30 de jul. 2007

Trobada a Santa Margarida del Cairat



Trobada de l'any 2007 a l'església preromànica de Santa Margarida del Cairat
d'Esparreguera. Una de les fotografies del Lluis Artigas Jorba fetes a la sortida
de la missa. Mossèn Joan Ramon Bullit i Guasch, Rector de Santa Eulàlia
d'Esparreguera conversa  i comparteix l'ambient de festa.


    A la novena trobada a Santa Margarida del Cairat d'Esparreguera el diumenge 22 de juliol de 2007, tots els assistents varen tenir la joia de rebre un interessant críptic sobre aquesta antiga capella preromànica d'Esparreguera. 

    On podíem llegir que:

“A finals de 1964 el Secretari de la diòcesi de Barcelona Alejandro Pech certificà les obres de restauració de lesglésia de Santa Margarida Saplanca davant la denuncia presentada per la delegació del Ministerio de Obras Públicas. Joseph Maria Pericas Morros, arquitecte dels bisbats de Barcelona i Vic envià una carta al director i cap d’Obras Públicas a Barcelona, el senyor José M. Cabeceran, sol·licitant que es retirés la sanció i es donessin facilitats per continuar les obres a l’església. És ben posible que la certificació esmentada i la carta de l’arquitecte diocesà, sense data, es presentessin juntes. Adjuntem reproducció dels dos documents que posen de manifest la intervenció en les obres de Santa Margarida del Dr. Eduard Junyent. El títol de monsenyor que figura a la certificació del bisbat quan esmenta el prestigiós historiador i arquèoleg no és erroni. L’any 1953 va ser nomenat per Pius XII Prelat domèstic de S.S. amb títol de monsenyor.

Eduard Junyent publicà el juliol de 1962 al número 46 de la revista San Jorge de la Diputació de Barcelona l’article El prerrománico en el condado de Ausona amb una descripció molt breu de Santa Margarida del Cairat i una fotografia de l’interior presa des de l’absis cap a la porta d’entrada. Possiblement és una de les primeres edicions on es veu l’interior de la nau amb l’aspecte que tenia abans de la restauració.

Montserrat Pagès a Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat, editat el 1983, en feu un estudi més acurat presentant diverses fotografíes d’abans i després de la restauració. És una obra de referencia a l’abast de tothom que vulgui aprofundir en el tema. En una fotografia presa en direcció a llevant hi podem veure la finestra de l’absis i l’altar. En les obres de restauració es dugé a terme també la modificació de l’altar de l’església, d’acord amb les directrius emeses del concili Vaticà II. S’aixecà un altar de pedra per poder celebrar l’Eucaristia de cara als fidels. Aquest altar va ser consagrat pel pare Magín Morera, Superior General de la Congregació Hijos de la Sagrada Familia segons es desprèn d’una certificació del 26 de juny de 1967. Enguany fa quaranta anys. Cal comentar que, si bé la data del document és la indicada, això no confirma el dia de la consagració, que podria ser anterior.

El pare Magín Morera Feixas (1908-1984), el menor d’una familia de dotze germans originària de Castelltallat va ser ordenat sacerdot el 1933 i pasa els anys de la guerra civil espanyola a Roma en activitats dedicades a l’ensenyament. El 1958, a Barcelona, és elegit Superior General de la congregació. Mor el 28 de juny de 1984 poques setmanes després de ser intervingut d’un cáncer de colon. L’any 2003 es va iniciar el procés de canonització. 
Si bé el ritual de consagració d’un altar preveu que la cerimònia sigui presidida per un bisbe, aquest pot delegar-lo a un prevere. Els lligams entre el pare Morera i la familia propietaria de l’església serien motiu per aquesta delegació.

