Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Martha Inés Sánchez i Navarro. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Martha Inés Sánchez i Navarro. Mostrar tots els missatges

15 de jul. 2007

La Festa Major d'Esparreguera 2007 en imatges


Cartell de la Festa Major d'estiu d'Esparreguera de l'any 2007.



Activitats programades durants els dies de Festa: Calendari Oficial.





Trobada de Colles de Gegants a Esparreguera i Cercavila per Esparreguera.
Video de Martha Inés Sánchez Navarro.




Cercavila de la Festa Major d'estiu 2007 d'Esparreguera.
Part 01 de 02.
Video de Martha Inés Sánchez Navarro.




Cercavila de la Festa Major d'estiu 2007 d'Esparreguera.
Video de Bertoline69.




Balls al carrer dels Arbres durant la Cercavila de la Festa Major 
d'estiu 2007 d'Esparreguera.
Video de Bertoline69.




Cercavila de la Festa Major d'estiu 2007 d'Esparreguera, 
al seu pas per el carrer Montserrat.
Video de Martha Inés Sánchez Navarro.





Cercavila de la Festa Major d'estiu d'Esparreguera. 
Ball dels Trabucaires a la plaça de Santa Eulàlia.
Video de Bertoline69.




Festa Major d'estiu 2007 d'Esparreguera. 
Vídeo de Lluis Artigas Jorba publicat a la plataforma AME 
Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants.



Cercavila i ball de Caps Grossos a la Festa Major del 2007
Vídeo de Martha Inés Sánchez Navarro.

19 de juny 2007

Trobada de Puntaires 2007 d'Esparreguera

.


Trobada de Puntaires d'Esparreguera.
Una diada per compartir.



    Dissabte dia 16 de juny del 2006, va tenir lloc en el cèntric carrer dels Arbres una Trobada de Puntaires, organitzat per l’Associació de Jubilats i Pensionistes d’Esparreguera.

    L’interessant encontre va acollir un bon nombre de grups provinents de moltes localitats dels voltants [com per exemple Martorell, Abrera, Olesa de Montserrat, Collbató, Piera...] com també grups vinguts de llocs més apartats, com la ciutat de Manresa, o Súria. També hi va haver una petita fira de materials per fer aquesta pràctica.



Trobada de Puntaires d'Esparreguera
2007. Fotografia del carrer dels Arbres
al  tocar carrer Taquígraf Garriga...


    Inclouré unes imatges d’aquesta diada, realitzades bon punt de començar la mateixa, quan encara anaven venint els grups convidats. En Ell podreu veure la nodrida representació dels dos grups de puntaires d’Esparreguera.

   Els puntaires, com ja sabeu, seran aquelles persones que fan puntes. És a dir, que creen uns teixits lleugers i transparents, generalment de fil o de cotó, mitjançant diverses tècniques: al coixí, al teler, al ganxet, amb l’agulla -anomenats en aquest cas brodadors- o a la filoja.


Fotografia de la Trobada de Puntaires d'Esparreguera 2007
al carrer dels Arbres, a l'alçada de l'Escola Estel
.



La Martha Inés Sánchez i Navarro observa amb interès a la puntaire
esparreguerina Antonia Castellví i Castellet, a la trobada 2007
 dels carrer dels Arbres d'Esparreguera.


    Tradicionalment a Catalunya s’utilitza majorment la tècnica del coixí que és treballa amb un patró de paper col·locat sobre un coixí cilíndric. D’aquí que tinguéssim a la trobada d’Esparreguera, una parada de venda de patrons, al servei dels participants.

    Aquesta artesania d’origen medieval, en tenim constància documentada de com s’estengué la seva pràctica per les costes del Maresme durant el segle XVII. S’estima que durant el segle XVII a Catalunya teníem 50.000 dones dedicades a aquest deliciós ofici. Però no serà fins el segle XIX, que començaria a tenir una gran popularitat.

    A Barcelona Francesca Bonnemaison, i les germanes Raventós fundarien l’any 1910 la primera Escola de Puntaires, que encara avui dia funciona.



Trobada de Puntaires d'Esparreguera
2007 al carrer dels Arbres,
a l'alçada de la plaça de La Pagesía.



14 de nov. 2006

Sant Salvador de les Espases 2006:

Visita d’un grup d’esparreguerins a l’antiga ermita...
.
.


Els més valents obrint camí vers Sant Salvador de les Espases
d'Esparreguera a la col·lumna d'excursionistes...


