29 de set. 2012

Interessant debat a Esparreguera



NENS ROBATS….? 
Un drama de la nostra societat







    


El passat divendres 28 de setembre varem ser presentat a un nou debat organitzat per el Fòrum 21 d’Esparreguera sobre el tema “Nens robats…?”. Una realitat moltes vegades “tabú” dins la societat Península que, darrerament a sortit als mitjans de comunicació. 

    Els fets dels robatoris, falsificacions, i lliuraments a altres pares de nadons (amb diners o no per al mig) es una lacra que durant dècades ens ha acompanyat. Primer durant la postguerra civil espanyola, on fills de “republicans” eren re-colocats sense masses escrúpols a llars suposadament millors. Passant per alt el mal que es feien als pares biològics. 

    Durant la Transició i la Democràcia, han continuat aquest mecanismes dels robatoris. Tant se val qui mani, PSOE, UCD o PP, l’engranatge ha continuat funcionant. 

    L’acte del que parlem va comptar amb la col·laboració d’Antonio Barroso, president de ANANDIR i d’en Marc Campos, advocat. 

    La presentació, que va tractar en primer lloc la experiència personal de cadascú d’Ells com a adoptats. Lla seva recerca personal dels seus orígens, i les irregularitats detectades durant les seves investigacions, varen oferir als presents unes dades esfereïdores des del punt de vista eminentment humà. 
    Malgrat la delicadesa i respecte de les formes que en tot moment varen guardar els participants, el tema era prou sensible com per fer intuït el sofriment i angoixa que tota persona pateix dins del seu cor en mancar-li un punt concret, contrastat i segur de referència dins la seva vida. 

    Descobrir l’engany, la falsificació de realitats, comporta un xoc que trasbalsa tota una realitat. 

    Des ANADIR, el robatoris de nadons dient a les mares biològiques que el seu fill es mort, es una realitat contrastada. Hi ha casos de exhumació on no s’han trobat restes dels nadons; o be els casos de bessons on es falsifica la mort d’un d’ells per lliurar-lo a altres pares… 

    Una realitat que tenim aquí. La podem intentar corregir o negar-la taxativament. Tractar d’aquest tema serà políticament correcte o incorrecte. Tanmateix s’ha d’aturar i corregir algun dia, i jurídicament demanar responsabilitats als seus autors. 
    I el que es mes important: demanar perdó per el mal que s’ha fet. 

    Un debat realment interessant. 




Cartell editat per el Fòrum 21 d'Esparreguera per la trobada del
divendres 28 de setembre de 2012
.


1 d’ag. 2012


Les conferències 
de Delfí Dalmau i Josep Teruel
tanquen els actes commemoratius dels
"400 anys de la Consagració de l’església d’Esparreguera"








Organitzat pels Amics del Campanar d’Esparreguera i el Col·lectiu ·Esparreguerí de Recerques va tenir lloc aquest darrer diumenge 29 de juliol de 2012 al Cor de l’església parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera el darrer acte que serviria de clausura a les activitats organitzades entorn a la celebració dels “400 anys de la Consagració de l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera”, amb una important exposició documental i altres dues conferències fetes.

Aquest cop, la conferència portaria per nom “Les Campanes a més d’escoltar-les, les has de sentir” i aniria a càrrec d’en Josep Teruel, President dels Amics del Campanar d’Esparreguera, qui desgranaria curiositats sobre les campanes d’aquí i de diversos països; i d’en Delfí Dalmau i Argemir, professor de geografia i història, qui a estudiat i catalogat la totalitat de Campanars existents a Catalunya.
Oferiria un complert ventall d’informacions sobre de les característiques més rellevant dels campanars catalans.
L’acte seria presentat per Montserrat Llopart, vicepresidenta de Col·lectiu Esparreguerí de Recerques. 



16 de maig 2012

Música



Lyona: 
"Veig difícil que la gent pagui per veure videoclips a internet" 
Marta Puig és la realitzadora fetitxe de Love of Lesbian i ha aconseguit dotar d'una marca pròpia i de prestigi al gènere del videoclip gràcies al seu estil creatiu







Publicat a La Vanguardia.com 
Per Albert Domènech 15/05/2012

Lyona és el nom artístic de Marta Puig (Esparreguera, 1979), una de les realitzadores de videoclips de moda al nostre país. És jove, no té complexos ni límits creatius i ha fet de les xarxes socials la plataforma per donar a conèixer els seus treballs, també fotogràfics. Allà té molts fans, i acudeixen diàriament molts internautes per seguir les seves evolucions. Així va ser com Santi Balmes, líder del grup Love of Lesbian, va arribar un dia fins a ella. Es va enamorar del seu Myspace i li va proposar treballar en un dels seus vídeos. I després en un altre. I en un altre. Al final, Puig s'ha convertit en la realitzadora fetitxe del grup i també intervé en altres fases dels seus discos, com la fotografia o el marxandatge. Lyona ha realitzat ja més de 40 videoclips i està treballant per a altres grups com Amaral, The New Raemon o Els Sis Dies. El seu somni és poder fer algun dia una pel·lícula. S'imaginen de quin gènere? Un musical. No podria ser d'altra manera. Tres, dos, un, rodant! 

