    Alguns ja no mereixen carta de presentació: Castellví, Montoriol o be Espinach, veterans en aquest art, cada any ens meravellen amb les seves originals creacions. Altres, com el bon vi, agafen aroma i consistència cada any que passa.

    Son obres digne de lloança. Treball de laboratori. Cada diorama que presenten, esdevindrà un llibre obert per aquell visitant que tingui el temps i la perspicàcia de dedicar-hi temps gaudir de tot allò de creativitat que ens ofereixen els seus autors.

    Enguany, el treball presentat per el Col·lectiu Pessebrista d’Esparreguera el trobem novament dins la Sala Municipal d’Exposicions d’Esparreguera, al carrer dels Arbres de la nostra localitat. Un total de 14 diorames sobre la vida i el naixement de Jesús, amb totes les possibilitats que pot oferir el cor d’un artista. 

    Els expositors i el nom de la seva obra és el següent:


Joan Montoriol: “La Presentació en el Temple.” Un deliciós treball que situaria dins l’església de La Colònia Güell, obra del genial arquitecte Antoni Gaudí.
Maria Jordana: “Els reis fent camí.”
Emili Sancho:
“Naixement.” Una obra curiosa d’un naixement nevat a Palestina.
Toni Lecha: “L’Anunciata.”
Joan Espinach:
“La transició.” Obra clàssica, on podem veure, però, al fons, incorporada l’església de Santa Eulalia d’Esparreguera.
Pere Costa: “L’Anunciata.”
Ester Mitjà:
“El naixement.”
Joan Dellà:
“El naixement.” Original muntatge escènic que compte amb el moviment un molí de blat i una roda d’aigua...
Joan Vera: “Fugida a Egipte.”
Josefa Leandro:
“Fugida a Egipte”.
Núria Vidal:
“Descansant pel camí.” (Veieu diorama publicat en aquest article)
Montserrat Barcons: “L’Adoració dels Reis.”
Isidre Castellví:
“L'Anunciata.”
Francesc Arrufat:
“Sentiments”

    Agraïm a totes aquelles persones que fan possible aquesta exhibició any rera any, el seu esforç i constància. Recordant a aquelles persones interessades en visitar aquests diorames, que l’horari de feiners i dissabtes és de 6 a 8 del vespre i festius de 12 a 2 del migdia i de 6 a 9 del vespre.




14 de nov. 2006

Sant Salvador de les Espases 2006:

Visita d’un grup d’esparreguerins a l’antiga ermita...
.
.


Els més valents obrint camí vers Sant Salvador de les Espases
d'Esparreguera a la col·lumna d'excursionistes...


    El diumenge 29 d’octubre va tenir lloc una nova edició de la tradicional excursió que cada any fan la colla i grup d’amics de la família de cal Alavedra d’Esparreguera, a l’ermita de Sant Salvador de les Espases.

    Les vint i tres persones que enguany formaven la colla d’excursionistes, sortien de la plaça de l’Ajuntament a les vuit del matí direcció Vacarisses, per tal de pujar al cim de Sant Salvador per darrera. I així poder disfrutar de les magnifiques vistes que oferia aquell dia lluminosament clar. Amb unes imponents vistes de la nostra muntanya de Montserrat al fons de les serralades.

    La caminada, -viscuda amb alegria i caliu- esdevenia en part, en una continuació o segona part de la pujada que algunes persones de la colla havien fet a Montserrat no gaires dies enrera. Lloc on pujarien de Collbató, retornant per les Covés o cantó del Llobregat.

    En el bulliciós cim de Sant Salvador ens trobàrem nombrosos grups de jovent i més grans que hi havia aprofitat aquell joiós dia, per pujar-hi.

    La nostra colla, va disfrutar també d’un esmorzar de germanor ben alegre. Una vegada més, la flaire de la carn a la brasa inundava aquelles velles pedres de mans dels nostres cuiners decans: el Joan i la Alfonsa, entre altres.


Dues fotografies del menjador de dins de l'ermita de Sant Salvador de les Espases d'Esparreguera.
 El grup d'esparreguerins, semble tan ben vinguts i acollits per els
Amics de Sant Salvador de les Espases d'Olesa de Montserrat,
preparen el lloc per fer el tradicional esmorçar de germanor.

    Aixoplugats sota la teulada de l’ermita, a la sala gran, compartiríem taula i bon humor. Acompanyat de bona gana i un petit descans abans de reprendre el viatge de tornada a casa. Val a dir que un dels excursionistes de la nostra colla, per allò de tenir el colesterol alt, va haver de conformar-se amb un entrepà de pernil dolç i formatge.... i olorar-la... la carn..... [L’any vinent ració doble.... de carn, és clar...]


Fumerol a les ximeneies de l'ermita de Sant Salvador de les Espases d'Esparreguera.
El fumerol i el flaire de l'aire avisa que es proper el moment de l'esmorçar...!


    No faltarien els populars refrecs, ni tampoc carburants de millor "octanatge".. Ni els postres en gran abundància... Fruits secs, ... rebosteria de la més variada que feien delir els ulls, enmig de tant tiberi... I és que les nostres dones varen fer veritables delícies amb les mans, pensant com deixar-nos bocabadats -cosa que aconseguiren- posant-t'hi tot el cor...

    No ens deixem tampoc al tinter la coca i el cava....

    L’efemèride bé que ho mereixia. Donat que coincidia aquesta pujada amb l'onomàstica d’un dels veterans en aquestes excursions d’Esparreguera: la del Narcís
Per molts anys!!!!
I a fer-ne molts més !!!


Fotografia de grup d'amics i el Lluis Artigas Jorba, per immortalitzar un moment
envoltats de natura, amb la muntanya de Montserrat darrera...


    Tot va anar d’allò més be. Al viatge de tornada, a mig camí en un replà vàrem fer-nos la fotografia de família, aquells que pogueren participar-hi... Alguns companys, però, serien absents, puix devien anar a un enterrament i marxaren abans que la resta del grup. Arè, ja és història...