    El diumenge 29 d’octubre va tenir lloc una nova edició de la tradicional excursió que cada any fan la colla i grup d’amics de la família de cal Alavedra d’Esparreguera, a l’ermita de Sant Salvador de les Espases.

    Les vint i tres persones que enguany formaven la colla d’excursionistes, sortien de la plaça de l’Ajuntament a les vuit del matí direcció Vacarisses, per tal de pujar al cim de Sant Salvador per darrera. I així poder disfrutar de les magnifiques vistes que oferia aquell dia lluminosament clar. Amb unes imponents vistes de la nostra muntanya de Montserrat al fons de les serralades.

    La caminada, -viscuda amb alegria i caliu- esdevenia en part, en una continuació o segona part de la pujada que algunes persones de la colla havien fet a Montserrat no gaires dies enrera. Lloc on pujarien de Collbató, retornant per les Covés o cantó del Llobregat.

    En el bulliciós cim de Sant Salvador ens trobàrem nombrosos grups de jovent i més grans que hi havia aprofitat aquell joiós dia, per pujar-hi.

    La nostra colla, va disfrutar també d’un esmorzar de germanor ben alegre. Una vegada més, la flaire de la carn a la brasa inundava aquelles velles pedres de mans dels nostres cuiners decans: el Joan i la Alfonsa, entre altres.


Dues fotografies del menjador de dins de l'ermita de Sant Salvador de les Espases d'Esparreguera.
 El grup d'esparreguerins, semble tan ben vinguts i acollits per els
Amics de Sant Salvador de les Espases d'Olesa de Montserrat,
preparen el lloc per fer el tradicional esmorçar de germanor.

    Aixoplugats sota la teulada de l’ermita, a la sala gran, compartiríem taula i bon humor. Acompanyat de bona gana i un petit descans abans de reprendre el viatge de tornada a casa. Val a dir que un dels excursionistes de la nostra colla, per allò de tenir el colesterol alt, va haver de conformar-se amb un entrepà de pernil dolç i formatge.... i olorar-la... la carn..... [L’any vinent ració doble.... de carn, és clar...]


Fumerol a les ximeneies de l'ermita de Sant Salvador de les Espases d'Esparreguera.
El fumerol i el flaire de l'aire avisa que es proper el moment de l'esmorçar...!


    No faltarien els populars refrecs, ni tampoc carburants de millor "octanatge".. Ni els postres en gran abundància... Fruits secs, ... rebosteria de la més variada que feien delir els ulls, enmig de tant tiberi... I és que les nostres dones varen fer veritables delícies amb les mans, pensant com deixar-nos bocabadats -cosa que aconseguiren- posant-t'hi tot el cor...

    No ens deixem tampoc al tinter la coca i el cava....

    L’efemèride bé que ho mereixia. Donat que coincidia aquesta pujada amb l'onomàstica d’un dels veterans en aquestes excursions d’Esparreguera: la del Narcís
Per molts anys!!!!
I a fer-ne molts més !!!


Fotografia de grup d'amics i el Lluis Artigas Jorba, per immortalitzar un moment
envoltats de natura, amb la muntanya de Montserrat darrera...


    Tot va anar d’allò més be. Al viatge de tornada, a mig camí en un replà vàrem fer-nos la fotografia de família, aquells que pogueren participar-hi... Alguns companys, però, serien absents, puix devien anar a un enterrament i marxaren abans que la resta del grup. Arè, ja és història...

    L’ermita de Sant Salvador de les Espases és situat dintre del terme d’Esparreguera, a la vora esquerra del riu Llobregat, sobre el congost del Cairat, en un turó situat a uns 415 metres sobre el nivell del mar, entre els torrents de l’Espluga i de Sant Salvador, a uns cinc quilòmetres del casc urbà d’Esparreguera, i a uns dos quilòmetres aigua amunt del castell d’Esparreguera, prop de l’ermita de Santa Maria del Puig. Des d’Olesa de Montserrat existeix també el camí que porta a l’anomenat pla del Fideuer, on, des d’allí a peu, cal seguir una senderola en direcció ponent d'un quilòmetre aproximadament. Prop del balneari de La Puda. Pertany al nostre municipi, però, eclesiàsticament a la parroquia de Santa Maria d’Olesa de Montserrat, de l’any 1868 fins ara.

