Infable per als nens i nenes a la Festa Gran de La Plana d'Esparreguera.
Malgrat el poc ressò que li han donat els mitjans informatius d’Esparreguera, un any més la tenim aquí. La Festa Gran de La Plana. Divendres va tenir lloc els següents actes:
Divendres 11 de setembre de 2009.
Hora: 09:00 Gran Torneig Social de Petanca (pistes d’Àngel Guimerà) Organitza Club de Petanca La Plana.
Hora: 10:30 Botifarrada popular a la Plaça Catalunya obsequiada per “Bar La Perla Negra”.
Hora: 17:30 Inauguració de les exposicions de dibuix infantil i de les manualitats de veïns de La Plana.
Hora: 19:00 Exhibició de Ball de saló, salsa etc, a càrrec de XAVI.
Festival Jove, organitzat per joves de la nostra vila. Nit de joventut i alegria dins le La Festa Gran de La Plana d'Esparreguera 2009.
Iksment-Mag Mentalista. La teva ment al descobert... Festa Gran de La Plana d'Esparreguera 2009.
Hora: 21:00 Iksment-Mag Mentalista. La teva ment al descobert...
Hora: 23:00 Festival Jove, organitzat per joves de la nostra vila. Nit de joventut i alegria.
Encara podreu gaudir de dos dies més de festes a La Plana. Tothom és convidat. Aquest és el calendari d’actes encara per celebrar:
Dissabte 12 de setembre de 2009.
Hora: 11:00 Campionat de Praxis per a totes les edats. Inscripcions: El mateix dia a l’AAVV.
Hora: 18:00 Sevillanes a càrrec del quadre de ball Flamenc Oscar.
Concert de l'orquestra PALOMINO SHAKERS a la Festa Gran de La Plana 2009
Hora: 23:00
Tradicional ball per a tothom a càrrec de l’Orquestra PALOMINO SHAKERS Nit calenta de música per escoltar i per ballar. No podreu controlar els vostres peus...
Diumenge 13 de setembre de 2009:
Hora: 10:45
Missa solemne a la capella de La Plana oficiada pel rector d’Esparreguera Joan Ramon Bullit.
Hora: 11:00 Final del Campionat de Parxís.
Hora: 17:00 Pallassos SAMBE do Timbalé i repartiment dels premis concurs de dibuix a la Plaça Catalunya. Gran Xocolatada i trencat de l’olla davant de l’Associació. Demanem seguiu las indicacions dels organitzadors.
Hora: 19:00 Ballada de Sardanes amb la cobla Ressò de la Passió d’Esparreguera.
El concert d'havaneres un plat típic de la Festa Gran de La Plana d'Esparreguera. Aquest any 2009 amb el grup "Blau Mediterrà"
Hora: 21:30 Havaneres amb el GRUP BLAU MEDITERRÀ i tradicional Rom Cremat per tothom. Hora: 23:30 Fi de Festa y focs artificials.
Fotografia del Lluis Artigas Jorba de la Festa Gran de La Plana d'Esparreguera. Fires i atraccions completen la oferta lúdica d'aquestes festes.
El plat fort enguany van ser dues actuacions.LaColla Bastonera delMontserratíque ens acompanyarien en aquest dia festiu amb el seu sempre vistosos balls de bastoners.
Per altra banda, laColla de Castellersd’Esparreguera ens deleitaren amb diversos aixecaments de torres, que van ser carregats i descàrregats amb tota normalitat.
Mèrit tingueren, doncs la seva actuació contava amb dos importants inconvenients: unabaseper a aixecar els castells poc nombrosa, i un vent que bufava amb dolents presagis. Al final, acabaríen la seva actuació amb fermall d'Or i acompanyats dels aplaudiments dels assistents.
LaColla de Geganters d'Esparregueratambé varen tenir la seva actuació. Guillem i l'Emma, elsgegants d'Esparreguera i el menut anomenat l'Espinguet ballarien amparats de les venerables pedres de Santa Maria de l'El Puig per a totsels esparreguerins i foransque aquí assitiren.
L'Arrossada Popular aquest va sortir de millor sabor quela del 2007, i, de fet, va sermenys multitudinària. Tanmateix, i seguint amb la nostra tradició recent, dintre de l'església, varem poder contemplar una exposició sobreles actuacions arqueològiques recents en aquestenclavament, que sens dubte, van ajudar al visitant, a comprendre l'antiguitat i valor històric d'aquestenclavament del nostre terme municipal.
