27 jul. 2007

Trobada a Santa Margarida del Cairat


Diumenge 22 de juliol de 2007 va tenir lloc la IX Trobada a l’església preromànica de Santa Margarida del Cairat, organitzada per el Col•lectiu Esparreguerí de Recerques i la Parròquia de Santa Eulalia

L'acte va transcorre amb senzillesa. A les 7’30 hores de la tarda mossèn Joan Ramon i Bullit i Guasch, Rector d’Esparreguera, va oferir Missa a l’interior d’aquesta església d’Esparreguera.
Acabat l’ofici, a la sortida, tindria lloc un refrigeri amenitzat amb la bona música d’acordió i bateria. També un grup d’havaneres -format entre els assistents-, ens va delectar amb aquesta música popular...



A la trobada, va ser repartit un interessant críptic sobre aquest monument on podíem llegir que:

“A finals de 1964 el Secretari de la diòcesi de Barcelona Alejandro Pech certificà les obres de restauració de lesglésia de Santa Margarida Saplanca davant la denuncia presentada per la delegació del Ministerio de Obras Públicas. Joseph Maria Pericas Morros, arquitecte dels bisbats de Barcelona i Vic envià una carta al director i cap d’Obras Públicas a Barcelona, el senyor José M. Cabeceran, sol•licitant que es retirés la sanció i es donessin facilitats per continuar les obres a l’església. És ben posible que la certificació esmentada i la carta de l’arquitecte diocesà, sense data, es presentessin juntes. Adjuntem reproducció dels dos documents que posen de manifest la intervenció en les obres de Santa Margarida del Dr. Eduard Junyent. El títol de monsenyor que figura a la certificació del bisbat quan esmenta el prestigiós historiador i arquèoleg no és erroni. L’any 1953 va ser nomenat per Pius XII Prelat domèstic de S.S. amb títol de monsenyor.

Eduard Junyent publicà el juliol de 1962 al número 46 de la revista San Jorge de la Diputació de Barcelona l’article El prerrománico en el condado de Ausona amb una descripció molt breu de Santa Margarida del Cairat i una fotografia de l’interior presa des de l’absis cap a la porta d’entrada. Possiblement és una de les primeres edicions on es veu l’interior de la nau amb l’aspecte que tenia abans de la restauració.

Montserrat Pagès a Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat, editat el 1983, en feu un estudi més acurat presentant diverses fotografíes d’abans i després de la restauració. És una obra de referencia a l’abast de tothom que vulgui aprofundir en el tema. En una fotografia presa en direcció a llevant hi podem veure la finestra de l’absis i l’altar. En les obres de restauració es dugé a terme també la modificació de l’altar de l’església, d’acord amb les directrius emeses del concili Vaticà II. S’aixecà un altar de pedra per poder celebrar l’Eucaristia de cara als fidels. Aquest altar va ser consagrat pel pare Magín Morera, Superior General de la Congregació Hijos de la Sagrada Familia segons es desprèn d’una certificació del 26 de juny de 1967. Enguany fa quaranta anys. Cal comentar que, si bé la data del document és la indicada, això no confirma el dia de la consagració, que podria ser anterior.

El pare Magín Morera Feixas (1908-1984), el menor d’una familia de dotze germans originària de Castelltallat va ser ordenat sacerdot el 1933 i pasa els anys de la guerra civil espanyola a Roma en activitats dedicades a l’ensenyament. El 1958, a Barcelona, és elegit Superior General de la congregació. Mor el 28 de juny de 1984 poques setmanes després de ser intervingut d’un cáncer de colon. L’any 2003 es va iniciar el procés de canonització.
Si bé el ritual de consagració d’un altar preveu que la cerimònia sigui presidida per un bisbe, aquest pot delegar-lo a un prevere. Els lligams entre el pare Morera i la familia propietaria de l’església serien motiu per aquesta delegació.

El ritu de la dedicació d’una església i d’un altar és considerat amb raó com una de les accions litúrgiques més solemnes. Aquest ritus, que es recullen al llibre segon del Pontifical Romà, foren revisats i simplificats l’any 1961. Tanmateix, tenint presents l’estil i les normes de la restauració litúrgica que va despertar i fomentar el Concili Vaticà II, va semblar necessari revisar de nou aquest ritus i adaptar-los a les condicions del nostre temps.
El text oficial en català reformat d’acord amb els decrets del Concili Vaticà II i promulgat pel papa Pau VI va ser aprovat l’11 de juny de 1980 i publicat l’any 1981.
El tetx oficial del Pntifical Romà és de maig de 1977. La dedicació de l’altar de l’església de Santa Margarida es va fer doncs amb el text del ritual modificat el 1961.

