Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fòrum 21. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fòrum 21. Mostrar tots els missatges

29 de set. 2012

Interessant debat a Esparreguera



NENS ROBATS….? 
Un drama de la nostra societat







    


El passat divendres 28 de setembre varem ser presentat a un nou debat organitzat per el Fòrum 21 d’Esparreguera sobre el tema “Nens robats…?”. Una realitat moltes vegades “tabú” dins la societat Península que, darrerament a sortit als mitjans de comunicació. 

    Els fets dels robatoris, falsificacions, i lliuraments a altres pares de nadons (amb diners o no per al mig) es una lacra que durant dècades ens ha acompanyat. Primer durant la postguerra civil espanyola, on fills de “republicans” eren re-colocats sense masses escrúpols a llars suposadament millors. Passant per alt el mal que es feien als pares biològics. 

    Durant la Transició i la Democràcia, han continuat aquest mecanismes dels robatoris. Tant se val qui mani, PSOE, UCD o PP, l’engranatge ha continuat funcionant. 

    L’acte del que parlem va comptar amb la col·laboració d’Antonio Barroso, president de ANANDIR i d’en Marc Campos, advocat. 

    La presentació, que va tractar en primer lloc la experiència personal de cadascú d’Ells com a adoptats. Lla seva recerca personal dels seus orígens, i les irregularitats detectades durant les seves investigacions, varen oferir als presents unes dades esfereïdores des del punt de vista eminentment humà. 
    Malgrat la delicadesa i respecte de les formes que en tot moment varen guardar els participants, el tema era prou sensible com per fer intuït el sofriment i angoixa que tota persona pateix dins del seu cor en mancar-li un punt concret, contrastat i segur de referència dins la seva vida. 

    Descobrir l’engany, la falsificació de realitats, comporta un xoc que trasbalsa tota una realitat. 

    Des ANADIR, el robatoris de nadons dient a les mares biològiques que el seu fill es mort, es una realitat contrastada. Hi ha casos de exhumació on no s’han trobat restes dels nadons; o be els casos de bessons on es falsifica la mort d’un d’ells per lliurar-lo a altres pares… 

    Una realitat que tenim aquí. La podem intentar corregir o negar-la taxativament. Tractar d’aquest tema serà políticament correcte o incorrecte. Tanmateix s’ha d’aturar i corregir algun dia, i jurídicament demanar responsabilitats als seus autors. 
    I el que es mes important: demanar perdó per el mal que s’ha fet. 

    Un debat realment interessant. 




Cartell editat per el Fòrum 21 d'Esparreguera per la trobada del
divendres 28 de setembre de 2012
.


30 d’abr. 2011

A can Pasqual

.





“Per primera vegada la comunicació escapa al control del Poder”
XARXES SOCIALS ... REVOLUCIÓ ?
Fòrum 21 reflexiona sobre el poder de la comunicació davants els esdeveniments polítics





Ahir divendres 29 d’abril va tenir lloc a la Sala de Conferencies de Can Pasqual d’Esparreguera un nou debat organitzat pel Fòrum 21 que tractaria el tema de les xarxes socials en el seu context històric del moment. “Xarxes Socials…Revolució?” seria el títol triat per la present trobada.


La presentació de l’acte va anar a càrrec d’Ivan Rosas, el President del Fòrum 21, que situaria els assistents dins d’aquesta important realitat del mon de la informació i de la comunicació.


Una gènesis històrica sobre el mon d’Internet ens presentava el ràpid desenvolupament tecnològic que em viscut tots plegats en els darrer vint anys d’existència. La creació de Portals i diverses eines comunicatives com el correu electrònic o el Messenger sens dubte varen marcat tot una fita en el mon de les comunicacions personals i accés a la informació en temps real.
Amb la creació de les Xarxes Socials pròpiament dites (Facebook, Twitter, You toube) , s'ha vist com es produïa una veritable revolució social en poc temps . Tant en l’accés a la informació com en la capacitat de comunicació de centenars milions de persones a nivell planetari.

Acabada la interessant introducció, va intervenir altre convidat d’aquest debat: Yildiray Ileri. Conegut enginyer industrial que ja l’hem vist altres vegades compartint els seus coneixements i capacitat analítica en altres interessants debats organitzats per el Fòrum 21.


En la seva intervenció ens va anar desgranant d’una manera metòdica el desenvolupament que han tingut els mitjans de informació i la seva utilització que s’ha fet en cada moment. Si abans varen ser el telèfon, i després els missatges -Ileri esmentaria el significatiu paper que varen tenir en la convocatòria de manifestacions després de l’atemptat de Madrid- avui les possibilitats que obren facebook o twitter, com també les webs personals son gairebé il·limitades.
L’anàlisi geopolític dels darrers esdeveniments històrics viscuts als països del Nord d’Africà en el contexts de les xarxes socials varen ser també objecte d’una interessant reflexió. No oblidant-se tampoc però de la realitat i circumstàncies que l’acompanyen fruit d’una herència cultural, religiosa, i ètnica particular de cada país.