El ritu de la dedicació d’una església i d’un altar és considerat amb raó com una de les accions litúrgiques més solemnes. Aquest ritus, que es recullen al llibre segon del Pontifical Romà, foren revisats i simplificats l’any 1961. Tanmateix, tenint presents l’estil i les normes de la restauració litúrgica que va despertar i fomentar el Concili Vaticà II, va semblar necessari revisar de nou aquest ritus i adaptar-los a les condicions del nostre temps.
El text oficial en català reformat d’acord amb els decrets del Concili Vaticà II i promulgat pel papa Pau VI va ser aprovat l’11 de juny de 1980 i publicat l’any 1981.
El tetx oficial del Pntifical Romà és de maig de 1977. La dedicació de l’altar de l’església de Santa Margarida es va fer doncs amb el text del ritual modificat el 1961.

 


Interior de la capella de Santa Margarida del Cairat en la seva IX Trobada
celebrada l'any 2007. Una esglésiola o capella petiteta però bufona...

 


Que sigui lloc de pau i d’intima comunió amb vós...
Que sigui font de la unitat de l’Església
I de concordia entre els germans...
Que sigui centre de la nostra lloança i de l’acció de gracies...

(Pregària de la dedicació d’un altar).”

    Fins aquí el que diu el document repartit als assistents a la trobada.





Dos bons esparregueríns animant la trobada amb bona música i animació....!!


    De fet, recordem que això de treure publicat algun interessant document sobre la nostra església de Santa Margarida del Cairat, -en altres èpoques també anomenada Santa Margarida de Planca Jussà o de Saplanca Jussà- no és nova. L’historiador Francesc-Xavier Riera i Camps amb motiu de l’aplec celebrat aquí el 17 de juliol del 2005, donaria a conèixer el seu treball titulat “Esparreguera i el testament de Ramon de Guàrdia al Cartulari de Sant Cugat del Vallès” datat al dia 16 d’agost de l’any 1205, en què trobem esment d’aquesta església d’Esparreguera.

    Cal esmentar breument alguna petitesa. La documentació reproduïda ja era coneguda.
    De fet la trovarem reproduïda en el treball del Lluis Artigas Jorba titulat “Diplomatari d’Esparreguera. Recull de documents dels anys 1795 al 1967" (Esparreguera 2003) a les pagines 1643, 44, 182, 183, 184 i 185. Es tracten efectivament, de documents que esmenten en paraules de José Mª Pericas “una pequeña obra que bajo mi dirección facultativa se practica en la antiquísima ermita de Sta. Margarita del término de Esparraguera.. i que “seria de buen acuerdo dar inmediatas facilidades para la continuación de las obras y dejar sin efecto la sanción propuesta... així com també el document de la “Cancillería y Secretaría de Cámara del Obispado de Barcelona” certificava l'autoria i autorització de les obres per l’esmentat arquitecte. Certificat datat a 2 de novembre de 1964.
    Aquesta documentació de consulta, com el certificat de consagració la podeu trobar a l’esmentada obra entre altres llocs, a la Universitat Autònoma de Barcelona.



Bons moments a la Trobada a Santa Margarida del Cairat d'Esparreguera.
Fins hi tot ens atreviriem a fer un petit coro musical.... feiem allò que podíem... 
Però amb motla alegria...


    Sobre el treball de Montserrat Pagès, -ben lloable en tots els sentits-, cal esmentar que només esmenta que “fou restaurada l’any 1965 per la família propietària, que ho és també del mas veí de Can Paloma” [pàgina 150] i breus esments d’aquest any 1965 [pàg 152 i 155] quan parla de l’arc triomfal i juntures recobertes de ciment. La resta del que llegim en aquell paràgraf sobre la restauració o la modificació de l’altar no son paraules de l’acreditada historiadora ni de la seva obra. Puig, potser pot donar lloc a confusió. La resta d’allò que trobem escrit, llur mèrit d’investigació, caldria atribuir-lo a la persona o persones      –no s’esmenten autors-  d’aquest interessant escrit que tant amablement repartirien entre els assistents a la "Trobada".

    Finalment, apuntar la idea respecte a la consagració de l’altar de Santa Margarida del Cairat, de que, a més de l’aspecte de ritual “litúrgic” de l’acte de consagració, caldria també ampliar-lo amb l’aspecte “jurídic i canònic” del mateix.