-Va estudiar a l'Escola de Cinema de Catalunya (ESCAC) però s'ha deixat seduir pel gènere del videoclip, amb el qual ha concentrat gran part de la seva producció artística. 
Què li ha aportat aquest art audiovisual de petit format per lliurar d'aquesta manera? 
-M'agradaven des que era molt petita. A casa conservo cintes VHS amb molts clips de vídeo enregistrats. Recordo que em llevava els dissabtes al matí i el primer que feia era encendre la televisió i veure programes com Sputnik o Els 40 Principals per devorar els vídeos que més m'agradaven, tenia una col·lecció molt gran. M'encanta la música i és la millor manera de combinar les meves dues grans passions: el cinema i la música. 

-Dues passions bé unides. 
-Sí. També va donar la casualitat que en sortir de l'ESCAC, la cantant Mar Orfila, que havia estudiat amb mi, acabava de treure disc i necessitava un videoclip, així que em va dir si la podia ajudar. Aquí va començar tot. Va ser de casualitat, en cap moment vaig dir, "em tancaré a fer videoclips", no era aquest el meu objectiu a la vida ni tampoc ho és ara. Ho faig perquè m'agrada. 

- ¿Segueix sent un hobby? 
-No. Un hobby tampoc, perquè en el fons li dedico molt de temps, però sí que és cert que ho he de combinar amb moltes altres coses. 

- Què ha de transmetre un videoclip? 
-Depèn. Si provoca emocions, com riure, plorar, o por, és més que suficient. És un gènere que no té límits. Hi ha alguns molt narratius com és el de Thriller de Michael Jackson, i després hi ha altres com Time to dance, d'un grup que es diu The Shues, que és un thriller molt bèstia en què veus com maten gent, i al final és cosa que provoca. El que intent en els videoclips és centrar-me en alguna historieta, pot ser abstracta o més realista. M'agrada que expliquin alguna cosa i que no siguin purament estètics. 

- Amb quina mirada li agrada aproximar-se a aquestes històries? 
-M'agrada basar-me molt en els sentiments, en les relacions de parella. És una cosa que em captiva, m'agrada parlar de persones i del que senten. M'agradaria fer algun videoclip amb més sentit de l'humor. Reconec que em queda aprofundir en el costat més còmic dels videoclips. 

-Té molt temps per davant. Quants porta fets? 
-La veritat és que no els conte. Crec que l'última vegada que ho vaig fer portava uns 40. 

-Conceptualment, quin és el procés de creació d'un videoclip? 
-Normalment, m'envien la cançó i sempre tendeixo a intentar treure alguna idea de la primera impressió que tinc. Intento treballar a partir dels estímuls que rebo a partir de la primera vegada que l'escolto. No m'agrada donar-li moltes voltes, perquè al final t'acabes obsessionant i acabes fent una cosa que no és honest o que no transmet. Sòl partir d'una imatge que em ve, i si la cançó és molt repetitiva, penso en un muntatge que jugui amb aquesta repetició. Em deixo portar pel que expressa la música i la lletra. 

-Més enllà dels diners, què és el que li fa decidir-se per un projecte? 
-Que m'agradi la cançó. Si una cançó no m'agrada, no puc fer el videoclip perquè el pas malament. 

- ¿L'ha passat moltes vegades? 
-Només una vegada. Vaig fer un videoclip amb una cançó que no em deia res, i li ho vaig dir al grup. Em van donar un tema que sí que m'agradava i poc després me la van canviar per aquesta altra que no m'agradava. Com m'havia compromès a fer el videoclip vaig haver de tirar endavant. El vaig acabar, però recordo que ho vaig passar fatal. 

- Ha tingut la sort de trobar grups que el deixen llibertat creativa o sense aquest requisit no accepta cap encàrrec? 
-Sempre m'han donat total llibertat, no s'han ficat en absolut. Alguna vegada sí que el grup ha estat més implicat, però de bon rotllo. Han dit de quedar, parlar i entre tots treure idees. Suposo que si m'encarreguen un videoclip és perquè s'esperen alguna cosa que sigui del meu estil i em demanen coses que van amb la meva manera d'entendre aquest món. 