    És, un lloc pintoresc de força devoció als pobles d’Olesa, Esparreguera, Vacarisses i Terrassa, especialment. De dalt de l’ermita tenim un caminet per pujar al cim del turó, ja a 430 metres d’alçada, que és el lloc on havia estat un dels castells d’Esparreguera, conegut com a “Rocha de Spaa” en els documents antics, i castell de les Espases en els del segle XII i posterior. Per be que actualment és desaparegut i el seu lloc és convertit en un senzill mirador de visitants i excursionistes..



Fotografia del cim del turó. Lloc on encara es conserven unes poques espurnes del
que seria el basament de la torra de guaita del castell de Sant Salvador de les Espases.


    Alguns estudiosos recorden com el comte Borrell va vendre a un tal Guillem el castell de les Espases i el d’Esparreguera en una data que s’hauria de situar entre els anys 966 i el 985. La capella de Sant Salvador és posterior. Segons alguns autors, -com Pelegrí Casades i Gramatxes [Excursió a Olesa de Montserrat i ermita de St Salvador de les Espases. Any 1883, pàg 128]- l’ermita seria datada al segle XI i, enrunada, fou reconstruïda en el segle XVI. D’aquí la seva visió d’elements gòtics, sobre una estructura primitiva d’estil romànic.

    Com sempre, llocs tan romàntics com aquest indret, i amb semblant nom, tindrà també la seva llegenda popular que passarà de generació en generació.

    Segons aquesta, l'origen de Sant Salvador de les Espases els trobaríem en temps del compte Borrell de Barcelona, què lliuraria en una tremenda batalla contra les onades invasores musulmanes en aquell indret.

    La donació documentada dels castells de les Espases i d’Esparreguera datada a “5 dels idus de setembre de l’any 31 del regnat de Lotari” és a dir el dia 9 de setembre de l’any 985 on podem llegir que "In primis dono ipsum meum castrum que dicunt Spadas unde carta vindicionis fecit mihi Borrellus comes et marchio cum rocas. Cum terras et vineas. Eremos et cultos, cum silvis et garricis, viaductibus et reductibus, ortis, ortalibus... " és anterior al fet d’armes que parla d’una sagnant batalla als voltants d’aquest cim pel Comte de Barcelona Borrell, contra els fills de l’Islam.

    El “Speculum Officialatus” en la pàgina 858, ens recorda allò que la tradició oral ha mantingut fins els nostres dies en tots els pobles dels voltants. Quan diu:

    "Quadam est Capella antiquia vocata seu sub titulo Sancti Salvatoris de las Espasas, in qua solum est cymbalaum, et supponitur aedificata in memoriam victoriae contra mauros obtentae per Comitem Barcinone Borrellum, anno Dni 1003... "

    Així doncs, entremig de la ferocitat de la lluita per defendre el país de la voracitat i crueltat sense límits de l'invasor musulmà, el comte de Barcelona va demanar protecció al cel... i és veié aviat afavorit amb una espessa pluja d’espases de foc que corrien cap aquells devastadors enemics, de tal manera que hagueren de desallotjar aquells cims.

    És aquí, doncs, on trobem l’origen d’aquesta ermita que seria bastida com acció de gracies per l’ajuda rebuda i dedicada a Sant Salvador.


Detall d'un dels camíns d'accès a l'ermita de
Sant Salvador de les Espases d'Esparrguera.


    Les Espases són agulles o hog-backs formades a conseqüència de l’erosió de la roca, i naturalment, els castells s’aixecaven en llocs estratègics i difícils de conquerir. Aquí trobem una bona convergència de mots o paraules...

    Podem ser escèptics en quant a les formes, però, tot, sempre trobarem una bona part de veritat en tota llegenda popular. Així, esta ben documentat els atacs sarraïns contra el comtat de Barcelona durant els primers anys de comte Ramon Borrell (992-1017) on penetrarien pel Penedès arribant al Llobregat i destruint Manresa, o els sagnants atacs del musulmà Abd al-Malik contra Catalunya l’any 1003.

    Uns atacs no puntuals, sinó repetits al llarg del temps. Recordem els atacs de l’any 965 en temps d’al-Hakam II (961-976), o els atacs d’al-Mansür dels anys 978, 982, 984, i l’assalt de Barcelona del 985. Que passaria a la historia com “ipso anno quando Barchinona interiit” o el que és el mateix: "quan Barcelona morí", en expressió d’un document de l’any 992. Una data dolorosa que, a més, coincideix amb la de la donació del castell de les Espases i el castell d’Esparreguera a la seu de Sant Pere de Vic, de mans de Guillem, que havia acudit a la defensa de Barcelona on la seva muller Emma fou feta presonera per al-Mansür.