Aplec a Santa Maria del Puig d'Esparreguera, Dilluns de Pasqua 24 de març de 2008.
Vídeo de Lluis Artigas Jorba, publicat a la plataforma
AME Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants.
Un any més, també s'oferiren visites guiades –amb caràcter gratuït- on amb tot luxe de detalls, es donava a conèixer lahistòria de Santa Maria de l'El Puig. Un èxit, com sempre, que haurem d'agrair a dues entitats ben nostres: el CERi als Amics de Santa Maria del Puig.
Per a comparar amb l'Aplec de l'any 2007:
Aplec a Santa Maria del Puig d'Esparreguera, Dilluns de Pasqua 09 d'abril de 2007.
Vídeo de Lluis Artigas Jorba, publicat a la plataforma
AME Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants.
Benedicció de Diumenge de Rams a la plaça de Santa Eulàlia d'Esparreguera.
Diumenge 16 de març del 2008 va donar-se el tret de sortida a les activitats programades per la parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera amb motiu de la celebració de la Setmana Santa a la nostre localitat.
Les activitats comencen amb l’anomena’t “Diumenge de Rams” on seguint la tradició els cristians catòlics és recorda l’alegria de l’entrada de Jesús a la ciutat de Jerusalem, que seria rebut amb branques de llorer i oliveres.
Segles després, es fa memòria d’aquest fet, i la comunitat d’Esparreguera aclama Jesús, com aquells infants de Jerusalem, convençuts que el camí de Jesús és el camí de vida i de la felicitat.
La Benedicció de Rams –que no és una tradició única de Catalunya, puix també és celebra en Àustria, Espanta, Itàlia i Irlanda-es va celebrar a la plaça de Santa Eulàlia. El lloc emblemàtic d’aquesta celebració a casa nostre, puix molt poques vegades és va celebrar en altre indret, si salvem algun cas puntual -allí els anys seixanta-, que es va celebrar a la plaça de Sant Magí.
Enguany, per donar facilitats per la participació dels fidels a la benedicció, la parròquia va organitzar en aquest mateix lloc dues tandes. Una a les 9:30 i altre a les 12 del migdia.
Al present article inclouré un documental d’aquesta benedicció celebrada al migdia i de la missa celebrada a continuació. Els actes, serien amb la senzillesa de sempre. Presidits pel Rector d’Esparreguera mossèn Joan Ramon Bullit i Guasch va tenir lloc la breu lectura de l’Evangeli de Mateu capítol 21, dels versets 1 al 11, que ens recorden l’entrada de Jesús a Jerusalem; i tot seguit la benedicció de les palmes i els palmons, que, segons marca la tradició, regalen els padrins als seus fillols, Aixa com el llorer o la olivera per els més grans.
Després d’unes paraules és seguiria en processó vers la porta principal del Temple fent entrada la comitiva dins de l’església parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera. Donant tot seguit inici de la Missa anomenada de “Diumenge de Rams dins la Passió del Senyor”.
Les lectures que marca la litúrgia del cicle “A” serien les següents:
Lectura I. Llibre del profeta Isaïes, capítol 50, versets del 4 al 7:
4El Senyor, Déu sobirà, m'ha donat un parlar que convenç, perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla perquè l'escolti i sàpiga parlar i convèncer.
5 El Senyor, Déu sobirà, m'ha parlat a cau d'orella, i jo no m'he resistit ni m'he fet enrere.
6 He parat l'esquena als qui m'assotaven, i les galtes als qui m'arrencaven la barba; no he amagat la cara davant d'ofenses i escopinades.
7 Però el Senyor, Déu sobirà, m'ajuda, i per això no em dono per vençut; per això paro la cara com una roca i sé que no quedaré avergonyit.
El Salm responsorial. Salm 21, versets 8-9, 17-20, 23-24:
Tots els qui em veuen es riuen de mi, fan ganyotes, prenen aires de mofa: 9 «Que s'adreci al Senyor, que ell el salvi, que l'alliberi, si tant se l'estima!»
M'envolta una munió de gossos, m'encercla un estol de malfactors; m'han lligat les mans i els peus, 18 puc comptar tots els meus ossos.