    L’ermita de Sant Salvador de les Espases és situat dintre del terme d’Esparreguera, a la vora esquerra del riu Llobregat, sobre el congost del Cairat, en un turó situat a uns 415 metres sobre el nivell del mar, entre els torrents de l’Espluga i de Sant Salvador, a uns cinc quilòmetres del casc urbà d’Esparreguera, i a uns dos quilòmetres aigua amunt del castell d’Esparreguera, prop de l’ermita de Santa Maria del Puig. Des d’Olesa de Montserrat existeix també el camí que porta a l’anomenat pla del Fideuer, on, des d’allí a peu, cal seguir una senderola en direcció ponent d'un quilòmetre aproximadament. Prop del balneari de La Puda. Pertany al nostre municipi, però, eclesiàsticament a la parroquia de Santa Maria d’Olesa de Montserrat, de l’any 1868 fins ara.

    És, un lloc pintoresc de força devoció als pobles d’Olesa, Esparreguera, Vacarisses i Terrassa, especialment. De dalt de l’ermita tenim un caminet per pujar al cim del turó, ja a 430 metres d’alçada, que és el lloc on havia estat un dels castells d’Esparreguera, conegut com a “Rocha de Spaa” en els documents antics, i castell de les Espases en els del segle XII i posterior. Per be que actualment és desaparegut i el seu lloc és convertit en un senzill mirador de visitants i excursionistes..



Fotografia del cim del turó. Lloc on encara es conserven unes poques espurnes del
que seria el basament de la torra de guaita del castell de Sant Salvador de les Espases.


    Alguns estudiosos recorden com el comte Borrell va vendre a un tal Guillem el castell de les Espases i el d’Esparreguera en una data que s’hauria de situar entre els anys 966 i el 985. La capella de Sant Salvador és posterior. Segons alguns autors, -com Pelegrí Casades i Gramatxes [Excursió a Olesa de Montserrat i ermita de St Salvador de les Espases. Any 1883, pàg 128]- l’ermita seria datada al segle XI i, enrunada, fou reconstruïda en el segle XVI. D’aquí la seva visió d’elements gòtics, sobre una estructura primitiva d’estil romànic.

    Com sempre, llocs tan romàntics com aquest indret, i amb semblant nom, tindrà també la seva llegenda popular que passarà de generació en generació.

    Segons aquesta, l'origen de Sant Salvador de les Espases els trobaríem en temps del compte Borrell de Barcelona, què lliuraria en una tremenda batalla contra les onades invasores musulmanes en aquell indret.

    La donació documentada dels castells de les Espases i d’Esparreguera datada a “5 dels idus de setembre de l’any 31 del regnat de Lotari” és a dir el dia 9 de setembre de l’any 985 on podem llegir que "In primis dono ipsum meum castrum que dicunt Spadas unde carta vindicionis fecit mihi Borrellus comes et marchio cum rocas. Cum terras et vineas. Eremos et cultos, cum silvis et garricis, viaductibus et reductibus, ortis, ortalibus... " és anterior al fet d’armes que parla d’una sagnant batalla als voltants d’aquest cim pel Comte de Barcelona Borrell, contra els fills de l’Islam.

    El “Speculum Officialatus” en la pàgina 858, ens recorda allò que la tradició oral ha mantingut fins els nostres dies en tots els pobles dels voltants. Quan diu:

    "Quadam est Capella antiquia vocata seu sub titulo Sancti Salvatoris de las Espasas, in qua solum est cymbalaum, et supponitur aedificata in memoriam victoriae contra mauros obtentae per Comitem Barcinone Borrellum, anno Dni 1003... "

    Així doncs, entremig de la ferocitat de la lluita per defendre el país de la voracitat i crueltat sense límits de l'invasor musulmà, el comte de Barcelona va demanar protecció al cel... i és veié aviat afavorit amb una espessa pluja d’espases de foc que corrien cap aquells devastadors enemics, de tal manera que hagueren de desallotjar aquells cims.

    És aquí, doncs, on trobem l’origen d’aquesta ermita que seria bastida com acció de gracies per l’ajuda rebuda i dedicada a Sant Salvador.


Detall d'un dels camíns d'accès a l'ermita de
Sant Salvador de les Espases d'Esparrguera.


    Les Espases són agulles o hog-backs formades a conseqüència de l’erosió de la roca, i naturalment, els castells s’aixecaven en llocs estratègics i difícils de conquerir. Aquí trobem una bona convergència de mots o paraules...

    Podem ser escèptics en quant a les formes, però, tot, sempre trobarem una bona part de veritat en tota llegenda popular. Així, esta ben documentat els atacs sarraïns contra el comtat de Barcelona durant els primers anys de comte Ramon Borrell (992-1017) on penetrarien pel Penedès arribant al Llobregat i destruint Manresa, o els sagnants atacs del musulmà Abd al-Malik contra Catalunya l’any 1003.

    Uns atacs no puntuals, sinó repetits al llarg del temps. Recordem els atacs de l’any 965 en temps d’al-Hakam II (961-976), o els atacs d’al-Mansür dels anys 978, 982, 984, i l’assalt de Barcelona del 985. Que passaria a la historia com “ipso anno quando Barchinona interiit” o el que és el mateix: "quan Barcelona morí", en expressió d’un document de l’any 992. Una data dolorosa que, a més, coincideix amb la de la donació del castell de les Espases i el castell d’Esparreguera a la seu de Sant Pere de Vic, de mans de Guillem, que havia acudit a la defensa de Barcelona on la seva muller Emma fou feta presonera per al-Mansür.

    Cal referir-se aquí a altres documents curiosos que fan esment a les Espases, com el datat al gener de l’any 1299 d’una concòrdia feta i signada per Guillem de Claramunt i Guillem de Cardona, en presencia del rei Jaume I en què es diu: “I ací jo, Guillem de Claramunt, també espontàniament, dono, commuto, remeto i confereixo a tu, Guillem de Cardona, i als teus i aquells que vulgueu, els meus castells de Montbui i Esparreguera i les Espases i seixanta morabetins d’or anuals...” En llatí: castrum meum de Montebuyno et castrum de Sparagaria et castrum meum de Ensibus.... Val a dir parlant del castell d’Ensibus que, precisament en llatí, el mot “ensis” equival a “espasa” Per tant, comprovem que parlem del castell de casa nostra.