    Cal referir-se aquí a altres documents curiosos que fan esment a les Espases, com el datat al gener de l’any 1299 d’una concòrdia feta i signada per Guillem de Claramunt i Guillem de Cardona, en presencia del rei Jaume I en què es diu: “I ací jo, Guillem de Claramunt, també espontàniament, dono, commuto, remeto i confereixo a tu, Guillem de Cardona, i als teus i aquells que vulgueu, els meus castells de Montbui i Esparreguera i les Espases i seixanta morabetins d’or anuals...” En llatí: castrum meum de Montebuyno et castrum de Sparagaria et castrum meum de Ensibus.... Val a dir parlant del castell d’Ensibus que, precisament en llatí, el mot “ensis” equival a “espasa” Per tant, comprovem que parlem del castell de casa nostra.

    Durant el segle XIV els castells foren venuts i anaren a parar d’unes mans a altres fins que l’any 1351 els compraria el monestir de Santa Maria de Montserrat. De qui serien propietat fins l’any 1836.

    A diversos arxius es conserven també referències sobre l’ermita de Sant Salvador de les Espases. Així, a l’arxiu històric Comarcal de Terrassa podem trobar una crida del veguer del Vallès contra l’ermità de Sant Salvador de les Espases de nom Pere Pastor, del 27 de juny del 1342 , així com un inventari de béns de l’ermita datat a 4 d’agost de 1362.

    A l’Arxiu Històric de Manresa es conserven diferents documents, com el capbreu de les lleixes a Sant Salvador de les Espases que comprenen el període de l’any 1353 al 1377, i quatre cèdules manuscrites dels anys 1602, 1604, 1618 i 1620.



Sant Salvador de les Espases
d'Esparreguera.
Petita placeta davant l'ermita, lloc de repòs per els excursionistes...


    Com sempre, llocs com aquests van acompanyats de les seves corresponents llegendes, que transcriure per tots vosaltres, no donant-li cap més valor que el de narració que va lligada a l’ermita la primera, i la segona explica la desaparició del Castell de les Espases:

    La primera llegenda, que és la més pròxima en la cronologia, situant-se només a tres segles enrera del temps actual, pren motiu de l’assassinat d’un ermità del lloc, a mans de Claudi el Moliner i altres bandolers de la seva colla, un dels quals, anomenat “l’hipòcrita Barbasa, hauria substituït en l’ermitatge al difunt, per tal d’utilitzar l’ermita com a parany dels seus delictes...

    La segona llegenda ens vol explicar la desaparició del castell. Diu així:

    "El cavaller de les Espases va ésser un partidari decidit del príncep de Viana, i un contrari declarat del seu pare, el rei Joan.

    La guerra que va sostenir aquest rei contra el més florit i el més selecte de les forces vives de la terra, que defensaven el seu fur i la seva llei, necessàriament l’havia de perdre, a no ésser per una gran traïdoria comesa per un cavaller que es va vendre secretament al rei. Fetes les paus, un dia el cavaller traïdor, el nom del qual no ens el diu la tradició, acompanyats de gran seguici, anava de camí per vora del castell de les Espases. Com que era hora tarda, el senyor de les Espases, que des de lluny va veure venir la comitiva, manà tancar el castell i, quan el que anava de camí va trucar a la porta, el cavaller de les Espases en persona sortí dalt de la muralla per veure qui trucava i què volia, i en saber el desig del caminant li contestà secament que el seu castell no servia de posada de cap traïdor.

    Indignat el cavaller traïdor va acudir al rei i se li va queixar del cas. El rei va enviar a cercar el cavaller de les Espases i li manà que donés estada al seu castell al cavaller que tan bé l’havia servit. El cavaller de les Espases contestà al rei que la seva voluntat forra complida, puix que paraula de rei no pot ésser contradita. En sortir del palau, el cavaller de les Espases va manar a la seva gent que desallotgessin el castell i que no hi deixessin ni un senabre de res.


Caure la tarda des del cim de Sant Salvador de les Espases d'Esparreguera.


    Al cap de pocs dies, va presentar-se el cavaller traïdor, i el camarlenc del castell li va donar entrada i estatge, i un cop hi va estar aposentat se’n va anar. Tres dies després el castell de les espases era tot un braser i se n’aixecaven unes flames tan altes que arribaven fins al cel. El senyor del castell i la seva gent, mentre baixaven muntanya avall, anaven dient:

-Val més el castell cremat que deshonrat."

.