Em miren, em contemplen satisfets; 19 es reparteixen entre ells els meus vestits, es juguen als daus la meva roba. 20 Però tu, Senyor, no t'allunyis; força meva, cuita a defensar-me.
Anunciaré el teu nom als meus germans, et lloaré enmig del poble reunit: 24 «Fidels del Senyor, lloeu-lo, fills de Jacob, glorifiqueu-lo, reverencieu-lo, fills d'Israel!
Lectura II. Carta de sant Pau als cristians de Filips. Capítol 2, versets 6-11:
6 Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, 7 sinó que es va fer no res: prengué la condició d'esclau i es féu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol, 8 s'abaixà i es féu obedient fins a la mort, i una mort de creu. 9 Per això Déu l'ha exaltat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, 10 perquè en el nom de Jesús tothom s'agenolli al cel, a la terra i sota la terra, 11 i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.
Evangeli.Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Mateu. Capítol 26, del verset 14, fins el capítol 27, verset 66:
14 Llavors un dels Dotze, l'anomenat Judes Iscariot, se n'anà a trobar els grans sacerdots 15 i els digué: --Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús? Ells li van oferir trenta monedes de plata. 16 I des d'aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo.17 El primer dia dels Àzims, els deixebles anaren a dir a Jesús: --On vols que et fem els preparatius per a menjar el sopar pasqual?18 Ell respongué: --Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: "El Mestre diu: La meva hora és a prop. Faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva."19 Els deixebles van complir el que Jesús els havia ordenat i prepararen el sopar pasqual.20 Arribat el capvespre, Jesús es posà a taula amb els Dotze. 21 Mentre sopaven, digué: --Us ho asseguro: un de vosaltres em trairà.22 Molt entristits, li anaven preguntant, l'un rere l'altre: --¿No sóc pas jo, Senyor?23 Jesús respongué: --Un que suca amb mi al mateix plat és el qui em trairà. 24 El Fill de l'home se'n va, tal com l'Escriptura ha dit d'ell, però ai de l'home que el traeix! Més li valdria no haver nascut.25 Judes, el qui el traïa, li preguntà: --¿No sóc pas jo, rabí? Ell li respongué: --Tu ho has dit.26 Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué: --Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos.27 Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies i els la donà tot dient: --Beveu-ne tots, 28 que això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom en remissió dels pecats. 29 Us asseguro que des d'ara ja no beuré d'aquest fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres en el Regne del meu Pare.30 Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.31 Llavors Jesús els digué: --Aquesta nit, davant el que em passarà, tots vosaltres fallareu, perquè diu l'Escriptura: Mataré el pastor, i es dispersaran les ovelles del ramat. 32 Però quan hauré ressuscitat aniré davant vostre a Galilea.33 Pere li va contestar: --Ni que tots fallin, jo no fallaré pas.34 Jesús li digué: --T'ho asseguro: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades.35 Llavors Pere li diu: --Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré. I tots els altres deixebles digueren el mateix.36 Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní, i els digué: --Seieu aquí mentre vaig allà a pregar.37 Va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristor i abatiment. 38 Llavors els digué: --Sento a l'ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.39 S'avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient: --Pare meu, si és possible, que aquesta copa s'allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols.40 Després va cap als deixebles i els troba dormint. Diu a Pere: --Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? 41 Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.42 Se n'anà per segona vegada i va pregar dient: --Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat.43 Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven.44 Els deixà i se'n tornà a pregar per tercera vegada, dient les mateixes paraules. 45 Llavors va cap als deixebles i els diu: --Dormiu ara i reposeu! S'acosta l'hora, i el Fill de l'home serà entregat en mans dels pecadors. 46 Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí.47 Encara Jesús parlava quan va arribar Judes, un dels Dotze. L'acompanyava molta gent, armada amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. 48 El qui el traïa els havia donat aquest senyal: --És el qui jo besaré: deteniu-lo.49 Tot seguit es va acostar a Jesús i li digué: --Salve, rabí! I el besà.50 Jesús li digué: --Company, estigues pel que has de fer. Llavors s'abraonaren sobre Jesús i el detingueren. 51 Però un dels qui anaven amb ell desembeinà tot seguit l'espasa i, d'un cop, tallà l'orella al criat del gran sacerdot.52 Jesús li diu: --Torna l'espasa a la beina, que tots els qui empunyen l'espasa, per l'espasa moriran. 53 ¿Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m'enviaria més de dotze legions d'àngels. 54 Però llavors, com es complirien les Escriptures, segons les quals cal que sigui així?55 En aquella mateixa hora, Jesús digué a la gent: --Heu sortit a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia m'asseia al temple per ensenyar i no em vau detenir. 56 Però tot això ha passat perquè es complís el que hi ha escrit en els llibres dels Profetes. Llavors tots els deixebles l'abandonaren i fugiren.57 Els qui havien detingut Jesús se'l van endur a casa de Caifàs, el gran sacerdot, on s'havien reunit els mestres de la Llei i els notables. 