La pluja converteix en desastre
El dia havia nascut ja plovent i molts pares es preguntaven com aniria finalment l’esperada Cavalcada de Reis per els carrers i places de la vila.
Alguns fins hi tot havien telefonat a l’Ajuntament per informar-se’n. La contestació era que si plovisquejava poc sortirien i si plovia fort es suspendria.
A la plaça de la Pagesia a les cinc i mitja de la tarda estava plovent. Ja ens feia acte de presència l’ambulància i el seu equip –que tenia que acompanya la rua- i veiem concentrar-se els primers pares amb els seus fills protegint-se amb els seus paraigües.
A les sis de la tarda, els esparreguerins concentrats allí a l’espera de l’arribada dels Reis o de qualsevol notícia de si surten o no les carrosses s’ha multiplicat per vint. Continua plovent.
Tots sabem que l’aigua es un perill per les persones que aniran a les plataformes i per els aparells de so elèctrics. Resta però la possibilitat d’utilitzar l’autobús amb el que suposadament viatges els Reis Mags.
Dissortadament regna la confusió i la falta de qualsevol informació. Allí no arriba ningú.
Els programes i la web de l’Ajuntament deia que en un apartat que l’inici de la cavalcada seria a tres quarts de sis, i en altre apartat a les sis de la tarda. La realitat es que en aquestes hores allí només estem persones, pares i nens, paraigües en mà.
A les 6’30 es senten alguns coets. Ningú sap res de res.
Ens desplacem per els carrers de la vila. Trobem el mateix: pares i nens que aplegats sota els paraigües esperen i esperen....
Situats ja a la plaça de l’església de Santa Eulàlia, que resta amb les portes obertes, la munió de persones continuarem esperant algun signe de vida dels organitzadors. El temps va passant. Al final, ja no esperen més i a l’interior de l’església comença la missa.
El públic concentrat a la plaça, amb el passar del temps, finalment, donant per perdut tot i suposant que l’acte s’ha suspès, es retira cap a casa. La Guardia urbana ha desaparegut dels carrer del casc antic.
Finalment, ja amb els peus mullats i cansat de les hores perdudes també jo decideixo retornar a casa...
Al passar per el teatre de La Passió apareix actuant un grup d’animació al seu aparcament tot i la pluja.
Allí trobem també l’autobús municipal que portava els Reis Mags, i més enllà les carrosses que feien la Rua, custodiades per nombrosos efectius de la policia municipal.
Entrem al teatre: efectivament a l’escenari s’ha muntat curosament uns trons on els nens saluden als Reis Mags i els seus acompanyats.
Una nombrosa cua espera en el lateral esquerra de l’escenari el seu torn per pujar a saludar a ses Majestats. Grups musicals s’alternen tocant amb més o menys gràcia dels laterals de l’escenari.
Varies persones m’informen que la senyora alcaldessa Francisca Fosalba [PSC] ha adreçat -o ha intentat adreçar- algunes paraules als assistents que, indignats de allò que creuen una dolenta gestió, li han obsequiat amb una escridassada olímpica i una monumental pitada.
Un fet que l’endemà observo al treball i que esdevindria el “tema del dia”.
La pregunta mes formulada: perquè no varen passar els Reis amb l’autobús per tot el recorregut informant que l’acte es faria dins del teatre.
Em de comprendre les coses. La pluja no la controla ningú. Tampoc el fet que l’actual partit majoritari al govern municipal -quan estava a l’oposició- no deixés passar ni un pel a l’anterior batlle i el seu equip, els converteix automàticament en els millors gestors del mon una vegada recuperat el poder.
La pregunta mes formulada: perquè no varen passar els Reis amb l’autobús per tot el recorregut informant que l’acte es faria dins del teatre.
Em de comprendre les coses. La pluja no la controla ningú. Tampoc el fet que l’actual partit majoritari al govern municipal -quan estava a l’oposició- no deixés passar ni un pel a l’anterior batlle i el seu equip, els converteix automàticament en els millors gestors del mon una vegada recuperat el poder.
I el fet de veure passar fred a uns petits infants il·lusionats que veuen passar el temps plovent, i mancats d’informació, potser ha fet a mes d’una persona perdre els nervis.
Aprenem tots plegats d’aquesta contrarietat. I esperem que l’any vinent ponguem donar a la nostra mainada allò que no els hi vàrem poder donar ara.
Cavalcada de Reis Esparreguera 2010.
Vídeo de Lluis Artigas Jorba a la plataforma
AME Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants