Lyona:
"Veig difícil que la gent pagui per veure videoclips a internet"
Marta Puig és la realitzadora fetitxe de Love of Lesbian i ha aconseguit dotar d'una marca pròpia i de prestigi al gènere del videoclip gràcies al seu estil creatiu
Publicat a La Vanguardia.com
Per Albert Domènech 15/05/2012
Lyona és el nom artístic de Marta Puig (Esparreguera, 1979), una de les realitzadores de videoclips de moda al nostre país. És jove, no té complexos ni límits creatius i ha fet de les xarxes socials la plataforma per donar a conèixer els seus treballs, també fotogràfics. Allà té molts fans, i acudeixen diàriament molts internautes per seguir les seves evolucions. Així va ser com Santi Balmes, líder del grup Love of Lesbian, va arribar un dia fins a ella. Es va enamorar del seu Myspace i li va proposar treballar en un dels seus vídeos. I després en un altre. I en un altre. Al final, Puig s'ha convertit en la realitzadora fetitxe del grup i també intervé en altres fases dels seus discos, com la fotografia o el marxandatge. Lyona ha realitzat ja més de 40 videoclips i està treballant per a altres grups com Amaral, The New Raemon o Els Sis Dies. El seu somni és poder fer algun dia una pel·lícula. S'imaginen de quin gènere? Un musical. No podria ser d'altra manera. Tres, dos, un, rodant!
-Va estudiar a l'Escola de Cinema de Catalunya (ESCAC) però s'ha deixat seduir pel gènere del videoclip, amb el qual ha concentrat gran part de la seva producció artística.
Què li ha aportat aquest art audiovisual de petit format per lliurar d'aquesta manera?
-M'agradaven des que era molt petita. A casa conservo cintes VHS amb molts clips de vídeo enregistrats. Recordo que em llevava els dissabtes al matí i el primer que feia era encendre la televisió i veure programes com Sputnik o Els 40 Principals per devorar els vídeos que més m'agradaven, tenia una col·lecció molt gran. M'encanta la música i és la millor manera de combinar les meves dues grans passions: el cinema i la música.
-Dues passions bé unides.
-Sí. També va donar la casualitat que en sortir de l'ESCAC, la cantant Mar Orfila, que havia estudiat amb mi, acabava de treure disc i necessitava un videoclip, així que em va dir si la podia ajudar. Aquí va començar tot. Va ser de casualitat, en cap moment vaig dir, "em tancaré a fer videoclips", no era aquest el meu objectiu a la vida ni tampoc ho és ara. Ho faig perquè m'agrada.
- ¿Segueix sent un hobby?
-No. Un hobby tampoc, perquè en el fons li dedico molt de temps, però sí que és cert que ho he de combinar amb moltes altres coses.
- Què ha de transmetre un videoclip?
-Depèn. Si provoca emocions, com riure, plorar, o por, és més que suficient. És un gènere que no té límits. Hi ha alguns molt narratius com és el de Thriller de Michael Jackson, i després hi ha altres com Time to dance, d'un grup que es diu The Shues, que és un thriller molt bèstia en què veus com maten gent, i al final és cosa que provoca. El que intent en els videoclips és centrar-me en alguna historieta, pot ser abstracta o més realista. M'agrada que expliquin alguna cosa i que no siguin purament estètics.
- Amb quina mirada li agrada aproximar-se a aquestes històries?
-M'agrada basar-me molt en els sentiments, en les relacions de parella. És una cosa que em captiva, m'agrada parlar de persones i del que senten. M'agradaria fer algun videoclip amb més sentit de l'humor. Reconec que em queda aprofundir en el costat més còmic dels videoclips.
-Té molt temps per davant. Quants porta fets?
-La veritat és que no els conte. Crec que l'última vegada que ho vaig fer portava uns 40.
-Conceptualment, quin és el procés de creació d'un videoclip?
-Normalment, m'envien la cançó i sempre tendeixo a intentar treure alguna idea de la primera impressió que tinc. Intento treballar a partir dels estímuls que rebo a partir de la primera vegada que l'escolto. No m'agrada donar-li moltes voltes, perquè al final t'acabes obsessionant i acabes fent una cosa que no és honest o que no transmet. Sòl partir d'una imatge que em ve, i si la cançó és molt repetitiva, penso en un muntatge que jugui amb aquesta repetició. Em deixo portar pel que expressa la música i la lletra.
-Més enllà dels diners, què és el que li fa decidir-se per un projecte?
-Que m'agradi la cançó. Si una cançó no m'agrada, no puc fer el videoclip perquè el pas malament.
- ¿L'ha passat moltes vegades?
-Només una vegada. Vaig fer un videoclip amb una cançó que no em deia res, i li ho vaig dir al grup. Em van donar un tema que sí que m'agradava i poc després me la van canviar per aquesta altra que no m'agradava. Com m'havia compromès a fer el videoclip vaig haver de tirar endavant. El vaig acabar, però recordo que ho vaig passar fatal.
- Ha tingut la sort de trobar grups que el deixen llibertat creativa o sense aquest requisit no accepta cap encàrrec?