- Quins són els seus referents per crear? 
-Per algun videoclip m'he inspirat en l'escena d'alguna pel·lícula, per exemple. També sòl agafar idees de fotografies. 

- I a nivell humà? 
-Tim Burton m'ha influenciat molt des de petita. Després, hi ha una pel.lícula que sempre m'ha ajudat molt, Velvet Goldmine, del director Todd Haynes. Sempre trobo alguna escena que m'inspira per fer un videoclip. En videoclips com a Club de Fans de John Boy, de Love of Lesbian, hi ha molta essència d'aquesta pel·lícula. 

-Si alguna diva del pop internacional com Lady Gaga o Rihanna es fixessin en vostè per fer algun dels seus videoclips, li diria que sí? 
-No em veig capacitada. Ja no és un tema de si la cançó m'agrada o no, simplement penso que són productes massa grans per a mi, em col·lapsaria. Seria un repte, això sí, i potser m'agradaria i tot, però no sé si em veig capacitada. 

- ¿Creu que el gènere del videoclip està infravalorat? 
-No. A internet, per exemple, la gent li dóna moltíssim valor. Quan a algú li agrada una cançó penja al seu mur de Facebook el videoclip del tema. 

-Li parlava de la indústria. 
-A nivell d'indústria sí que és cert que pot semblar un gènere menor, o no se li ha donat la importància que en realitat té, perquè és una eina de promoció molt important. 

-Hi ha qui la considera realitzadora fetitxe dels Love of Lesbian. És així? 
-Més aviat diria que sóc una més del grup. El 1999, mentre feien les maquetes, m'anaven passant les lletres i veia que hi era des del naixement del disc. Amb l'últim treball també he estat amb ells des de l'inici. Veig que tenen en compte la meva opinió. Ens inspirem mútuament, és una relació de companys de treball total. 

- ¿Si ells no s'haguessin fixat en vostè, creu que ara estaríem parlant de videoclips? 
-Segurament no. Amb Mürfila havíem fet ja alguns videoclips, però va ser arran de fer Universos infinits dels Love of Lesbian que em van començar a cridar altres grups com The New Raemon o Els Sis Dies. 

-Internet li ha funcionat increïblement bé com a plataforma per donar a conèixer el seu treball. Però també hi ha qui creu que la llibertat digital està enfonsant el negoci discogràfic. 
Quina opinió té sobre això? 
-Tinc el cor partit. D'una banda, penso que és una eina molt útil per al públic perquè pot accedir a tot. Si parlem de videoclips, abans només veies el que li interessava a la indústria, i ara pots veure el treball d'un oncle d'Iowa que ningú coneix, sense necessitat d'empassar altres artistes que veus cada dia a la televisió. D'altra banda, em fa molta pena que alguna cosa com anar al cinema s'estigui perdent. Per a mi és com una experiència brutal que no té res a veure amb veure una pel·lícula a casa. És cert que hi ha moltes pel·lícules a les quals mai hagués arribat i que he accedit a elles a través de la xarxa, però em sap greu que es perdi aquesta tradició. 

- Estem preparats per pagar per veure videoclips a internet? 
-Ho veig difícil perquè mai s'ha pagat per veure'ls. A més, és una eina de promoció i és com si pagaràs per veure anuncis. Per pel·lícules sí que ho veig més factible. 

-Solen treballar sota pressió. És un llast per a la seva creativitat? 
-A mi no m'agrada treballar sota aquesta pressió, però de vegades és necessària. O tens una data de lliurament o no t'acabes de posar mai les piles. El que està clar és que si tens temps, molt millor, i la qualitat del producte sempre serà millor. 

-Ha adoptat l'àlies de Lyona per conviure en el seu món virtual. 
Està Lyona molt allunyada dels valors que té Marta Puig al món més real? 
-No. Simplement és un nom. El que pot passar és que per internet doni una imatge que no és tridimensional. La gent pot veure la foto i pensar "mira aquesta quin pàmfila", o que naïf, per la imatge que puc donar a través de videoclips o dibuixos. Tinc moltes cares, i la que menys es coneix no es pot apreciar per un malnom a internet. 

-Això m'interessa. Deixeu-me entreveure una mica la seva altra cara ... 
- (Riu) Amb Mar Orfila tenim un grup que es diu The Corrides i fem hip hop molt agressiu. En alguna ocasió m'han dit que era com la Amélie catalana. No! No m'agrada, no. 