58 Pere el seguia de lluny, fins que va arribar al pati de la casa del gran sacerdot. Hi entrà i s'assegué amb els guardes per veure quin seria el desenllaç.59 Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una falsa declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort, 60 però no en van trobar cap, tot i que es van presentar molts falsos testimonis. Finalment se'n presentaren dos 61 que van declarar: --Aquest va dir: "Puc destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies."62 Llavors el gran sacerdot s'aixecà i va dir a Jesús: --¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan?63 Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué: --Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu!64 Jesús li respon: --Tu ho has dit. Us ho asseguro: des d'ara veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós i venint sobre els núvols del cel .65 Aleshores el gran sacerdot s'esquinçà els vestits exclamant: --Ha blasfemat! Per què necessitem més testimonis? Ara mateix acabeu de sentir la blasfèmia. 66 Què us en sembla? Ells respongueren: --Mereix pena de mort!67 Llavors es posaren a escopir-li a la cara i a donar-li cops de puny. Altres li pegaven bufetades 68 tot dient: --Fes de profeta, Messies! Endevina qui t'ha pegat!69 Mentrestant, Pere s'estava assegut a fora, al pati. Se li va acostar una criada i li digué: --Tu també hi anaves, amb Jesús, el Galileu.70 Però ell ho negà davant de tothom: --No sé de què parles.71 Quan Pere sortia cap al portal, una altra criada el veié i digué als qui eren allí: --Aquest anava amb Jesús, el Natzarè.72 Pere ho tornà a negar tot jurant: --No conec aquest home.73 Poc després, els qui eren allí es van acostar a Pere i li digueren: --És veritat que tu també ets d'ells: si fins i tot se't nota per l'accent amb què parles!74 Llavors es posà a maleir i a jurar dient: --Jo no conec aquest home! A l'instant va cantar el gall. 75 Pere es va recordar d'allò que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades.» I així que va ser fora va plorar amargament. 27 1 Quan va despuntar el dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble van prendre l'acord de condemnar Jesús a mort. 2 I després de fer-lo lligar, se'l van endur i l'entregaren a Pilat, el governador.3 Aleshores Judes, el qui l'havia traït, quan veié que l'havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables, 4 i els digué: --He pecat entregant a la mort un innocent. Però ells li contestaren: --I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva!5 Ell va llençar les monedes al santuari i sortí. Se'n va anar i es va penjar.6 Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se: --No és permès de tirar-les al tresor del temple, perquè són preu de sang.7 Llavors van prendre l'acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters. 8 Per això, fins al dia d'avui aquell camp s'anomena Camp de Sang. 9 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: Prengueren les trenta monedes, el preu d'aquell que alguns israeliteshavien avaluat,10 i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m'havia ordenat el Senyor.11 Jesús comparegué davant el governador. El governador el va interrogar: --¿Tu ets el rei dels jueus? Jesús li respongué: --Tu ho dius.12 Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables.13 Aleshores Pilat li diu: --¿No sents quants testimonis presenten contra tu?14 Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació, i el governador n'estava tot sorprès.15 Cada any, per la festa de Pasqua, el governador tenia el costum de deixar lliure el pres que la gent volia. 16 Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabàs. 17 Quan la gent, doncs, s'hagué reunit, Pilat els digué: --Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l'anomenat Messies?18 Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja.19 Mentre Pilat era al tribunal, la seva dona li féu arribar aquest missatge: --Desentén-te del cas d'aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d'ell.20 Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús. 21 El governador els preguntà: --Quin d'aquests dos voleu que us deixi lliure? Ells respongueren: --Barrabàs!22 Pilat els diu: --I de Jesús, l'anomenat Messies, què n'he de fer? Tots van respondre: --Que el crucifiquin!23 Ell replicà: --Però quin mal ha fet? Ells cridaven encara més fort: --Que el crucifiquin!24 Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i els va dir: --Jo sóc innocent de la sang d'aquest home. Això és cosa vostra.25 Tot el poble respongué: --Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills!26 Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fos crucificat.27 Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori i reuniren al seu voltant tota la cohort. 28 El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata 29 i li posaren al cap una corona d'espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya. S'agenollaven al seu davant i l'escarnien dient: --Salve, rei dels jueus!30 Després li escopien, prenien la canya i li pegaven al cap.31 Acabada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l'endugueren per crucificar-lo.32 Quan sortien van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l'obligaren a portar la creu de Jesús. 33 Arribats en un indret anomenat Gòlgota —que vol dir «lloc de la Calavera»—, 34 li donaren a beure vi barrejat amb fel; ell el va tastar, però no en volgué beure.35 Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se'ls als daus. 36 I s'estaven asseguts allà custodiant-lo.