Aquesta vegada però –segons la opinió del Yildiray Ileri- el context dels esdeveniments serien singularment diferents. Doncs no es tractaria en aquest cas d’un malestar del mon musulmà per quelcom motiu extern (Influència dels EEUU, Israel etc…), ni tampoc per motius econòmics (el control del petroli…). Es tractaria aquest cop d’una causa diferent. D’una reacció popular d’una societat que aspira a un canvi radical dirigida vers un model de major llibertat individual.

En aquest context i analitzant la rapidesa dels esdeveniments ocorreguts en alguns països d’ençà les primeres mobilitzacions fins a la caiguda de diversos governants, caldria veure-hi aquí un paper destacat de les Xarxes Socials i el mon d’Internet.
“Per primera vegada la comunicació escapa al control del Poder” diria Yildiray Ileri

La rapidesa de la comunicació i una major facilitat d’accés a la informació que ens permeten de viure gairebé a temps real tots els fets que s’estan produint, han marcat sens dubte, un important punt de inflexió en els esdeveniments dels darrers mesos.
Tot seguit va tenir lloc el corresponent debat. Que va allargar-se fins les deu de la nit.



.

26 de febr. 2011

Debat del Fòrum 21

.


La Biblioteca: passat, present i futur
“MORIREU D’ÈXIT”
Assegura la directora Teresa Pagès parlant de les noves instal·lacions d’Esparreguera






Amb aquesta contundència parlava Teresa Pagès directora de la biblioteca “Jordi Rubió” de Sant Boi de Llobregat i encarregada de zona del Baix Llobregat de la nova biblioteca d’Esparreguera que es preveu inaugurar a l’abril del 2011, coincidint amb la Festa de Sant Jordi...

L’acte organitzat per el Fòrum 21 i dirigit pel seu president Ivan Rosas tenia lloc a la Sala de Can Pasqual d’Esparreguera aquest divendres 25 de febrer del 2011.

Per la seva part l’altre ponent de la nit Mariona Masferrer, directora de la Biblioteca Popular “Beat Domènec Castellet” d’Esparreguera, ens oferia a grans trets la vida de la nostra biblioteca i algunes anècdotes registrades de la vida d’aquesta institució cultural de la nostra ciutat. Principalment des de la seva inauguració fins les acaballes de la guerra civil.

Tanmateix va fer una aproximació del perfil del lector usuari de la mateixa i la evolució que ha sofert al llarg de les darreres dècades.

L’activitat va estar acompanyada per una sessió de diapositives sobre el projecte de la nova biblioteca i el corresponent debat. Que com sempre va estar voltada d’un ambient familiar i acollidor.

.

29 de gen. 2011

Can Pasqual ahir

.

Estimar Esparreguera
Porta a unir esforços en un temps de Crisis com la que vivim.
Fòrum 21 reflexiona sobre els serveis socials a Esparreguera aquest divendres passat.





Una dolça pluja de hivern estava caient als carrers d’Esparreguera aquest divendres 28 de gener del 2011. Gaudíem d’uns carrers ben poc transitats. La humitat, el fred, ens convidaven a recollir-nos dins les comoditats i l’escalf de les nostres llars i famílies...

Un divendres que tenia però dues activitats culturals.
A la Casa de Cultura, en Josep Masip i Pérez inaugurava la seva exposició de dibuix i pintura. Mentre que a les vuit del vespre la Sala de Can Pasqual acollia el primer debat d’aquest any del Fòrum 21.

Un tema prou interessant en el moment que ens toca de viure: A qui ajuden els serveis socials?

Varem començar més enllà de la hora prevista. Al centre teníem sis convidats de luxe per endinsar-nos en aquesta inquietant realitat de la nostra ciutat.

Si les gotes de pluja que queia als nostres carrers podrien convertir-se literàriament en llàgrimes de la naturalesa, molt menys poètic ens pot resulta tenir al davant de les nostres mans les llàgrimes de molts pares i mares, de moltes famílies. Que mancades d’un treball honrat, d’uns ingressos estables, ben segur cauen. Son les llàgrimes amargues.

Penúries, drames personals, famílies en situacions límit, que moltes vegades no només la societat cobreix sota un vel de seda, sinó individualment potser, no som del tot conscients de la seva gravetat.

Però també tenim aquells que lluiten per socórrer aquest casos angoixants.
Homes i dones que sovint amb total discreció, multiplicant aquells cinc pans i dos peixos que només tenien. Lluiten dia a dia per una societat més humana i solidària.


Sis persones presidien aquest interessant acte. D’esquerra a dreta: Ivan Rosàs i Gomà (Fòrum 21), Olímpia Sánchez (Regidora Serveis Socials Ajuntament d’Esparreguera), Isabel Canals (Coordinadora de la Creu Roja al Baix Llobregat Nord), Rosa Pol y Sara Badía (Càritas parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera) y Miguel Sánchez (Betesda)

La representant de l’Ajuntament d’Esparreguera, Olímpia Sánchez -com a Regidora de Serveis Socials- va tenir la ingrata obligació de explicar als assistents el marc legal que limita i explicita aquest servei, per bé que matisant que existien el s Serveis Socials Bàsics –que serien sobre els que tractarà avui- i també els Serveis Socials Especialitzats.
Aquests serveis intenten assegurar a les persones viure dignament y prevenir situacions de risc social.