    Durant el segle XIV els castells foren venuts i anaren a parar d’unes mans a altres fins que l’any 1351 els compraria el monestir de Santa Maria de Montserrat. De qui serien propietat fins l’any 1836.

    A diversos arxius es conserven també referències sobre l’ermita de Sant Salvador de les Espases. Així, a l’arxiu històric Comarcal de Terrassa podem trobar una crida del veguer del Vallès contra l’ermità de Sant Salvador de les Espases de nom Pere Pastor, del 27 de juny del 1342 , així com un inventari de béns de l’ermita datat a 4 d’agost de 1362.

    A l’Arxiu Històric de Manresa es conserven diferents documents, com el capbreu de les lleixes a Sant Salvador de les Espases que comprenen el període de l’any 1353 al 1377, i quatre cèdules manuscrites dels anys 1602, 1604, 1618 i 1620.



Sant Salvador de les Espases
d'Esparreguera.
Petita placeta davant l'ermita, lloc de repòs per els excursionistes...


    Com sempre, llocs com aquests van acompanyats de les seves corresponents llegendes, que transcriure per tots vosaltres, no donant-li cap més valor que el de narració que va lligada a l’ermita la primera, i la segona explica la desaparició del Castell de les Espases:

    La primera llegenda, que és la més pròxima en la cronologia, situant-se només a tres segles enrera del temps actual, pren motiu de l’assassinat d’un ermità del lloc, a mans de Claudi el Moliner i altres bandolers de la seva colla, un dels quals, anomenat “l’hipòcrita Barbasa, hauria substituït en l’ermitatge al difunt, per tal d’utilitzar l’ermita com a parany dels seus delictes...

    La segona llegenda ens vol explicar la desaparició del castell. Diu així:

    "El cavaller de les Espases va ésser un partidari decidit del príncep de Viana, i un contrari declarat del seu pare, el rei Joan.

    La guerra que va sostenir aquest rei contra el més florit i el més selecte de les forces vives de la terra, que defensaven el seu fur i la seva llei, necessàriament l’havia de perdre, a no ésser per una gran traïdoria comesa per un cavaller que es va vendre secretament al rei. Fetes les paus, un dia el cavaller traïdor, el nom del qual no ens el diu la tradició, acompanyats de gran seguici, anava de camí per vora del castell de les Espases. Com que era hora tarda, el senyor de les Espases, que des de lluny va veure venir la comitiva, manà tancar el castell i, quan el que anava de camí va trucar a la porta, el cavaller de les Espases en persona sortí dalt de la muralla per veure qui trucava i què volia, i en saber el desig del caminant li contestà secament que el seu castell no servia de posada de cap traïdor.

    Indignat el cavaller traïdor va acudir al rei i se li va queixar del cas. El rei va enviar a cercar el cavaller de les Espases i li manà que donés estada al seu castell al cavaller que tan bé l’havia servit. El cavaller de les Espases contestà al rei que la seva voluntat forra complida, puix que paraula de rei no pot ésser contradita. En sortir del palau, el cavaller de les Espases va manar a la seva gent que desallotgessin el castell i que no hi deixessin ni un senabre de res.


Caure la tarda des del cim de Sant Salvador de les Espases d'Esparreguera.


    Al cap de pocs dies, va presentar-se el cavaller traïdor, i el camarlenc del castell li va donar entrada i estatge, i un cop hi va estar aposentat se’n va anar. Tres dies després el castell de les espases era tot un braser i se n’aixecaven unes flames tan altes que arribaven fins al cel. El senyor del castell i la seva gent, mentre baixaven muntanya avall, anaven dient:

-Val més el castell cremat que deshonrat."

.

9 d’oct. 2006

El Rèquiem de Mozart en Esparreguera

La Coral Estudi XX Cor,
l'Orquestra de Cambra Catalana
al Teatre de La Passió d'Esparreguera




La coral Estudi XX Cor de Terrassa en una fotografía d'arxiu publicada a internet.



    Patrocinat per l’Obra Social de la Caixa de Terrassa vàrem poder gaudir a Esparreguera d’una nit musical d’extraordinària qualitat. Al teatre de La Passió va tenir aquest divendres 29 de setembre del 2006 de la presentació del famós Rèquiem de W. A. Mozart, a càrrec de la Coral “Estudi XX Cor” i “l’Orquestra de Cambra Catalana” baix la batuta general del Joan Pàmies.

    L’Estudi XX-Cor és una formació de cambra fundada l’any 1999 per la terrassenca Rosa Maria Ribera que és la seva directora. A l’actuació feta a Esparreguera vàrem gaudir de les veus d’un total de 33 cantaires.

    Per la seva part l’Orquestra de Cambra Catalana (l’OCC), que va ser fundada i dirigida pel vallesoletà Joan Pàmies l’any 1986 comptant, per la seva alta qualitat amb el recolzament de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.

Al concert que faig referència, vàrem poder gaudir d’un conjunt format per 25 mestres.



"Orquestra de Cambra Catalana
” en una fotografia d'arxiu publicada en internet.



    Els quatre solistes que ens varen delectar amb les seves veus serien Montserrat Bella (soprano), Montserrat Pi (contralt), Carlos Silva (tenor), i Tomàs Maxé (baix-baríton).

    Les selectes peces ofertes en el programa serien:


I. Inroitus:
Rèquiem
II. Kyrie

III. Sequenz:
Dies irae
Tuba mirum
Rex tremendae
Recordare
Confutatis
Lacrimosa

IV. Offertorium
Domine Jesu
Hostias

V. Sanctus
VI. Benedictus
VII. Agnus Dei
VIII. Communio:
Lux aeterna
.

23 de set. 2006

Setembre del 2006:

La celebració de la festivitat 
del beat Domènec Castellet, fill de la localitat d’Esparreguera.
.