L'església parroquial de Santa Eulàlia d'Esparreguera durant l'acte litúrgic del Diumenge de Rams, aquest any 2008.
37 Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.»38 Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra. 39 Els qui passaven per allí l'injuriaven movent el cap amb aires de mofa 40 i dient: --Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva't a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu!41 També els grans sacerdots se'n burlaven, amb els mestres de la Llei i els notables, tot dient:42 --Ell que va salvar-ne d'altres, a si mateix no es pot salvar! És rei d'Israel: que baixi ara de la creu i creurem en ell! 43 Ha confiat en Déu: que l'alliberi ara, si tant se l'estima! Ell, que va dir: "Sóc Fill de Déu"!44 Els bandolers que havien estat crucificats amb ell l'insultaven de la mateixa manera.45 Des del migdia fins a les tres de la tarda es va estendre una foscor per tota la terra. 46 I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força: -- Elí, Elí, ¿lemà sabactani? —que vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat? »47 En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien: --Aquest crida Elies.48 De seguida un d'ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre, la posà al capdamunt d'una canya i la hi donava perquè begués. 49 Els altres deien: --Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo.50 Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va expirar.51 Llavors la cortina del santuari s'esquinçà en dos trossos de dalt a baix; la terra tremolà, les roques s'esberlaren; 52 els sepulcres s'obriren, i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar. 53 Sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s'aparegueren a molts.54 El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien: --És veritat: aquest era Fill de Déu.55 També hi havia allà moltes dones que s'ho miraven de lluny estant. Havien seguit Jesús des de Galilea i li prestaven ajut. 56 Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.57 Arribat el capvespre, vingué un home ric d'Arimatea, que es deia Josep i era també deixeble de Jesús. 58 Aquest anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, i Pilat va manar que l'hi donessin. 59 Josep prengué el cos, l'embolcallà amb un llençol per estrenar 60 i el va dipositar en un sepulcre nou, que ell s'havia fet tallar a la roca. Després va fer rodolar una gran pedra a l'entrada del sepulcre i se n'anà. 61 També eren allà Maria Magdalena i l'altra Maria, assegudes enfront del sepulcre.62 El dissabte, l'endemà del dia de la preparació, els grans sacerdots i els fariseus es reuniren i anaren a trobar Pilat 63 per dir-li: --Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: "Al cap de tres dies ressuscitaré." 64 Dóna ordre, doncs, que assegurin el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i després diguessin al poble: "Ha ressuscitat d'entre els morts." Seria una impostura pitjor que la primera.65 Pilat els digué: --Aquí teniu una guàrdia. Aneu al sepulcre i assegureu-lo tan bé com sapigueu.66 Ells anaren al sepulcre i l'asseguraren segellant-ne la pedra de l'entrada i posant-hi la guàrdia.
Les properes activitats dins de la Setmana Santa d’Esparreguera seran la Celebració Comunitària del perdó, dilluns Sant dia 17 de març; la Missa del Sant Sopar, i la Vetlla de pregària al monument, el dijous Sant 20 de març; la Pregaria de Laudes, el Via Crucis, i la Celebració de la passió i mort del Senyor al llarg del divendres Sant dia 21.