    Així recordem també que el 15 de setembre de 1917 Benet XV havia creat una comissió cardenalícia per donar correcta interpretació al vigent Codi de Dret Canònic. Aquí trobarem dins el seu Títol XI -canons del 1197 al 1202- les normes jurídiques sobre els altars i la seva consagració.

    El cànon 1199 estableix en el seu apartat 3 que “Consecratio altaris immobilis, quae fit sine ecclesiae dedicatione, quamvis omni die fieri possit, magis temen decet ut fiat dominico aliove festo de praecepto”.

    És adir, quan s’ha de consagrar un altar independentment de la dedicació de l’església -aquest és el cas de Santa Margarida del Cairat- pot fer-se qualsevol dia. Però es recomana com adient fer-se un diumenge o en altra festa de precepte.

    Cm a curiositat, diré que consultant el calendari perpetuo de Moret, ens diu que la data de la consagració del 26 de juny del 1967 va caure en dissabte. I, segons el treball del pare Justo Perez de Urbel anomenada "Año Cristiano" publicada l’any 1959, el 26 de juny seria el santoral dels Sants Joan i Pau màrtirs a Roma. Sant Virgili bisbe de Trento, Sant Pelai martir de Còrdova, Sant Salví bisbe d’Angulema, Sant Superior màrtir, Sant Antelm, Sant Adjutor, Sant David ermità, Santa Perseverança....




IX Trobada a l'església preromànica de Santa Margarida del Cairat d'Esparreguera, 
celebrada el 22 de juliol de 2007.  Vídeo de Lluis Artigas Jorba, pujat a la 
plataforma de l'AME Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants.





22 de jul. 2007

Vida, passió i mort d'Antoni Nin i Escudé [1899-1939]

El darrer President de l'Ateneu d'Esparreguera



Conferència exposició del investigador esparreguerí Josep Puig i Jorba sobre la
biografia d'Antoni Nin i Escudé, a la Casa de Cultura d'Esparreguera, del carrer dels Arbres.




    Celebrada el dissabte 21 de juliol del 2007 a les 19 hores a la sala municipal d'exposicions [També anomenada Casa de Cultura], del carrer dels Arbres 38 d'Esparreguera.




Conferència "Vida, passió i mort d'Antoni Nin i Escudé"  a càrrec del
 investigador  Josep Puig i Jorba.
Vídeo gravat per Lluis Artigas Jorba, i publicat a la plataforma AME 
Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants.





15 de jul. 2007

La Festa Major d'Esparreguera 2007 en imatges


Cartell de la Festa Major d'estiu d'Esparreguera de l'any 2007.



Activitats programades durants els dies de Festa: Calendari Oficial.





Trobada de Colles de Gegants a Esparreguera i Cercavila per Esparreguera.
Video de Martha Inés Sánchez Navarro.




Cercavila de la Festa Major d'estiu 2007 d'Esparreguera.
Part 01 de 02.
Video de Martha Inés Sánchez Navarro.




Cercavila de la Festa Major d'estiu 2007 d'Esparreguera.
Video de Bertoline69.




Balls al carrer dels Arbres durant la Cercavila de la Festa Major 
d'estiu 2007 d'Esparreguera.
Video de Bertoline69.




Cercavila de la Festa Major d'estiu 2007 d'Esparreguera, 
al seu pas per el carrer Montserrat.
Video de Martha Inés Sánchez Navarro.





Cercavila de la Festa Major d'estiu d'Esparreguera. 
Ball dels Trabucaires a la plaça de Santa Eulàlia.
Video de Bertoline69.




Festa Major d'estiu 2007 d'Esparreguera. 
Vídeo de Lluis Artigas Jorba publicat a la plataforma AME 
Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants.



Cercavila i ball de Caps Grossos a la Festa Major del 2007
Vídeo de Martha Inés Sánchez Navarro.

7 de jul. 2007

Destacable actuació musical a Esparreguera


Cartell publicitari del grup musical Los Stompers



    Amb motiu de la celebració de la Festa Major d'estiu d'Esparreguera, tindria lloc el divendres 6 de juliol l'actuació dels grups Stompers i Celtics Caos a la cèntrica plaça de la nostra localitat anomenada de la Pagesia.