    Esparreguerí nascut en una casa que estava situada on avui dia és la biblioteca Popular de la nostra població -enderrocada l’any 1935-, portaria per nom deia Francesc Pau Castellet i Vinyals, i avia nascut el 7 d’octubre de l’any 1592. La seva mare es deia Lluïsa, i el seu pare Vicenç.

    Va entrar petitet al convent de Predicadors de Barcelona i més tard als 16 anys, el dia 23 d’octubre de l’any 1608 es faria frare dominic al convent de Santa Caterina de Barcelona,, canviant el seu nom de pila de Francesc Pau, pel de Domènec. Seguint l’antic costum de l’època en agafar l’hàbit religiós, de renunciar al nom propi i agafar-ne un de nou.

    Més tard ampliaria els seus estudis al Convent Reial de Santa Creu de Segòvia. I d’allí sortiria a missions.

    Un contemporani del nostre esparreguerí, el pare Aduarte, que l’acompanyaria en aquest viatge missioner ens diu:

    “...era robust i estava portat per un intens amor al proïsme i un gran desig de servir-lo, de tal manera que durant la travessa del mar com en l’estada a terra, sense que ningú no li ordenés, es dedicava als malats, de tal manera que sempre trobava temps per a ocupar-se d’ells i satisfer tot el que necessitaven...”. Més endavant ens diu del pare Castellet:

    “..amb la seva afabilitat, dolcesa i gran paciència, va edificar tots els seus companys i els altres passatgers. Sempre acudia a ajudar els més necessitats sense descuidar les seves abstinències i els seus dejunis. No sabia estar sense fer res...”

    Un any, y part d’altre, el passaria a Mèxic. Finalment el 27 de març de 1615 embarcaria al port d’Acapulco deixant terra mexicana a la que havia arribat el dia 19 de juny del 1613. A finals d’abril arribaren a Manila (Filipines).

    Durant sis anys estaria treballant allí, essent destinat als pobles de Patta, Fottol i Malfotan, que llavors, formaven part de l’anomenada Província de Nova Segòvia..., i d’aquí, s’endinsaria a les perilloses terres de l’Imperi Japonès l’any 1621.

    Desprès de ser incansablement perseguit, finalment seria capturat el dia 18 de juny del 1628 mentre estava predicant a uns quants cristians reunits a casa de la cristiana Llúcia Lluïsa, de 80 anys. I cap a la presó...

    El dia 7 de setembre de 1628 els presos d’Omura foren traslladats a la presó de Nagasaki, essent cremat viu en aquella ciutat el dia 8 de setembre, festa de la Nativitat de la Verge Maria.

    El pare fra Dídac de Sant Francesc relata aquest martiri de la següent manera:

    “Entre ells hi havia Lluís Niatchi, religiós de la Tercera Ordre de N. P. St. Francesc. Aquest sant màrtir estava enfront i molt a prop de la columna a la que estava el pare fra Domènec Castellet i la sang del sant Lluís Niatchi va córrer fins els peus del pare fra Domènec, el qual en va agafar una part i la donà a la mà del sant fra Antoni de santa Bonaventura que, per estar més lluny, no arribava a poder-la a agafar ell mateix, i ambdós posaren la sang de Lluís Niatchi sobre el cap de dos sacerdots en senyal d’agraïment d’aquest sant que havia posat la seva vida en perill pels dos i per mi i per altres molts sacerdots del nostre P. St Francesc i St Domènec que així ens servia i obeïa en les coses de major perill, com si fossin coses ordinàries”.

    Una vegada decapitats els 12, posaren foc a la llenya de les 12 columnes a les que estaven els altres 12, entre ells el Pare Domènec Castellet, i es varen anar cremant llurs cossos, mentre que les seves ànimes passaren a fruir de Déu.

    La parroquia i feligresia d’Esparreguera celebra festes religioses n'honra i glòria del seu beat esparreguerí el dia 8 de setembre de cada any, aniversari del seu martiri en el llunyà Japó. Singularment, de mena litúrgica a l’interior de l’església de Santa Eulalia d’Esparreguera. Normalment la celebració de la “Novena al Beat Domènec” i a continuació la celebració de la Santa Missa.
També tenim excepcions. Així podríem recordar diversos casos.

    L’any 1982 tindrien lloc les festes del 400 Aniversari del naixement del Beat Domènec amb diversos actes: del 28 de setembre al 6 d’octubre tindria lloc la “Novena al Beat Domènec” i a continuació la celebració de la Missa. El dia 4 d’octubre a les 7 de la tarda tindria lloc dins de l’església parroquial de Santa Eulalia d’Esparreguera una vetllada amb diversos actes: una breu conferencia a càrrec del Dr Salvador Cortadellas i Baltasar -qui havia fet una acurada selecció de textos del treball del frare José Delgado sobre el nostre biografiat- amb el nom de “El Beat Domènec Castellet exemple i estímul pels esparreguerins”, seguit d’un Concert d’Orgue a càrrec de Concert d'Orgue,Francesc Prat i Moratonas, que interpretaria obres com el Preludi en re menor de J. Pachebel; el Preludi i fuga en fa Major de J.S. Bach. I la Introducció en Do de H. Peter.

    Seguidament el pare Franch llegiria la poesia de mossèn Manuel Tort “Domènec, foc de l’esperit” i tindria lloc la presentació de diapositives i cants amb l’Auca del Beat Domènec.

    Després es podria gaudir d’un “Concert de la Coral de La Passió” amb les obres “Parenostre” de Rimskij-Korsakov, “Gronxa’m estel daurada” de Josly; “Ave verum” de Mozart; “Slava y Vychnich Bogou” de Strokine; i el “Canticorum iubilo” de Andel.
Finalment tots els assistents cantarien els “Goigs del Beat Domènec”.
El dilluns dia 5 d’octubre a la Biblioteca Popular de la localitat el doctor Antoni Pladevall i Font, membre de l’Institut d’Estudis Catalans oferiria una conferencia amb el nom de “Una visió sobre el pasta religiós d’Esparreguera”; mentres que el dilluns dia 5, a dos quarts de deu del vespre en la mateixa biblioteca, un pare dominic oferia la conferencia “El Beat Domènec, esparreguerí, dominic, missioner i màrtir”.