Durant l’anomena’t dissabte de Silenci al dia 22, tindrà lloc la Vetlla pasqual. I diumenge dia 23 celebraran la Missa de la Resurrecció. Per dilluns de Pasqua tindrà lloc el tradicional Aplec de Santa Maria d’El Puig d’Esparreguera amb missa dins de la dita ermita.
La Setmana Santa d'Esparreguera 2008.
Vídeo de Lluis Artigas Jorba de la benedicció de Diumenge de Rams i Missa a
l'església parroquial de Santa Eulàlia d'Esparreguera, el 16 de març de 2008.
Trobada de l'any 2007 a l'església preromànica de Santa Margarida del Cairat d'Esparreguera. Una de les fotografies del Lluis Artigas Jorba fetes a la sortida de la missa. Mossèn Joan Ramon Bullit i Guasch, Rector de Santa Eulàlia d'Esparreguera conversa i comparteix l'ambient de festa.
A la novena trobada a Santa Margarida del Cairat d'Esparreguera el diumenge 22 de juliol de 2007, tots els assistents varen tenir la joia de rebre un interessant críptic sobre aquesta antiga capella preromànica d'Esparreguera.
On podíem llegir que:
“A finals de 1964 el Secretari de la diòcesi de Barcelona Alejandro Pech certificà les obres de restauració de lesglésia de Santa Margarida Saplanca davant la denuncia presentada per la delegació del Ministerio de Obras Públicas. Joseph Maria Pericas Morros, arquitecte dels bisbats de Barcelona i Vic envià una carta al director i cap d’Obras Públicas a Barcelona, el senyor José M. Cabeceran, sol·licitant que es retirés la sanció i es donessin facilitats per continuar les obres a l’església. És ben posible que la certificació esmentada i la carta de l’arquitecte diocesà, sense data, es presentessin juntes. Adjuntem reproducció dels dos documents que posen de manifest la intervenció en les obres de Santa Margarida del Dr. Eduard Junyent. El títol de monsenyor que figura a la certificació del bisbat quan esmenta el prestigiós historiador i arquèoleg no és erroni. L’any 1953 va ser nomenat per Pius XII Prelat domèstic de S.S. amb títol de monsenyor.
Eduard Junyent publicà el juliol de 1962 al número 46 de la revista San Jorge de la Diputació de Barcelona l’article El prerrománico en el condado de Ausona amb una descripció molt breu de Santa Margarida del Cairat i una fotografia de l’interior presa des de l’absis cap a la porta d’entrada. Possiblement és una de les primeres edicions on es veu l’interior de la nau amb l’aspecte que tenia abans de la restauració.
Montserrat Pagès a Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat, editat el 1983, en feu un estudi més acurat presentant diverses fotografíes d’abans i després de la restauració. És una obra de referencia a l’abast de tothom que vulgui aprofundir en el tema. En una fotografia presa en direcció a llevant hi podem veure la finestra de l’absis i l’altar. En les obres de restauració es dugé a terme també la modificació de l’altar de l’església, d’acord amb les directrius emeses del concili Vaticà II. S’aixecà un altar de pedra per poder celebrar l’Eucaristia de cara als fidels. Aquest altar va ser consagrat pel pare Magín Morera, Superior General de la Congregació Hijos de la Sagrada Familia segons es desprèn d’una certificació del 26 de juny de 1967. Enguany fa quaranta anys. Cal comentar que, si bé la data del document és la indicada, això no confirma el dia de la consagració, que podria ser anterior.
El pare Magín Morera Feixas(1908-1984), el menor d’una familia de dotze germans originària de Castelltallat va ser ordenat sacerdot el 1933 i pasa els anys de la guerra civil espanyola a Roma en activitats dedicades a l’ensenyament. El 1958, a Barcelona, és elegit Superior General de la congregació. Mor el 28 de juny de 1984 poques setmanes després de ser intervingut d’un cáncer de colon. L’any 2003 es va iniciar el procés de canonització.
Si bé el ritual de consagració d’un altar preveu que la cerimònia sigui presidida per un bisbe, aquest pot delegar-lo a un prevere. Els lligams entre el pare Morera i la familia propietaria de l’església serien motiu per aquesta delegació.