    L'actuació es va iniciar les 11 de la nit puntualment, davant d'un auditori abarrotat i desitjós de gaudir de la música tradicional irlandesa, i els balls típics d'aquest país.

    Els dos grups no van defraudar en absolut. La qualitat va ser la tònica imperant. Ambdós es van lliurar en donar el millor de si mateix al públic esparreguerí i visitants d'altres localitats assistents a l'esdeveniment cultural.

    Assenyalem, que un dels cinc músics un actuaria amb una cama enguixada. Gens, no obstant això, doblegaria el seu esperit i força de voluntat per oferir-nos aquesta reeixida actuació.
El jove quadre de ballarins, -amb la seva jovialitat i encant- captivaria l'auditori que, durant tota l'actuació, es delectaria amb aquestes danses i música d'aquestes llunyanes terres.

    Sens dubte, va ser un plaer gaudir del seu espectacle...



.

19 de juny 2007

Trobada de Puntaires 2007 d'Esparreguera

.


Trobada de Puntaires d'Esparreguera.
Una diada per compartir.



    Dissabte dia 16 de juny del 2006, va tenir lloc en el cèntric carrer dels Arbres una Trobada de Puntaires, organitzat per l’Associació de Jubilats i Pensionistes d’Esparreguera.

    L’interessant encontre va acollir un bon nombre de grups provinents de moltes localitats dels voltants [com per exemple Martorell, Abrera, Olesa de Montserrat, Collbató, Piera...] com també grups vinguts de llocs més apartats, com la ciutat de Manresa, o Súria. També hi va haver una petita fira de materials per fer aquesta pràctica.



Trobada de Puntaires d'Esparreguera
2007. Fotografia del carrer dels Arbres
al  tocar carrer Taquígraf Garriga...


    Inclouré unes imatges d’aquesta diada, realitzades bon punt de començar la mateixa, quan encara anaven venint els grups convidats. En Ell podreu veure la nodrida representació dels dos grups de puntaires d’Esparreguera.

   Els puntaires, com ja sabeu, seran aquelles persones que fan puntes. És a dir, que creen uns teixits lleugers i transparents, generalment de fil o de cotó, mitjançant diverses tècniques: al coixí, al teler, al ganxet, amb l’agulla -anomenats en aquest cas brodadors- o a la filoja.


Fotografia de la Trobada de Puntaires d'Esparreguera 2007
al carrer dels Arbres, a l'alçada de l'Escola Estel
.



La Martha Inés Sánchez i Navarro observa amb interès a la puntaire
esparreguerina Antonia Castellví i Castellet, a la trobada 2007
 dels carrer dels Arbres d'Esparreguera.


    Tradicionalment a Catalunya s’utilitza majorment la tècnica del coixí que és treballa amb un patró de paper col·locat sobre un coixí cilíndric. D’aquí que tinguéssim a la trobada d’Esparreguera, una parada de venda de patrons, al servei dels participants.

    Aquesta artesania d’origen medieval, en tenim constància documentada de com s’estengué la seva pràctica per les costes del Maresme durant el segle XVII. S’estima que durant el segle XVII a Catalunya teníem 50.000 dones dedicades a aquest deliciós ofici. Però no serà fins el segle XIX, que començaria a tenir una gran popularitat.

    A Barcelona Francesca Bonnemaison, i les germanes Raventós fundarien l’any 1910 la primera Escola de Puntaires, que encara avui dia funciona.



Trobada de Puntaires d'Esparreguera
2007 al carrer dels Arbres,
a l'alçada de la plaça de La Pagesía.



11 d’abr. 2007

Dilluns de Pasqua 09 d’abril del 2007

Aplec a Santa Maria del Puig d’Esparreguera




Fotografia del 2007 de Santa Maria del Puig d'Esparreguera.
Obra de Ricard Ballo, molt popular a internet.


    A les 11 del matí va tenir lloc la solemne Santa Missa a l’interior de l’església de Santa Maria del Puig, presidit mossèn Joan Ramon Bullit, Rector d’Esparreguera, davant un auditori que omplia de gom a gom venerable temple.

    A dins de l’església, els castellers d’Esparreguera varen aixecar un “castell” com a homenatge per aquest 25 anys de celebració de l’Aplec. Una celebració emotiva, en què també es va tenir unes paraules de record pel Joan Soler i Sallent, l’iniciador de la restauració d’aquest temple que havia estat segles enrera la parroquia d’Esparreguera, i d’altres col·laboradors ja finats.

    Després, tot seguit, tenia lloc la popular ballada de sardanes a l’exterior de l’esglesiola, -seguint la tradició deixada per la desapareguda Associació Esparreguera sardanista- per continuar gaudint de la festa tot veient les danses dels Gegants d’Esparreguera: l'Emma i el Guillem, de mans de la Colla de Geganters d’Esparreguera.

    Continuaria la festa amb el tradicional aixecament d'algunes torres per els entusiastes membres dels Castellers d’Esparreguera que, amb l'espectacularitat que mereixia l'ocasió, carregarien i descarregarien els seus castells amb tota perfecció, alegrant a propis i visitants assistents a l’Aplec.



www.Tu.tv


    Desprès del descans del dinar, en què familiars i amics tingueren l’alegria d'una bona taula voltada de familiars i amics que gaudies d’aquest dia de descans i esbarjo.
La Paella Popular o arrossada que també tradicionalment es fa, enguany, va sortir, diem-ne que discreta. Abans d’ahir havien venut 70 tiquets, i al final, com que el bon temps acompanyava d’anar al nostre Aplec, 200 serien les racions despatxades. En fi, d’arròs n’hi havia força...

    Els Amics del Puig i el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques varen organitzar també dues tandes de visites guiades -12:30 del matí i 16:00 de la tarda- per tal de donar a conèixer l'arqueologia e historia de Santa Maria del Puig. Una activitat cultural ja clàssica de cada Aplec, que sempre haurem d’agrair. Un plaer de sentir les seves explicacions. Com sempre un èxit.

    A les 16:30 es començarien a sentir els primers sons de la Cobla Ressò, convidant a formar les primeres rotllanes sardanistes de la tarda. Gaudíem, doncs, de la segona part de la Festa., fins el declinà d’aquest dia... Un any més es manté gracies a tots l’esperit de l’Aplec. ¡Fins l’any vinent, si Déu vol!


4 de març 2007

Vicenç Villatoro presenta el seu llibre a Esparreguera


Vista de la sala d'actes de Can Pasqual d'Esparreguera, durant la presentació del llibre de Vicenç Villatoro.



    El divendres dia 02 de març del 2007 el popular periodista i escriptor Vicenç Villatoro va presentar a Can Pasqual [C/. Dels Cavallers, 26, 1r, d’Esparreguera) el seu darrer llibre titolat "L'Engany".

    L’acte, aniria presentat per l’Isabel Fernández, candidata a l’alcaldia d’Esparreguera per Convergencia i Unió (CiU) en les properes eleccions municipals, la qual va fer una introducció de la realitat política local i els paralelismes posibles amb el llibre presentat.

    Per la seva banda, l’autor del llibre, Vicenç Villatoro va desenvolupar davant d’un auditori captivar per les seves paraules, el contingut del seu llibre.

    Auxiliar per una pissarra, d’una manera pedagógica va explicar els camvis de cairé polític ocurreguts a Catalunya amb el primer i segon tripartit, en el qual, es capgiraria la dinamica seguida en els darrers 100 anys, passant de un concepte nacionalista o catalanista vers el nacionalisme espanyolista, a una nova realitat. Que seria l’oposició de ideas de carácter líneal i simplistas. Es a dir, esquerres vers dretes, com a factor determinant de la política catalana.

    Desprès, desenvoluparia les seves tesis en les que demostrava l’engany que va esdevenir la campanya electoral, quan amagarien dedicions als futurs votants. Posant el punt a la legitimitat dels pactes electorals, però, lamentant-se de la manera en què s’havien fet les coses.