    El dijous dia 8, tindria una “Vetllada de Pregària” dirigida especialment als joves a l’església parroquial, i, finalment, el diumenge dia 11 d’octubre es tancarien els actes del 400 Aniversari amb la vinguda a Esparreguera de l’Arquebisbe de Barcelona Ricard Maria Carles, on ordenaria de prevere a En Carles Catasús i Pallerola en una emotiva celebració litúrgica celebrada dins del temple parroquial de Santa Eulalia d’Esparreguera.

    Altre cas a recordar seria de l’any 1994, quan tindria lloc la posta en escena de l’obra titulada “Domènec. Retalls biogràfics de la vida de Domènec Castellet i Vinyals, escrits per a poder ésser representats” amb text de l'Enric Martínes i música de Francesc Prat.

    L’escriptor d’aquella obra ens deia:

    “En escriure el text d’en “Domènec” no em movia cap altre motiu que el de recordar un esparreguerí que, per la seva trajectòria, és mereixedor d’un reconeixement popular.
Durant molts anys del meu record, “El Beat” -així anomenat familiarment- va ser per a una gran part del jovent d’aquest poble, ídol i exemple. Els canvis que el temps ha portat a la societat, l’han deixat un xic en l’oblit, i va semblar que aquesta “moguda” podria despertar l’interès per saber qui era aquell esparreguerí, nascut quan la vila aixecava el gran temple i mort poc abans de finalitzar el seu campanar, i que va viure pels carrers i pel nostre entorn, escampant alegria, els seus anys d’infantesa i pubertat.
    L’obra està concebuda des d’un espectacle global. El Cor és l’únic personatge de l’obra. Ell representa el nostre poble. Esparreguera, agraïda de posseir un fill tan singular, i sense que necessàriament sigui en una data fixa, s’ajuntà per recordar el seu dominic màrtir...”



Novena al Beat Domènech Castellet
escrita per mossèn
Joan Ramon Bullit i Guasch,
Rector de l'església parroquial de Santa Eulàlia d'Esparreguera.


    Aquest any la seva celebració va tenir lloc el diumenge dia 10 de setembre del 2006, en el marc de la intimitat de la feligresia de la parroquia de Santa Eulalia d’Esparreguera. No faltaria un recordatori especial de la seva figura durant les misses, com tampoc el cant alegre del seu Himne Popular al Beat Domènec Castellet en acabar les mateixes.

    També ha tingut lloc una nova “Novena al Beat Domènec Castellet i companys màrtirs” editada i escrita per mossèn Joan Ramon Bullit.

    L’anterior, que estava encara en ús, seria l'escrit per mossèn Joaquim Vives i Aragó l’any 1992. Puix la més antiga, escrita l’any 1922 per mossèn Joseph Arderiu havia quedat exhaurida.


.

8 de set. 2006

Mercadona d'Esparreguera

Xerrades d'informació 
i formació als clients de la localitat.




La Merche Malaver oferint una xerrada formativa al centre del
Mercadona d'Esparreguera, situat al Barri Font d'Esparreguera.



    El divendres 1 de setembre del 2006 va tenir lloc a la Sala de Conferències del Centre Comercial Mercadona situat al Barri Font d’Esparreguera, una nova presentació informativa sobre la llar, l'alimentació, i dels productes que poden adquirir-se allí; als clients d’aquest Centre Comercial d’Esparreguera.

    Aquest dia, el tema a tractar seria el de la Neteja de la Llar.

    L'animadora del centre Mercadona, na Merche Malaver, va oferir una breu conferencia sobre la problemàtica que te la mestressa de casa d’Esparreguera a l’hora de fer la neteja diàriament de la seva casa, amb el seu natural entusiasme i alegria.

    La xerrada va centrar-se en dues realitats ben diferenciades: la neteja de cada dia o de “manteniment”, [com seria la cuina, wc, plats etc..] i la neteja “en profunditat” motivada per causes puntuals.

    Desprès de deixar ben clar que actualment no existeix el producte únic que serveixi per fer tot, si que es va indicar la conveniència de diferenciar entre tots els del mercat, aquell que son menys agressius per les persones i les nostres mans.

    S’enumerarien l’arsenal tradicional de la mestressa de casa... com l’amoníac, desincrustants, eliminadors de greixos...

    En el següent apartat s’informaria dels productes disponibles a Mercadona per a la llar, en tres blocs. Transcriurem alguns productes:

-Limpiador cocinas amoniacal
-limpiador cocinas amoniacal esencias cítricas
-limpiador para vitrocerámicas
-Limpiador concentrado Aloe Vera
-Gel limpiado cocinas con legia
-Gel WC
-Pistola perfume jabón Marsella o esencias cítricas
-Desincrustante limpia juntas blanqueante
-Limpia vajilla Bosque Verde
-Limpiador Baños Bosque Verde
-Ducha limpia Pistola
-WC Gel Flores Blancas
-Limpiador antical
-Tabletas desincrustantes efervescentes
-Desatascador biológico
-Limpia cristales cristalino Bosque verde
-Multiusos pistola Aloe Bosque Verde
-Limpiamuebles con aceites nutrientes
-limpiamuebles spray con ceras
-Fregona tirsa microfibra antibacterias Bosque Verde
-Bayeta microfibra multiusos Bosque Verde
-Gamuza atrapapolvo con soporte Bosque Verde.


El públic participant descobrin quins productes i arsenal disposen al seu abast
dins del centre comercial Mercadona d'Esparreguera al Barri Font...


    No faltarien dues demostracions practiques davant de l’auditori present.
Hom veiérem la neteja d’olis a base de l’amoníac tradicional comparant-lo amb el producte “Limpiador cocinas amoniacal” per les cuines.