Que sigui lloc de pau i d’intima comunió amb vós...
Que sigui font de la unitat de l’Església
I de concordia entre els germans...
Que sigui centre de la nostra lloança i de l’acció de gracies...

(Pregària de la dedicació d’un altar).”

Fins aquí el que diu el document repartit als assistents a la trobada.

De fet, recordem que això de treure publicat algun interessant document sobre la nostra església de Santa Margarida del Cairat, -en altres èpoques també anomenada Santa Margarida de Planca Jussà o de Saplanca Jussà- no és nova. L’historiador Francesc-Xavier Riera i Camps amb motiu de l’aplec celebrat aquí el 17 de juliol del 2005, donaria a conèixer el seu treball titulat “Esparreguera i el testament de Ramon de Guàrdia al Cartulari de Sant Cugat del Vallès” datat al dia 16 d’agost de l’any 1205, en què trobem esment d’aquesta església d’Esparreguera.

Cal esmentar breument alguna petitesa. La documentació reproduïda ja era coneguda.
De fet la trovarem reproduïda en el treball titulat “Diplomatari d’Esparreguera. Recull de documents dels anys 1795 al 1967" (Esparreguera 2003) a les pagines 1643, 44, 182, 183, 184 i 185. Es tracten efectivament, de documents que esmenten en paraules de José Mª Pericas “una pequeña obra que bajo mi dirección facultativa se practica en la antiquísima ermita de Sta. Margarita del término de Esparraguera.. i que “seria de buen acuerdo dar inmediatas facilidades para la continuación de las obras y dejar sin efecto la sanción propuesta... així com també el document de la “Cancillería y Secretaría de Cámara del Ob
ispado de Barcelona” certificava l'autoria i autorització de les obres per l’esmentat arquitecte. Certificat datat a 2 de novembre de 1964.
Aquesta documentació de consulta, com el certificat de consagració la podeu trobar a l’esmentada obra entre altres llocs, a la Universitat de Barcelona.

Sobre el treball de Montserrat Pagès, -ben lloable en tots els sentits-, cal esmentar que només esmenta que “fou restaurada l’any 1965 per la família propietària, que ho és també del mas veí de Can Paloma” [pàgina 150] i breus esments d’aquest any 1965 [pàg 152 i 155] quan parla de l’arc triomfal i juntures recobertes de ciment. La resta del que llegim en aquell paràgraf sobre la restauració o la modificació de l’altar no son paraules de l’acreditada historiadora ni de la seva obra. Puig, potser pot donar lloc a confusió. La resta d’allò que trobem escrit, llur mèrit d’investigació, caldria atribuir-lo a la persona o persones –no s’esmenten autors- d’aquest interessant escrit que tant amablement repartirien entre els assistents a la "Trobada".

Finalment, apuntar la idea respecte a la consagració de l’altar de Santa Margarida del Cairat, de que, a més de l’aspecte de ritual “litúrgic” de l’acte de consagració, caldria també ampliar-lo amb l’aspecte “jurídic i canònic” del mateix.

Així recordem també que el 15 de setembre de 1917 Benet XV havia creat una comissió cardenalícia per donar correcta interpretació al vigent Codi de Dret Canònic. Aquí trobarem dins el seu Títol XI -canons del 1197 al 1202- les normes jurídiques sobre els altars i la seva consagració.
El cànon 1199 estableix en el seu apartat 3 que “Consecratio altaris immobilis, quae fit sine ecclesiae dedicatione, quamvis omni die fieri possit, magis temen decet ut fiat dominico aliove festo de praecepto”.

És adir, quan s’ha de consagrar un altar independentment de la dedicació de l’església -aquest és el cas de Santa Margarida del Cairat- pot fer-se qualsevol dia. Però es recomana com adient fer-se un diumenge o en altra festa de precepte.

Cm a curiositat, diré que consultant el calendari perpetuo de Moret, ens diu que la data de la consagració del 26 de juny del 1967 va caure en dissabte. I, segons el treball del pare Justo Perez anomenada "Año Cristiano" publicada l’any 1959, el 26 de juny seria el santoral dels Sants Joan i Pau màrtirs a Roma. Sant Virgili bisbe de Trento, Sant Pelai martir de Còrdova, Sant Salví bisbe d’Angulema, Sant Superior màrtir, Sant Antelm, Sant Adjutor, Sant David ermità, Santa Perseverança, ...

1 comentaris:

AlegriadeQuerer dijo...

Hoy quiero regalarte mi Amistad Cuando tu alma extrañe a una amiga,
sin pensar me busques, y enseguida correré a tu lado
Hoy quiero obsequiarte lo más bello que puedas recibir
donde la ternura que aquí encuentres, la belleza que aquí nazca,
te dé la certeza de que nunca te faltara mi amistad.

Dios Siempre bendice nuestra amistad


Yudelka