-No l'hi diré, no es preocupi. ¿La veurem aviat fent algun curtmetratge o dirigint alguna pel·lícula? 
- El somni de la meva vida és fer una pel·lícula, però encara no em veig capacitada. He d'aprendre moltíssim. M'agradaria fer-la amb un guió meu i penso que encara no he viscut prou com per escriure un guió. Necessito parir més experiències perquè em surti alguna cosa que sigui diferent o interessant. 

- ¿Algun gènere en concret? 
M'agradaria fer un musical. 

- Que estrany! 
-Sí, oi? (Riu). És una cosa que sempre m'ha agradat, però ho veig a molt llarg termini. També m'agrada el gènere del thriller i les històries de detectius, però li donaria algun gir perquè no fos més del mateix.


30 d’abr. 2012

Esport local

9ª Cursa atlètica Vila d'Esparreguera





L'ADF va organitzar la 9a edició de la Cursa atlètica vila d'Esparreguera, el dia 29 d'abril de 2012. 
Una cursa de 10 Kms en asfalt oberta a tothom que enguany va tenir novament bona participació. 
Publicaré tot seguit els primer classificats d’aquesta competició tot enviant una cordial felicitació a tots els participants. 

1 16 Daniel Sanchez Espinosa C.A. OLESA
2 300 Albert Viñau Muñoz C.A. OLESA
3 362 Bernat Planas Club Atlètic Igualada
4 372 Juan Manuel Vico Mateo C.N. TERRASSA
5 392 Juan Gonzalez C.A. OLESA
6 327 José Fèlix Durán FernÁndez
7 284 Josep Girvent Ballesta ADIDAS DOMINGO CATALAN
8 329 Antonio Lopez Plasencia CA SANT ANDREU DE LA BARCA
9 83 Xavier Vives Sánchez
10 395 Jordi Arola Farrés C.A. MANRESA
11 354 Ramon Bascompte Tomas FONDISTES CERVERA
12 350 Antonio Perez Alvarez C.A. OLESA
13 379 Albert Barrachina Moreno Club Tribanda Triatló
14 13 Jesus Morales Ruiz C.A. OLESA

Fins 268 participants…



26 d’abr. 2012

Noticies...

Llibertat per als dos sindicalistes de Seat 
detinguts en un piquet davant de la fàbrica 
Els Mossos d'Esquadra han deixat en llibertat dos delegats sindicals de Seat, un de CCOO i un altre d'UGT, després que els detinguessin el migdia d'aquest dimecres per agredir presumptament un agent fora de servei durant un piquet a la fàbrica en la vaga general del 29 de març.






Publicat a elEconomista.es
25/04/2012 l

    Els Mossos d'Esquadra han deixat en llibertat dos delegats sindicals de Seat, un de CCOO i un altre d'UGT, després que els detinguessin el migdia d'aquest dimecres per agredir presumptament un agent fora de servei durant un piquet a la fàbrica en la vaga general del 29 de març. 

    Segons han explicat fonts sindicals a Europa Press, la policia catalana els ha arrestat mentre estaven treballant cap a les 13.00 hores, els ha emmanillat al·legant que estaven detinguts "per l'acusació d'un mosso" i els ha traslladat a la comissaria de Martorell. 

    Els detinguts no han volgut declarar en seu policial perquè no han reconegut els fets dels quals se'ls acusa, ha assenyalat en declaracions a Europa Press el secretari d'indústria de CCOO de Barcelona, Javier Pacheco. Segons un comunicat de la policia catalana, als arrestats, José Antonio JO, veí d'Esparreguera de 40 anys, i José Javier EM, veí de l'Hospitalet de Llobregat de 48 anys, se'ls han imputat delictes d'atemptat contra agents de la autoritat, danys, coaccions i una falta de lesions. 

    Els fets van passar presumptament a les 07.00 hores de la jornada de vaga general quan els delegats sindicals participaven en un piquet informatiu a la rotonda davant del polígon industrial d'Abrera (Barcelona), arribant a tallar la circulació per evitar que els treballadors anessin a treballar. 

    Segons els Mossos, l'agent agredit anava a treballar quan es va trobar amb el piquet i, després d'identificar com a policia, va rebre un cop de puny a través de la finestra, a més els sindicalistes també van danyar el seu cotxe. 

    L'objectiu de les detencions de representants sindicals - ja s'ha detingut tres persones - és, segons Pacheco, "condicionar la voluntat de mobilització contra les retallades" amb un excessiu seguiment dels piquets. També ha criticat la detenció que, segons ell, s'ha produït "com si fossin delinqüents comuns", ja que en comptes d'enviar una citació judicial se'ls ha arrestat al seu lloc de treball sense previ avís.


6 de març 2012

L'Esparraguera 2

Un grup de famílies d'Esparraguera,
amenaça de no escolaritzar els seus fills





Els pares dels 77 nens que estudien a l'Esparraguera II ja han signat una carta on diuen que en cap cas acceptaran la solució que els imposa el Departament d'Ensenyament de escolaritzar els seus fills al CEIP Montserrat, que és on la conselleria ha decidit ubicar-los per el tancament de l’Escola Esparreguera 2, situat al carrer de Baix de la nostra ciutat..

Com explicava a la premsa l’Eva Elvira, el pares "no estan disposats a acatar" les directrius donades per les autoritats educatives territorials que preveuen engolir als 77 nens dins l’espai del CEIP Montserrat.

La població, les entitats, els clubs, les associacions y els grups polític amb representació defensen amb “amb un sol cor” aquest projecte educatiu de la nostra ciutat, amenaçar de tancament per la greu Crisis que anem patint durant aquest anys.

15 de febr. 2012

Notícies del mon del treball:



El Baix Llobregat va augmentar l'atur en

gairebé 2.000 persones més durant el gener
Esparreguera entre les ciutats amb més aturats






Gener el mes terrible. Un cop més l'atur augmenta en la nostra població i en tota la comarca del Baix Llobregat, on ja tenim sense feina a 1.902 persones més, inscrites al llarg del referit mes de gener del 2012, segons dades de l'Observatori Comarcal publicades el 14 de febrer.

En total, al Baix Llobregat acumula al gener del 2012 un total de 68.265 persones registrades com a demandants d'ocupació. El que eleva el nivell d'atur a la comarca al 15,8% de la població activa.

Comparant la xifra d'aturats registrada aquest gener del 2012 amb les dades de gener de l’any 2011, suposa tenir un preocupant increment de 4.200 desocupats més.
Els sectors més afectats per l'atur durant el primer mes de l'any són els de la producció, el comerç, la restauració i l'hostaleria.

Ciutats com Cornellà de Llobregat (18%), Martorell (18%), Sant Boi de Llobregat (18%) i Esparreguera (17,2%) són algunes de les ciutats de la comarca que acumulen major taxa d'atur.
Mentre que altres municipis com Sant Just Desvern (9%), Begues (10%), Santa Coloma de Cervelló (10%) o Sant Esteve Sesrovires (10%) són les poblacions amb un menor nombre de persones desocupades.

14 de gen. 2012

Regidoria de Nous Catalans

L’Ajuntament d’Esparreguera presenta
l’Observatori de ciutadania i immigració.

Sala Actes de Can Pasqual a les 19:00





L’Ajuntament d’Esparreguera a través de l’activa Regidoria de Nous Catalans i l’entusiasta equip d’Immigració i el Servei d’Acollida de nou vinguts, presentarà el proper dilluns 16 de gener del 2012 a la Sala d’Actes de Can Pasqual l’ Observatori de ciutadania i immigració d’Esparreguera.

La presentació comptarà amb l’aportació d’important dades estadístiques referents a la nostra petita ciutat, que ajudaran a dibuixar i comprendre en quina realitat en trobem en aquest important realitat social que es la immigració.

La informació que es presentarà actualitzada a efectes de un de gener de 2012 ens oferirà d’una manera clara les dades més rellevants dels diferents grups nacional que conviuen aquí. Així com la seva comparació amb les dades existent a la comarca del Baix Llobregat, i Catalunya.

A Esparreguera conviuen persones oriündes de 63 Estats diferents. El que, donat que molts estats tenen més d’una llengua en el seu territori, siguin o no oficials, vol dir que en cap cas les llegues o idiomes “de fet” a les famílies i als carrers de la nostra ciutat passa de llarg el centenar.

L’ Observatori de ciutadania i immigració d’Esparreguera neix com un element de treball, que ajudarà a la planificació de polítiques locals i en les estratègies d’intervenció en el servei d’Acollida de nouvinguts a la ciutat.

En el mateix acte, des del Servei Local de Català d’Esparreguera, ens presentaran l’Informe de la situació de la llengua catalana als establiments comercials d’Esparreguera regentats per estrangers o amb treballadors estrangers.

L’acte, que es públic i gratuït es presenta molt interessant.

Ja han confirmat la seva assistència diferents associacions d’Esparreguera.