    Es comprovaria el major poder desengreixant del nou producte davant del mètode tradicional.
    A l’apartat de netejar rajoles del bany, la prova es decantaria també vers un nou producte anomenat “Ducha limpia pistola”. Una novetat de producte amb el que tan sols cal distribuir-lo amb la seva pistola per l’enrajolat... i res més !!!

    L’explicació formativa s’acompanyaria també de material didàctic com un vídeo i diapositives.

    Tenint en compte que el 50% de la humanitat son dones, i, que de moment, el gruix de la carrega familiar i domestica, recauen damunt de les nostres dones, s’ha d’aplaudir aquesta iniciativa. I comprovar que s’estan duent a terme unes conferències formatives, que, si be, per una banda persegueixen estimular al potencial consumidor, no és menys cert que poder alleugerir molt-molt-molt l'esforç i temps dedicat al treball domèstic, si estem al corrent dels nous productes i la forma de fer-los servir correctament.

    Els assistents veren ser convidats a més a més un petit esmorzar, i a la sortida de la conferencia, serien obsequiats amb un detall per la seva assistència.

    Esperem que aquest centre comercial -que esta demostrant ésser pioner en la nostra localitat-, continuí aquesta acció divulgadora a casa nostra... Moltes famílies a la llarga en sortiran beneficiades....


.

18 d’ag. 2006

Diada Internacional de la Dona a Esparreguera

Una exposició a la Casa de Cultura 
ens explica la realitat històrica del Feminisme.





Fotografia de l'exposició sobre Feminisme presentada a la sala municipal
d'exposicions del carrer dels Arbres 38 d'Esparreguera. Fotografia feta el 18 de març de 2006.



    El Feminisme com a moviment que intenta d’establir per a la dona uns drets socials i polítics en igualtat amb els dels homes afloraria d’una manera clara a finals del segle XIX. Si be parlem d’una realitat social, jurídica, i política ha estat sempre present directe o indirectament, gairebé en tot moment i en tota època. De les famoses “Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana” redactades per Olimpia de Gouges l’any 1791 dins l’ambient de la Revolució francesa; passant pels “Clubs de Dones” de 1848, o les fervescències polítiques dels voltams del 1880 y 1885 en què proliferarien un bon nombre de dones en llistes electorals; i les primeres proposicions de llei per tal de concedir el vot electoral nacional o local. Si be, dissortadament no s’aconseguiria.
La realitat d’aquest lluita de la dona és desigual depenent del país de que parlem. Així Suècia el sufragi de les dones a les eleccions municipals l’aconseguiren l’any 1862 i al Parlament en 1919. Per contra Anglaterra seria l’any 1869 y el sufragi polític el 1918.

    En canvi als EEUU la dona disfruta d’igualtat pública per llei Federal des de 1920.
Menció especial son els casos d’Australià, Finlàndia i Noruega, on les dones aconseguirien la igualtat de drets polítics sense gaires problemes.

    No seria, però fins desprès de la Primera Guerra mundial del 1914-1918 que aconseguirien les dones iguals drets polítics que l'home: Dinamarca en 1915, Rússia el 1917, Irlanda i Polònia l’any 1918, Alemanya, Àustria, i Holanda en 1919, Bèlgica l’any 1920.... a Espanya l’any 1933....



Fotografia de la sala municipal d'exposicions del carrer dels Arbres, també popularment
dita Casa de Cultura, sobre el Feminisme. Coincidint amb la celebració
del Dia Internacional de la Dona aquí Esparreguera.


    A la Catalunya de la post-revolució del 1868 trobem el moviment feminista freqüentment dirigida per dones anarquistesmaçons, i espiritistes. Val adir que aquest primer feminisme, fos d’origen àcrata o  republicà, mai fou sufragista. És a dir, no lluitava per la igualtat política de la dona, si no mes aviat, el seu anticlericalisme feia unien forces per tal de lluitar contra un mateix enemic: la influencia de l’Església Catòlica sobre les dones. L’historiador Pere Sánchez i Férre ens diria que aquest primer feminisme “...considerava que sense la prèvia emancipació moral i intel·lectual del sexe femení, atorgar-li el vot era posar-lo a les mans de l’Església...”

    Una de les primeres organitzacions feministes de Catalunya seria fundada l’any 1889 per l’espiritista i escriptora Amàlia Domingo i Soler (Sevilla 1835-Barcelona 1909), l’obrera i dirigent anarquista del tèxtil Teresa Claramunt (Sabadell 1862-Barcelona 1931), i de la maçona de la lògia “Constància” de Gràcia (Barcelona) i escriptora Ángeles López de Ayala (Sevilla 1858-Barcelona 1926) amb el nom de “Sociedad Autónoma de Dones de Barcelona”. Aquesta darrera dona, molt activa, crearia també la “Sociedad Progresiva Femenina” l’any 1898, i fundaria la revista “El Gladiador” i “El Libertador. Periodico defensor de la mujer y órgano nacional del Librepensamiento”. Igualment, ja al maig del 1914 impulsaria “El Gladiador del Librepensamiento” que es publicaria fins a principis de la dècada dels anys vint.

    Personatges important dins el moviment feminista català serien Dolors Monserdà i Vidal (amb la revista “Or i Grana”), la Carme Karr com a directora de “Feminal”, o Narcís Verdaguer i Callis i sa muller “Francesca Bonnemaison” creador de l’Institut de Cultura i de la Biblioteca Popular per a la Dona l’any 1910...


    L’any 1933 s’aconseguiria el dret de vot, i l’any 1936 la Generalitat republicana de Catalunya aprovaria el dret de l’avortament i el 1937 es crearia l’Institut d’Adaptació Professional de la Dona. Al mateix any –en plena Guerra Civil- tindria lloc a Barcelona el Primer Congres Nacional de la Dona que donaria peu a la creació de la “Unió de Dones de Catalunya”. Un aflorament que es veuria paralitzat per la dura postguerra que acompanyaria al país, fins a veure el nou ressorgiment del feminisme de la dècada dels anys setanta.