-Sempre m'han donat total llibertat, no s'han ficat en absolut. Alguna vegada sí que el grup ha estat més implicat, però de bon rotllo. Han dit de quedar, parlar i entre tots treure idees. Suposo que si m'encarreguen un videoclip és perquè s'esperen alguna cosa que sigui del meu estil i em demanen coses que van amb la meva manera d'entendre aquest món.
- Quins són els seus referents per crear?
-Per algun videoclip m'he inspirat en l'escena d'alguna pel·lícula, per exemple. També sòl agafar idees de fotografies.
- I a nivell humà?
-Tim Burton m'ha influenciat molt des de petita. Després, hi ha una pel.lícula que sempre m'ha ajudat molt, Velvet Goldmine, del director Todd Haynes. Sempre trobo alguna escena que m'inspira per fer un videoclip. En videoclips com a Club de Fans de John Boy, de Love of Lesbian, hi ha molta essència d'aquesta pel·lícula.
-Si alguna diva del pop internacional com Lady Gaga o Rihanna es fixessin en vostè per fer algun dels seus videoclips, li diria que sí?
-No em veig capacitada. Ja no és un tema de si la cançó m'agrada o no, simplement penso que són productes massa grans per a mi, em col·lapsaria. Seria un repte, això sí, i potser m'agradaria i tot, però no sé si em veig capacitada.
- ¿Creu que el gènere del videoclip està infravalorat?
-No. A internet, per exemple, la gent li dóna moltíssim valor. Quan a algú li agrada una cançó penja al seu mur de Facebook el videoclip del tema.
-Li parlava de la indústria.
-A nivell d'indústria sí que és cert que pot semblar un gènere menor, o no se li ha donat la importància que en realitat té, perquè és una eina de promoció molt important.
-Hi ha qui la considera realitzadora fetitxe dels Love of Lesbian. És així?
-Més aviat diria que sóc una més del grup. El 1999, mentre feien les maquetes, m'anaven passant les lletres i veia que hi era des del naixement del disc. Amb l'últim treball també he estat amb ells des de l'inici. Veig que tenen en compte la meva opinió. Ens inspirem mútuament, és una relació de companys de treball total.
- ¿Si ells no s'haguessin fixat en vostè, creu que ara estaríem parlant de videoclips?
-Segurament no. Amb Mürfila havíem fet ja alguns videoclips, però va ser arran de fer Universos infinits dels Love of Lesbian que em van començar a cridar altres grups com The New Raemon o Els Sis Dies.
-Internet li ha funcionat increïblement bé com a plataforma per donar a conèixer el seu treball. Però també hi ha qui creu que la llibertat digital està enfonsant el negoci discogràfic.
Quina opinió té sobre això?
-Tinc el cor partit. D'una banda, penso que és una eina molt útil per al públic perquè pot accedir a tot. Si parlem de videoclips, abans només veies el que li interessava a la indústria, i ara pots veure el treball d'un oncle d'Iowa que ningú coneix, sense necessitat d'empassar altres artistes que veus cada dia a la televisió. D'altra banda, em fa molta pena que alguna cosa com anar al cinema s'estigui perdent. Per a mi és com una experiència brutal que no té res a veure amb veure una pel·lícula a casa. És cert que hi ha moltes pel·lícules a les quals mai hagués arribat i que he accedit a elles a través de la xarxa, però em sap greu que es perdi aquesta tradició.
- Estem preparats per pagar per veure videoclips a internet?
-Ho veig difícil perquè mai s'ha pagat per veure'ls. A més, és una eina de promoció i és com si pagaràs per veure anuncis. Per pel·lícules sí que ho veig més factible.
-Solen treballar sota pressió. És un llast per a la seva creativitat?
-A mi no m'agrada treballar sota aquesta pressió, però de vegades és necessària. O tens una data de lliurament o no t'acabes de posar mai les piles. El que està clar és que si tens temps, molt millor, i la qualitat del producte sempre serà millor.
-Ha adoptat l'àlies de Lyona per conviure en el seu món virtual.
Està Lyona molt allunyada dels valors que té Marta Puig al món més real?
-No. Simplement és un nom. El que pot passar és que per internet doni una imatge que no és tridimensional. La gent pot veure la foto i pensar "mira aquesta quin pàmfila", o que naïf, per la imatge que puc donar a través de videoclips o dibuixos. Tinc moltes cares, i la que menys es coneix no es pot apreciar per un malnom a internet.
-Això m'interessa. Deixeu-me entreveure una mica la seva altra cara ...
- (Riu) Amb Mar Orfila tenim un grup que es diu The Corrides i fem hip hop molt agressiu. En alguna ocasió m'han dit que era com la Amélie catalana. No! No m'agrada, no.
-No l'hi diré, no es preocupi. ¿La veurem aviat fent algun curtmetratge o dirigint alguna pel·lícula?
- El somni de la meva vida és fer una pel·lícula, però encara no em veig capacitada. He d'aprendre moltíssim. M'agradaria fer-la amb un guió meu i penso que encara no he viscut prou com per escriure un guió. Necessito parir més experiències perquè em surti alguna cosa que sigui diferent o interessant.
- ¿Algun gènere en concret?
M'agradaria fer un musical.
- Que estrany!
-Sí, oi? (Riu). És una cosa que sempre m'ha agradat, però ho veig a molt llarg termini. També m'agrada el gènere del thriller i les històries de detectius, però li donaria algun gir perquè no fos més del mateix.
