3 de juny 2009

Una vegada més. I ja son tres.

Els veïns novament es concentres davant la Casa de la Vila, 
per demanar una reducció de la pressió fiscal a la que es veuen sotmesos.
L’Ajuntament esparreguerí continua fent oïdes sordes al clam de part de la població.



    


Dibuix publicat al ABC del genial dibuixant Mingote, sobre les manifestacions...



    La situació sembla que no te una solució fàcil. Es tracta d’un problema que s’arrossega de l’any passat, quan el nostre govern municipal, -endeutat fins a la camisa-, decideix fer pagar a la població part del gruixut dèficit que ha acumulat. Amb una forta pujada d’impostos. Acompanyada això sí, amb algunes bonificacions mes o menys cosmètiques, de més o menys impacte, que l’ajudessin a tirar endavant l’assumpte.

    La deute del nostre ajuntament tindria un origen diferent depenent de la persona amb qui parlis.
Segons uns, en la crisis general que viu el país. Segons altres, en el desgovern e ineficàcia dels nostres manaires locals. És allò que podem sentir pels nostres carrers, -no sempre amb massa cortesia- com motiu d’haver arribat al penós lloc on som.

    Certament, la pressió fiscal va ser aprovada per golejada. Malgrat els pamflets de la secció local de CiU advertint a la població d’allò que se’ls hi venia a sobre. La gent no ho va comprendre o no ho va poder o voler valorar. Ni cas.

    El temps implacable ha passat. I ara toca pagar religiosament els impostos... i xaf! Ara si venen les queixes i les lamentacions de més d’un.

Tercera Manifestació davant l'Ajuntament d'Esparreguera. 
Dimarts 02 de juny del 2009.
Vídeo de Lluis Artigas Jorba publicat a la plataforma AME 
Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants. 



    El context que tenim continua essent de crisis generalitzada. Al menys, es la percepció majoritària.

    Qui no te algun parent o amic a l’atur?. Qui no coneix algun matrimoni angoixat on els dos estan a punt d’exhaurir la prestació d’atur i no veuen cap possibilat de trobar un treball...?

    [Sí, ja sabem, ens deien que no hi havia crisis..., desprès que només havia desacceleració... Més tard, amb quatre milions de parats -no comptabilitzem els que estan fent formació ocupacional o només s’apunten a les ETT- no queda mes remei que dir que sí, que alguna cosa no va del tot bé.... I ara, a les portes de les eleccions, resulta que ja em tocat fons i estem sortint de la crisis...]

    Però es ben senzilla la cosa quan parlem d’impostos: si no pagues, se t’incrementa la deute amb interessos i si cal se t’embarga i llestos...

    Alguns veïns ara s’han mobilitzat públicament per demanar una reducció de la pressió fiscal a esparreguera. Cada vegada son més nombrosos.

    Efectivament, el dijous 21 de maig tingué lloc la primera manifestació. El dilluns 25 de maig la segona. I ahir dimarts 02 de juny la tercera.

    Estan fent soroll malgrat els pocs mitjans i la poca organització que tenen. Fins i tot, potser ben aviat, trauran la seva web per internet per dir tot allò que volen sense limitacions.

    De moment, veiem que algun mitjà de comunicació s’està fent ressò d’aquest malestar veïnal. I això es bo.


3ª Manifestació davant l'Ajuntament d'Esparreguera. Vídeo 01. 25 de maig del 2009. 
Vídeo de Maniesparreguera pujat a la plataforma Youtube.



    Vaig assabentar-me de la manifestació d’ahir per casualitat. Vaig anar-hi.

    La cosa va començar fluixa a la plaça de l’Ajuntament. Veieu el vídeo que vaig fer. Però amb l’estona s’hi va sumar molta més gent. No faltaren les tradicionals xiulets, i uns pocs crits contra l’alcaldessa i el seu equip, que potser estaven fora de lloc, per molta justificació que tinguin. Va haver soroll, com un clam del malestar de moltes famílies de la localitat.


3ª Manifestació davant l'Ajuntament d'Esparreguera. Vídeo 02. 25 de maig del 2009. 
Vídeo de Maniesparreguera pujat a la plataforma Youtube.



    S’aconseguirà quelcom cosa amb tot això?.
    Com acabarà aquest clam popular aviat?.
    Sincerament no ho sé.

Poden passar tantes coses... Es podria donar el cas que properament s’intenti decapitar -políticament parlant- als màxims dirigents veïnals com ja s’ha fet en altres casos. També podríem veure com es crea algun col·lectiu real o fictici que actuï de neutralitzant d’aquestes mobilitzacions a l’estil del que es va utilitzar per tombar les protestes de la Via de Vianants fa anys.
Evidentment també els esdeveniment poden agafar camins més simples, de jugar la carta de la dilatació, de fer passar el temps, de reunions i mes reunions fins que la gent es cansi i les protestes vaguin perdent força...

    Existeixen més possibilitats es clar. Fins i tot la que la majoria desitja: que en temps de congelació salarial -els afortunats que encara en tenen- els impostos es congelin o només s’apugin el cost de la vida. Certament un bon pensament.

    Però cal preguntar-se: si l’equip de govern no va escoltar en el seu moment als portaveus de part del poble que demanaven això mateix, la moderació en les pujades... faran cas ara? Escoltaran?
Faran potser algun pas com el de donar facilitats de pagament? A la fi de totes, tindran que pagar per les bones o per les dolentes.

    Ja veurem com anirà tot. Serà interessant seguir com es desenvolupa aquesta crisis i veure si es repetiran les formules tradicionals, o si realment, quelcom cosa al final a canviat a Esparreguera i per bé.

3ª Manifestació davant l'Ajuntament d'Esparreguera. Vídeo 03. 25 de maig del 2009. 
Vídeo de Maniesparreguera pujat a la plataforma Youtube.


    Val a dir que en alguns sectors de la població -no en tots- l’ajuntament va repartir el mateix dia de la tercera manifestació casa per casa un críptic on s’explica l’esforç que fa per continuar donant serveis, i la gran quantitat de bonificacions que ha posat a l’abast de la nostra població.

    Deixeu-me fer una pinzellada d’humor per treure ferro a l’assumpte. Un acaba, si mes no, després de llegir-lo, desitjós, de donar-li les gràcies per l’apujada d’impostos.
Fins i tot, -per allò de la psicologia-, pot produir en alguna persona sentiments de culpabilitat, per no voler pagar més encara del que se li demana...
Sigui com sigui, el problema i malestar està al carrer. Ben visible i a l’espera de donar solucions immediates. Toca jugar als governants.

    I crec seria bo de recordar als que ens gestionen que el pressupost surt de la suor del poble. De la suor de moltes famílies que no estan vivint els seus millors anys.