18 ago. 2006

Diada Internacional
de la Dona a Esparreguera
Una exposició a la Casa de Cultura ens explica la realitat històrica del Feminisme.


El Feminisme com a moviment que intenta d’establir per a la dona uns drets socials i polítics en igualtat amb els dels homes afloraria d’una manera clara a finals del segle XIX. Si be parlem d’una realitat social, jurídica, i política ha estat sempre present directe o indirectament, gairebé en tot moment i en tota època. De les famoses “Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana” redactades per Olimpia de Gouges l’any 1791 dins l’ambient de la Revolució francesa; passant pels “Clubs de Dones” de 1848, o les fervescències polítiques dels voltams del 1880 y 1885 en què proliferarien un bon nombre de dones en llistes electorals; i les primeres proposicions de llei per tal de concedir el vot electoral nacional o local. Si be, dissortadament no s’aconseguiria.
La realitat d’aquest lluita de la dona és desigual depenent del país de que parlem. Així Suècia el sufragi de les dones a les eleccions municipals l’aconseguiren l’any 1862 i al Parlament en 1919. Per contra Anglaterra seria l’any 1869 y el sufragi polític el 1918.
En canvi als EEUU la dona disfruta d’igualtat pública per llei Federal des de 1920.
Menció especial son els casos d’Australià, Finlàndia i Noruega, on les dones aconseguirien la igualtat de drets polítics sense gaires problemes.

No seria, però fins desprès de la Primera Guerra mundial del 1914-1918 que aconseguirien les dones iguals drets polítics que l'home: Dinamarca en 1915, Rússia el 1917, Irlanda i Polònia l’any 1918, Alemanya, Àustria, i Holanda en 1919, Bèlgica l’any 1920.... a Espanya l’any 1933....





A la Catalunya de la post-revolució del 1868 trobem el moviment feminista freqüentment dirigida per dones anarquistes, maçons, i espiritistes. Val adir que aquest primer feminisme, fos d’origen àcrata o republicà, mai fou sufragista. És a dir, no lluitava per la igualtat política de la dona, si no mes aviat, el seu anticlericalisme feia unien forces per tal de lluitar contra un mateix enemic: la influencia de l’Església Catòlica sobre les dones. L’historiador Pere Sánchez i Férre ens diria que aquest primer feminisme “...considerava que sense la prèvia emancipació moral i intel•lectual del sexe femení, atorgar-li el vot era posar-lo a les mans de l’Església...”

Una de les primeres organitzacions feministes de Catalunya seria fundada l’any 1889 per l’espiritista i escriptora Amàlia Domingo i Soler (Sevilla 1835-Barcelona 1909), l’obrera i dirigent anarquista del tèxtil Teresa Claramunt (Sabadell 1862-Barcelona 1931), i de la maçona de la lògia “Constància” de Gràcia (Barcelona) i escriptora Ángeles López de Ayala (Sevilla 1858-Barcelona 1926) amb el nom de “Sociedad Autónoma de Dones de Barcelona”. Aquesta darrera dona, molt activa, crearia també la “Sociedad Progresiva Femenina” l’any 1898, i fundaria la revista “El Gladiador” i “El Libertador. Periodico defensor de la mujer y órgano nacional del Librepensamiento”. Igualment, ja al maig del 1914 impulsaria “El Gladiador del Librepensamiento” que es publicaria fins a principis de la dècada dels anys vint.




Personatges important dins el moviment feminista català serien Dolors Monserdà i Vidal (amb la revista “Or i Grana”), la Carme Karr com a directora de “Feminal”, o Narcís Verdaguer i Callis i sa muller “Francesca Bonnemaison” creador de l’Institut de Cultura i de la Biblioteca Popular per a la Dona l’any 1910...
L’any 1933 s’aconseguiria el dret de vot, i l’any 1936 la Generalitat republicana de Catalunya aprovaria el dret de l’avortament i el 1937 es crearia l’Institut d’Adaptació Professional de la Dona. Al mateix any –en plena Guerra Civil- tindria lloc a Barcelona el Primer Congres Nacional de la Dona que donaria peu a la creació de la “Unió de Dones de Catalunya”. Un aflorament que es veuria paralitzat per la dura postguerra que acompanyaria al país, fins a veure el nou ressorgiment del feminisme de la dècada dels anys setanta.


L’exposició presentada a Esparreguera (les fotografies son del dia 18 de març del 2006) ha estat acurada i gràficament molt ben treballada. Dedicant-se un espai per cada tema del Feminisme: Arguments a favor del vot, el sufragisme a Anglaterra, el Feminisme a Espanya, les trobades Internacionals per la conquesta del vot, la reforma sexual i la lluita contra la prostitució, com les dones treballadores s’organitzaven, els avanços en el camí de l’educació, els drets civils, la llibertat sexual i els drets reproductius...
Una exposició que per el seu fil ideològic podria haver-la muntat qualsevol partit polític d’esquerres.

La part positiva és el treball de síntesis que oferir al visitant del ventall mundial. Incloent-se en aquesta exposició les figures més representatives del feminisme a cada país.
Per contra, pateix aquesta exposició del defecte d’unificar aquesta realitat tan rica i tan complexa com si només hagués existit un sol feminisme i una sola sensibilitat o manera d’entendre aquesta realitat al llarg del temps, deixant-se al calaix importants realitats històriques. Sens dubtes, un tema que donava per molt més....

Quedem-nos amb això: Una exposició que feia molta falta. Calia recordar-nos allò que s’ha fet, i fer-nos pensar fins quan deixarem la resta que manca per acabar. Perquè, encara hi ha moltes coses per fer al nostre mon, i també aquí casa nostra.....

Els mitjans de comunicació local tampoc varen fer el reso que aquesta important exposició mereixia per el tema que tractava. Al meu entendrà.

1 comentaris:

pRinCes@rtigas dijo...

HOLA :)

PORQUE SOY MUJER ... :)