    L’acte, va estar veritablement interessant. Més, quan moltes coses de les que han passat, qualsevol persona sense afiliació política, ja les veu per pura lògica. Però tampoc esta de més, que alguna persona les recordi amb veu alta.

Vicenç Villatoro ha estat treballador del diari AVUI, TV3, Director General de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.


Un auditori captivat, escolta les paraules del Vicenç Villatoro a Esparreguera...


    Prolífic escriptor [Llibres], trobem els seus articles a diaris com l’Avui, El Periódico, El País, El Temps, i reflexions en altres mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, COM Ràdio, etc, etc.
Professor de l’UAB, ha publicat una dotzena de novel·les havent obtingut també diversos premis literaris, com el Sant Jordi, el Prudenci Bertrana, el Carlemany o el Ciutat de Barcelona...

    Sens dubte, va estar una conferencia a l’alçada d’allò que s’esperava. La correcció i el respecte demostrat a les altres forces polítiques va ser veritablement exquisida. Més sorprenent encara si tenim en compte el tema que es tractaria. Seria de desitjar que totes les persones i partits polítics d’Esparreguera prenguessin bona nota d’aquest tarannà i actuessin de igual manera...

    El llenguatge del conferenciant, en tot moment, va ser el que s’esperava d’aquest gran professional dels mitjans de comunicació.




Celebració del Carnestotes a la nostra localitat



Rua del Carnestoltes d'Esparreguera, baixant per el carrer Montserrat direcció la plaça de Santa Eulàlia...


    
Amb any més la rua del Carnestoltes arriba a la nostra localitat. Enguany tenint lloc la seva celebració el divendres dia 16 de febrer del 2007 organitzat per el Centre Obert La Fulla, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Esparreguera.

    La rua es va iniciar amb bastant retard per causes de força major, donat per problemes d’accés al casc urbà de la població.

    Un enterrament previst de celebrar a la parroquia de Santa Eulalia d’Esparreguera va haver d'endarrerir-se, en no poder arribar la comitiva de Pompes Fúnebres i familiars que acompanyaven al difunt que es dirigien al sepeli, en trobar-se tallats a la circulació diversos carrers de la població, amb motiu de la celebració del Carnestoltes. Cosa que va fer que al dolor d’aquells esparreguerins que portaven a l’església el seu familiar, per acomiadar-se definitivament d’Ell, fos, encara, mes anguniós.

    Arribats amb retard al seu destí, i degut les acuses de força major, la comitiva o rua del Carnestoltes d’Esparreguera, va ser aturar fins acabar el breu ofici a l’església.

    Acabat el mateix, la rua va anar baixant des de la popular "placeta" o plaça de Sant Magí, carrer Montserrat, vers la plaça de l’Església o de Santa Eulalia.


El grup de la Companyia Cactus amb l'espectacle Marro de Bruixes
fent entrada a la plaça de Santa Eulàlia...


    A la rua, teníem el grup de percussió Batut, i el grup de la Companyia Cactus anomenat “Marro de Bruixes” amb una olla gegant al voltant de la qual es feia una posta en escena diverses bruixes que ballaven amb una cullera gent, i amb efectes de pirotècnia.

    El recorregut aniria després pel carrer Gran, Taquígraf Garriga, carrer Dels Arbres, Hospital i plaça de l’Ajuntament, on tindria lloc una “Discotheque” amb el grup DJ Number-1 i els Go Go’s Galàctics.

    Val a dir que l’endemà dia 17, a les 6 de la tarda va tenir lloc també amb motiu de les festes del carnestoltes d’Esparreguera un espectacle infantil a la plaça del centre anomenat “Pugeu a la fugo, vatua l’olla”...


Plaça de l'Ajuntament d'Esparreguera. Escenari preparat per l'actuació
de DJ Number-1 i els Go Go's Galàctics...





4 de febr. 2007

Els Tres Tombs a Esparreguera


Els Tres Tombs
organitzats per l'Agrupació de Sant Antoni Abat d'Esparreguera,
al seu pas per el carrer dels Arbres aquest any 2007.



