Presentació a Can Pasqual de "Mujeres de incierta edad" de Sandra Rossi i Ferrer.
“Mujeres de incierta edad” ha estat presentat a la sala d’actes de Can Pasqual d’Esparreguera aquests dimarts 19 de desembre de 2023, dins de la programació d’actes i activitats de les Festes de Nadal, Cap d’Any i Reis a Esparreguera.
La
presentació estava inicialment prevista a la Biblioteca Municipal de l’Ateneu d’Esparreguera, amb un aforament limitat i
amb inscripció prèvia. Tanmateix una avaria a la calefacció de la biblioteca
obligaria a traslladar-lo la l’antiga casa de Can Pasqual, situada al carrer Cavallers de la nostra localitat.
Val a dir que es difícil de classificar aquesta obra per el seu dinamisme i temàtica. Una obra que aniria a càrrec de la polifacètica actriu Sandra Rossi i Ferrer. Parlem d’un treball interessant i ple de bon humor, en el que es tracta d’una manera cronològica la realitat d’esser dona. Gairebé res!. O gairebé molt!.
Perquè tractar un tema amb veracitat crítica, d’aquesta realitat de gènere i del seu impacte en cada persona, i saber-lo presentar dins d’una vessant del tot desenfadada, del tot entenedora i pedagògica, fins i tot podríem dir que educativa, comporta tenir una alta estima i capacitat de treball en cada presentació.
La
Sandra Rossi venia preparada. Per
l’experiència i per formació. També perquè aquest treball ja el porta ben
treballat cara al públic. I al seu darrera unes nombroses representacions ja efectuades.
Deixaré
constància aquí de que parlem d’una història presentada per ella mateixa dalt
de l’escenari. D’un monòleg de gairebé una hora i mitja -que tampoc no es poca
cosa- on aconsegueix de mantenir en tot moment l’atenció i el interès del
públic assistent. Que sovint es crearia moltes complicitats entre aquesta actriu
i narradora i els assistents. Sí, va ser una presentació intel·ligent on
arrancaria nombrosos riures del nostre públic esparreguerí.
No
voldria aquí pas enumerar les seves nombroses presentacions ja fetes de “Dones de incerta edat”. Tanmateix si que
crida la atenció de la versatilitat
d’aquesta obra, difícil de classificar, i de la seva creadora. Parlem-ne una
espurna: La Sandra Rossi i Ferrer es nada a l’Argentina i de l’any 1990 viu aquí Catalunya.
Seria
ja coneguda professionalment dins de les
arts escèniques de casa nostra a partir de l’any 2002. I no ha parat de
treballar.
En canvi a Vilanova i La Geltrú en la presentació
d’aquesta obra al mes de novembre a la biblioteca Joan Oliva s’etiquetaria com
una “performance”. Es doncs, un
treball amb força recorregut i molt modelable.
Mentre
que aquí Esparreguera hom es parlaria d’un
espectacle per adults. Tres dies després de
la presentació a Esparreguera estaria programada una nova presentació a la Biblioteca
La Ginesta a Begues etiquetada d’esser
“un espectacle”.
A
la protagonista del monòleg “Dones d’incerta edat”, la Sandra Rossi i Ferrer,
la podríem classificar de moltes maneres també: Actriu, creadora, compositora d'històries on
li apassiona la música de les paraules, narradora oral... i tantes d’altres.
La Sandra com ja s’ha apuntat
anteriorment, es una artista que va néixer a la ciutat de Buenos Aires a l’Argentina
l’any 1964. I te acumulada darrera seva
una acurada formació multi disciplinar. En àmbits com el teatre, el ball, l’expressió
corporal, la màscara neutra, el tango argentí, la poesia física i el llenguatge
no verbal. Tot plegat explica que Ella soleta pugui omplir l’escenari i convertir un aparentment i modest monòleg, en una història del dia-a-dia, on poder veure’s reflectit, exprimint
el monòleg fins aconseguir empènyer-lo
per sobre d’allò que un podria esperar.
Com
ens diu l’autora compartint un bocinet de la seva ànima: “Explico contes d’autor, de tradició oral i altres de la meva collita,
contes que m’acaronen, que em graten, que em toquen l’ànima… Explico històries
perquè estic convençuda que alimenten els somnis...”
I en el cas concret de “Mujeres de incierta edad” tot i que explica des de dins les transformacions que sofreix una dona en el pas dels anys, i com la afecta social i psicològicament, amb molt d’humor i de vegades també en primera persona, a la presentació de la obra ho contextualitza amb aquesta declaració íntima sobre el seu argumentari:
"A partir dels 50 anys em vaig convertir en el que es diu una “dona de certa edat”. Tot tipus de pèrdues, desastres i malestars anaven a desenvolupar-se al cos, la ment, humor i les relacions.
Malgrat
això, tanta certesa se’m cenyia com la roba que ja no s’ajustava a un cos
que tornava a canviar, perquè, malgrat les profecies, jo em sentia cada vegada
més una dona d’incerta edat”.
Acabarem dient que tothom s’ho va passar d’allò més be amb la Sandra Rossi i Ferrer aquí Esparreguera. I com va dir Ella, havia estat la presentació on hi havia tingut més presència masculina.
Els uns i altre ens ho varem passar molt bé... de veritat...
 |
Cartell editat sobre la presentació a la biblioteca del treball de l'actriu Sandra Rossi i Ferrer. |