Deixant de costat els tecnicismes legals, Sánchez va anar desglossant com es viu aquesta problemàtica des de l’òptica de la administració local.

Va parlar de com degut a la crisi encara no hi ha pressupost ni de la Generalitat ni de la Diputació, recaient sobre l’Ajuntament en aquests moment un major esforç.

També explicaria que el passat 19 de gener es va signar a Sant Boi de Llobregat la “Taula de Serveis Socials del Baix Llobregat Nord”, que acull a 30 municipis en un intent de millorar els serveis que donen a moltes famílies amb dificultats.

Dins d’aquesta dinàmica d’unir esforços administració i els Ens privats d’Esparreguera ens parlaria del Programa d’Ajut d’Aliments. Una xarxa creada amb l’Ajuntament (que porta la part tècnica de valoració de casos i coordinació), la Creu Roja, Càritas, y Betesda.

Isabel Canals, Coordinadora de Creu Roja al Baix llobregat Nord ens va explicar el treball que realitzen als vuit municipis i com intenten arribar al màxim de persones amb els recursos de que disposen. El Banc d’Aliments actualment s’abasteix de fons europeus.

Canals es mostraria esperançada en el sentit de que en un o dos anys es retorni a una certa normalitat, per bé reconeixia que hi ha "col·lectius molt afectats" com la gen gran, o els infants.
En el debat posterior -contestant a la pregunta de si havia gent que no venia a demanar auxili- també reconeixia que sovint "la gent gran s'acostuma a moments de penúria", i que malgrat la necessitat, malviuen abans de demanar ajuda.

Rosa Pol, Coordinadora de Càritas parroquial a la parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera va recordar als assistents l’esperit de Càritas sempre al servei dels més necessitats.

Coincidint amb els demès participants, també recalcaria la importància d’aquesta coordinació de recursos i objectius a cobrir ja que tots eren molt conscients de la realitat que estem vivint. D’un temps ençà les peticions de caràcter urgent de famílies en situació critica s’han multiplicat molt per sobre d’allò que tothom s’esperava.

Afegia el cost anímic que sofreixen moltes persones que es veuen obligades a sol•licitar l’ajuda del Banc d’Aliments, i de la importància "de saber escoltar, tenir delicadesa i saber tractar amb respecte" a la gent que pateix una situació de crisis.

Rosa Badía -també de Càritas parroquial- va ficar l’accent sobre alguns col·lectius que ho estan passant molt malament: immigrants, avis sols que malviuen amb pensions de vellesa molt minses, mares amb criatures sense pare, i persones ja grans que viuen completament soles. Recalcant la colpidora duresa de la crisis "en families on tots els adults estan al'atur".

Per la seva part Miguel Sánchez de Betsaida, l’entitat de acollida a droga-depenents recordava als assistents com feia més de 15 anys que repartia aliments a persones necessitades, i les avantatges d’aquesta coordinació i col·laboració a que s’havia arribat. Amb senzillesa i convicció Sánchez deia que "La idea era echar una mano a nuestro pueblo" en aquest moments de penúria per a moltes famílies d’Esparreguera. Un compromís social que tancaria amb les paraules "Aquí estamos para lo que nos necesiten".

El debat va esdevenir prou interessant. Deixem unes espurnes aparegudes:

-Esparreguera te uns 22.000 habitants. A l’any 2003, l’Ajuntament tenia registrades unes 1.000 persones que vivien completament soles.

-S’han estandarditza’t els lots d’ajuda a les famílies d’acord amb el nombre de persones que formen la unitat de convivència. I ha unanimitat en dir que els queviures que donen, l’ajuda d’aquest lots "es molt minsa".

-Aquest Lots d’ajuda alimentaria es reparteixen cada 15 dies.

-Els productes d’aquest Lots d’Urgència no tenen productes frescos (a excepció d’ous, formatge, i alguna vegada iogurts)

-El banc d’aliment rep també puntualment excedents d’empreses privades, que poden millorar el lot que reparteixen.

-L’atur a Esparreguera el situen estadísticament en un 16 % de la població en edat de treballar.

-Actualment 220 famílies estan sent ateses per aquest servei.

-Hi ha preocupació generalitzada per la retirada del “Programa temporal de protecció per atur e inserció (PRODI)”. Es a dir, deixaran de rebre una ajuda extraordinària de 420 euros moltes persones en una situació molt difícil.

-La manca de pressupost per atendre un increment de peticions d’ajuda -la tònica constant dels darrers anys- pot portar a la necessitat de reduir encara més els minsos lots d’ajuda alimentaria.

Varen dir-se moltes més coses. Totes ben interessants. Però perdoneu que no allarguem més aquest article que, ben segur, os ajudarà a fer-vos una idea de com va anar tot.

Donar les gràcies als organitzadors del Fòrum 21 per la matèria triada i les persones que varen tenir a be de convidar.

.