    Com a imatge tradicional de les Festes de Sant Antoni Abat va tenir lloc a la nostra localitat diumenge 28 de gener del 2007, la tradicional desfilada per carrer i places de cavalls, genets i carrosses, també la típica benedicció a la plaça de l’Església d’animals, participants en aquesta cavalcada i Tres Tombs.

    En guany, la comitiva l’obria la Cobra-Orquestra La Principal de Berga, a la qual seguien el capità de bandera i cordonistes. Darrera d’ells anirien nombrosos genets a cavalcadura de tot sexe i edat. Vàrem poder gaudir des del que anava del tot vestit amb l’uniforma de la cavalleria americana de la guerra de successió americana, passant per el típic vestit d'Andalusia, i també el de bandoler, el d’aventurer a l'estil Indiana Jons, o els més tradicionals genets de curses... Forta presencia de genets de l'Hípica Esparreguera en aquest sector de la cavalcada.

    Un any més, l’Agrupació de Sant Antoni Abat d’Esparreguera, ens organitzava un digne acte, que feia perdurar una tradició arrelada i heretada de generacions passades.

    Especial alegria de veure els vailets amb els petitets “ponis”, que con un mes, participarien d’aquella festa i gaudirien de l’alegria general que respiràvem.



Els Tres Tombs 
organitzats per l'Agrupació de Sant Antoni Abat d'Esparreguera.
Una Festa Popular d'Esparreguera apta per a tots els públics.


     A l’apartat de carruatges va haver-hi una mica de tot. Des d’un carruatge de transport de passatges perfectament conservat, com si no haguessin passat els anys, als tradicionals carreters amb carros plens de caixes, bales de palla, botes, o altres mercaderies...



Soldats uniformats d'època entren a la plaça de Santa Eulàlia
dins de la tradiciona cercavila d'aquest any 2007.


    El recorregut de la cavalcada aniria pels carrers Bruc, Montserrat, plaça de Santa Eulàlia -popularment plaça de l'Església-, carrer Gran, plaça de l'Ajuntament, carrer dels Arbres, Hospital, Ferran Puig i Orenci Valls.

    Centralitzant-se el centre de la festa a la plaça de l’Església, on tindria lloc el ritual litúrgic de la benedicció dels animals.


Dues fotografies dels Tres Tombs 2007 organitzats per l'Agrupació de Sant Antoni Abat
d'Esparreguera 
al seu pas per davant de l'església parroquial de Santa Eulàlia d'Esparreguera.
On mossèn Joan Ramon Bullit i Guasch, Rector d'Esparreguera, beneeix els participants.



    L’acte, presidit per el rector d’Esparreguera, mossèn Joan Ramon Bullit es va iniciar amb la lectura d’un text bíblic de l’Antic Testament, llibre del Gènesi. I, tot seguit, es procediria a la benedicció dels animals que havien participat en aquesta cavalcada. La plaça, era omplerta com de costum, tenint també allí present, com a públic, el nostre batlle, Xavier Sitjar i el regidor de Cultura Lluís Moreno, que en aquest indret, varen disfrutar de les arrels de la nostra terra com uns esparreguerins més a la festa.

    En passar tota la comitiva, nombrosos nens i nenes acudiren també perquè el nostre simpàtic mossèn beneïes les seves mascotes. Cosa que va fet amb paternal afecte.


Carruatges de varies èpoques fan la cercavila o Tres Tombs
per els carrers i places d'Esparreguera...


    D’aquí anirien baixar tota la cavalcada carrer Gran avall en direcció l’Ajuntament, sempre voltats de l'alegria popular dels nostres vilatans, que esperaven als carrers i places...

    Acabat l’acte... tots cap a casa a dinar... i, com no: a disfrutar del tradicional “tortell de Sant Antoni Abat” també anomenat "Rotllos de Sant Antoni" ... que a les pastisseries d’Esparreguera, ben bons els fan....

Els Tres Tombs organitzats per l'Agrupació de Sant Antoni Abat d'Esparreguera.
El típic traginer al seu pas per la plaça de Santa Eulàlia aquest any 2007.