    L’exposició presentada a Esparreguera (les fotografies son del dia 18 de març del 2006) ha estat acurada i gràficament molt ben treballada. Dedicant-se un espai per cada tema del Feminisme: Arguments a favor del vot, el sufragisme a Anglaterra, el Feminisme a Espanya, les trobades Internacionals per la conquesta del vot, la reforma sexual i la lluita contra la prostitució, com les dones treballadores s’organitzaven, els avanços en el camí de l’educació, els drets civils, la llibertat sexual i els drets reproductius...
    Una exposició que per el seu fil ideològic podria haver-la muntat qualsevol partit polític d’esquerres.

    La part positiva és el treball de síntesis que oferir al visitant del ventall mundial. Incloent-se en aquesta exposició les figures més representatives del feminisme a cada país.
Per contra, pateix aquesta exposició del defecte d’unificar aquesta realitat tan rica i tan complexa com si només hagués existit un sol feminisme i una sola sensibilitat o manera d’entendre aquesta realitat al llarg del temps, deixant-se al calaix importants realitats històriques. Sens dubtes, un tema que donava per molt més....

    Quedem-nos amb això: Una exposició que feia molta falta. Calia recordar-nos allò que s’ha fet, i fer-nos pensar fins quan deixarem la resta que manca per acabar. Perquè, encara hi ha moltes coses per fer al nostre mon, i també aquí casa nostra.....

    Els mitjans de comunicació local tampoc varen fer el reso que aquesta important exposició mereixia per el tema que tractava. Al meu entendrà.




16 d’ag. 2006

Patoaventuras de altos vuelos...

México - Esparreguera.
Vive una aventura galáctica viajando con la compañía aérea Holandesa KLM...







    Uno no sabe si echarse a llorar o bien reírse de resignación al viajar por primera –y última vez- con esta prestigiosa compañía aérea europea, llamada KLM.

    Reconozco que siempre he tenido mis mejores ánimos por los profesionales de la aviación…. Tanto de vuelo como de tierra. Pero, a fuerza de viajar con diversas compañías aéreas una va confeccionando su ranking mental de calidad entre Ellas.

    Para mi, Air France y Aeromexico son los más destacados con mucha ventaja por encima de las demás…. No hablaré de la nacional Iberia, que en uno de mis viajes trasatlántico nos tuvieron siete horas en ayunas… llegando a tener que echar una buena bronca a su personal. Porque sé muy bien que la calidad del servició lo da la calidad profesional, y sobretodo humana del equipo de vuelo…y no la compañía.
    Conozco también Alitalia, Aeromar, Spanair, Eurofly y otras

    Esta vez, mi esposa hizo el viaje México Distrito Federal- Ámsterdam (Holanda), y desde allí al aeropuerto de El Prat (Barcelona-España), y de allí a Esparreguera.
Salió con cinco bultos…. y llegarón solo tres….
    Por el camino la eficacia de KLM quedaría nuevamente entredicho pues se perdieron dos maletas ….. Justamente, las que transportaban lo de más valor, y también las que se tuvieron que facturar por exceso de peso. Con lo que se ha perdido el doble. Por desgracia no soy el unico en quejarme de este mal servicio...

    Lo bueno es que un amigo nos avisó de que esta Compañía era famosa por sus “perdidas”. En fin, aquello de que era muy poco probable que nos ocurriese a nosotros…. Pues…. Sí…. ocurre….

    Han pasado más de 45 días y nada de nada. Ni las encuentran ni nos indemnizan. Uno desearía por encima de todo recuperarlas naturalmente. Aunque tuviésemos que esperar… pero nada. Hay un descontrol tremendo.
    Tres viajes para reclamar en el Aeropuerto de El Prat, -y demoslé gracias que lo nuestro ocurrió antes de la ultima huelga de empleados de Iberia en tierra- , además de la que ya tramitamos el mismo momento de la llegada delante de las oficinas de Iberia, que es, el socio comercial en España. Nada. Infinidad de llamadas telefónicas. Cartas, fax,…. ¡¡Todo inútil!!

    Uno no entiende el porqué de esta apatía. En el deposito del aeropuerto de El Prat hay toda una sala llena de maletas “extraviadas” con su correspondiente cinta identificativa, y tarjeta de propietario, que no sabemos el porqué no se hacen llegar a sus correspondientes dueños. Una visión que posiblemente se repite en cada aeropuerto de nuestro mundo…. Por desgracia, las nuestras no se encuentran allí. Al menos por el momento…
    Uno se siente impotente. Delante de la poca eficacia de esta Compañía. Por eso compartiré con ustedes aquel chiste de aviación que dice que:

“En un vuelo Buenos Aires - Miami, después de un suave despegue y cuando el avión había alcanzado una altitud confortable, el capitán hace un anuncio por el intercomunicador: Damas y caballeros, les habla su capitán. Bienvenidos al vuelo 293, directo de Buenos Aires a Miami. Las condiciones climáticas son muy buenas y por lo tanto esperamos un tranquilo y agradable vuelo. Ahora recuéstense y relájense... Ooooh, por Dios !!Seguido de un largo silencio y después de unos cuantos minutos, el capitan vuelve a decir por el intercomunicador: Damas y caballeros, discúlpenme si los asuste, pero mientras les hablaba, una azafata derramó una taza de café caliente en mis piernas. Deberían ver la parte delantera de mis pantalones !
Entonces, uno de los pasajeros dice: Eso no es nada, usted debería ver la parte de atrás de los míos !!

    En fin amigos míos: Si hacen algún dia el viaje de Esparreguera a México sean prudentes y píenselo dos veces antes de escoger alguna compañía como la KLM….. Tenga fe y pidale la protección a San Buenaventura "de Arriba" para llegar enteritos la familia y su equipaje… o preparese a llegar a su destino como el pasajero del chiste que he incluido....
.

28 de gen. 2006

Biografia sobre Esparreguera

Petita guia
de llibres i treballs
sobre la vila d'Esparreguera:
(Llistat incomplert)




ARTIGAS JORBA, Lluís

·  La revista Cap-i-Cua (Esparreguera 1980
)
· La galeria Art 77 d’Esparreguera. Cronologia d’una realitat. (Esparreguera 1990)
· Esposoris Esparreguerins. Recopilació històrica de les llicències de matrimoni.

Vol. 1. Anys 1784-1791 (Esparreguera 1993)
Vol. 2. Anys 1755-1777 (Esparreguera 1995)
Vol. 3. Anys 1572-1584 (Esparreguera 1995)
Vol. 4. Anys 1610-1633 (Esparreguera 1995)
Vol. 5. Anys 1815-1831 (Esparreguera 1996)
Vol. 6. Anys 1791-1798 (Esparreguera 1996)
Vol. 7. Anys 1723-1755 (Esparreguera 1996)
Vol. 8. Anys 1681-1723 (Esparreguera 1996)

· Esparreguera una Vila pèr conèixer. Monografia gràfica.
(Coautors Lluís Artigas i Francesc Negrillo) (Esparreguera 1995)
· Esparreguera en Imatges. (De la prehistòria fins l’any 1944) (Esparreguera 1997)
· Esparreguera durant el segle XVI. Recull històric de naixements.

Vol. 1. Anys 1540 al 1543. (Esparreguera 1999)
Vol. 2. Anys 1562 al 1569. (Esparreguera 2000)
Vol. 3. Anys 1570 al 1574. (Esparreguera 2001)
Vol. 4. Anys 1578 al 1579 i del 1582 al 1586 (Esparreguera 2002)
Vol. 5. Anys 1587 al 1590. (Esparreguera 2002)

·Eclesiàstics d’Esparreguera. Del 1800 al 1830 (Esparreguera 2002)
· De l’Armada Invencible al Papa Sixt cinquè. Una aproximació històrica a Catalunya,
Montserrat, i la Vila d’Esparreguera, de finals de segle XVI. (Esparreguera 2002)
· Annals de Santa Eulàlia. Crònica històrica de l’església i parròquia d’Esparreguera.
(Esparreguera 2002)
· Diplomatari d’Esparreguera. Recull de documents dels anys 1795 al 1967.
(Esparreguera 2003)
· Els documents notarials sobre la parròquia i feligresia de Santa Eulàlia
d’Esparreguera ( 1805 - 1856 ), (Esparreguera 2005)

COL·LECTIU ESPARREGUERÍ DE RECERQUES
· Església de Santa Coloma d’Esparreguera (Esparreguera 1995)
· El castell de les Espases i l’ermita de Sant Salvador. Bressol d’Esparreguera (Esparreguera 1995)
· Santa Maria del Puig (Esparreguera 1996)

CODINA i COMPANYS, Rosa Maria
· Història del cinema a Esparreguera (Esparreguera 1995)

DOREL i FERRÉ, Gràcia
· Les Colònies industrials (Colònia Sedó) (Esparreguera 1992)

ESTRADA i PLANELL, Gemma
· La Puda. Un balneari als peus de Montserrat (Esparreguera, 1989)

GASTON, Antoni; i NAVARRO, Eleuteri
· La cova de Can Paloma. Jaciments prehistòrics. (Esparreguera 1985) 

HERNÁNDEZ i CARDONA, Àngel Manuel                                                                                            · Ressons de Sant Salvador de les Espases (Olesa de Montserrat 2003)

HERNÁNDEZ, Àngel Manuel; LLORT, Joan; NAVARRO, Eleuteri 
· Les Plantes d'Esparreguera (Esparreguera 2003)

PAULO i SABAT, Josep
· Can Coral a Esparreguera (Esparreguera 1985)
· Guia topogràfica i toponímica d’Esparreguera (Esparreguera 1989)
· La Barca i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa. (Esparreguera 1995)
· Terrissers i terrisseries d’Esparreguera. (Coautor amb Joaquim Creus i Mach) (Barcelona 1998)
· La Capella de Santa Coloma de la Gorgonçana (Esparreguera 2001)

PUIG i JORBA, Josep
· Mostra de caràmica decorada (Esparreguera 1995)

RIERA i CAMPS, Francesc-Xavier
· El Cantoral de Santa Maria del Puig de 1593 (Esparreguera 2001) 
· Apunts d’història postal d’Esparreguera (Esparreguera 2004) 
· Compendi de documentació d'Esparreguera. Segles X-XII. Recull de bibliografia (Esparreguera 2005) · La moneda local a Esparreguera i Olesa. · Paper moneda a Esparreguera durant la Guerra Civil 1936-1939 
· Esparreguera- numismàtica- recull de bibliografia (Esparreguera maig 2006)                    

ROSELL, Mercedes; i MOTSERRAT, María
· Exposición documental de Historia de Esparraguera (Barcelona 1941)

SABANÉS de BALAGUÉ, Aurèlia
· La Passió d’Esparreguera (Barcelona 1957)

SUBIRANA i OLLÉ, Rafael
· El Cementiri de la Gorgonsana (Esparraguera 1948)
· Un tresor. (Sabadell 1955)
· Apunts arqueològics d’Esparreguera (Sabadell 1956)
· Gorgonçana-Esparagària. Arquelologia. ( Sabadell 1957)
· Costums i tradicions d’Esparreguera ( Sabadell 1958)
· Del meu arxiu. Volum I, volum II (Sabadell 1959)
· Església parroquial d’Esparreguera (Sabadell 1959)
· L’art de l’impremta a Esparreguera (Sabadell 1960)
· Estudis Esparreguerins. Fulls de divulgació històrica-arquelològica i de tradició local (Sabadell 1962)
· Persones, coses i records d’Esparreguera (Esparreguera 1985)
· El poblament del terme d’Esparreguera abans de l’any 985 (Sabadell 1985)
· Explicacions històriques d’Esparreguera ( Sabadell 1987)

VALLS i BROQUETES, Orenci
· Topografia mèdica d’Esparraguera (Esparraguera 1936)
· Orígenes históricos de Esparraguera y su comarca (Esparraguera 1941)
· La Vila d’Esparraguera i el seu terme (Esparreguera 1961)
· Documents i notes concernents a la Vila i terme d’Esparreguera (Esparreguera 1991)