El ritu de la dedicació d’una església i d’un altar és considerat amb raó com una de les accions litúrgiques més solemnes. Aquest ritus, que es recullen al llibre segon del Pontifical Romà, foren revisats i simplificats l’any 1961. Tanmateix, tenint presents l’estil i les normes de la restauració litúrgica que va despertar i fomentar el Concili Vaticà II, va semblar necessari revisar de nou aquest ritus i adaptar-los a les condicions del nostre temps.
El text oficial en català reformat d’acord amb els decrets del Concili Vaticà II i promulgat pel papa Pau VI va ser aprovat l’11 de juny de 1980 i publicat l’any 1981.
El tetx oficial del Pntifical Romà és de maig de 1977. La dedicació de l’altar de l’església de Santa Margarida es va fer doncs amb el text del ritual modificat el 1961.
Interior de la capella de Santa Margarida del Cairat en la seva IX Trobada celebrada l'any 2007. Una esglésiola o capella petiteta però bufona...
Que sigui lloc de pau i d’intima comunió amb vós...
Que sigui font de la unitat de l’Església
I de concordia entre els germans...
Que sigui centre de la nostra lloança i de l’acció de gracies...
(Pregària de la dedicació d’un altar).”
Fins aquí el que diu el document repartit als assistents a la trobada.
Dos bons esparregueríns animant la trobada amb bona música i animació....!!
De fet, recordem que això de treure publicat algun interessant document sobre la nostra església de Santa Margarida del Cairat, -en altres èpoques també anomenada Santa Margarida de Planca Jussà o de Saplanca Jussà- no és nova. L’historiador Francesc-Xavier Riera i Campsamb motiu de l’aplec celebrat aquí el 17 de juliol del 2005, donaria a conèixer el seu treball titulat “Esparreguera i el testament de Ramon de Guàrdia al Cartulari de Sant Cugat del Vallès” datat al dia 16 d’agost de l’any 1205, en què trobem esment d’aquesta església d’Esparreguera.
Cal esmentar breument alguna petitesa. La documentació reproduïda ja era coneguda.
De fet la trovarem reproduïda en el treball del Lluis Artigas Jorba titulat “Diplomatari d’Esparreguera. Recull de documents dels anys 1795 al 1967"(Esparreguera 2003) a les pagines 1643, 44, 182, 183, 184 i 185. Es tracten efectivament, de documents que esmenten en paraules de José Mª Pericas “una pequeña obra que bajo mi dirección facultativa se practica en la antiquísima ermita de Sta. Margarita del término de Esparraguera..” i que “seria de buen acuerdo dar inmediatas facilidades para la continuación de las obras y dejar sin efecto la sanción propuesta...” així com també el document de la “Cancillería y Secretaría de Cámara del Obispado de Barcelona” certificava l'autoria i autorització de les obres per l’esmentat arquitecte. Certificat datat a 2 de novembre de 1964.
Aquesta documentació de consulta, com el certificat de consagració la podeu trobar a l’esmentada obra entre altres llocs, a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Bons moments a la Trobada a Santa Margarida del Cairat d'Esparreguera. Fins hi tot ens atreviriem a fer un petit coro musical.... feiem allò que podíem... Però amb motla alegria...
Sobre el treball de Montserrat Pagès, -ben lloable en tots els sentits-, cal esmentar que només esmenta que “fou restaurada l’any 1965 per la família propietària, que ho és també del mas veí de Can Paloma” [pàgina 150] i breus esments d’aquest any 1965 [pàg 152 i 155] quan parla de l’arc triomfal i juntures recobertes de ciment. La resta del que llegim en aquell paràgraf sobre la restauració o la modificació de l’altar no son paraules de l’acreditada historiadora ni de la seva obra. Puig, potser pot donar lloc a confusió. La resta d’allò que trobem escrit, llur mèrit d’investigació, caldria atribuir-lo a la persona o persones –no s’esmenten autors- d’aquest interessant escrit que tant amablement repartirien entre els assistents a la "Trobada".
Finalment, apuntar la idea respecte a la consagració de l’altar de Santa Margarida del Cairat, de que, a més de l’aspecte de ritual “litúrgic” de l’acte de consagració, caldria també ampliar-lo amb l’aspecte “jurídic i canònic” del mateix.
Així recordem també que el 15 de setembre de 1917 Benet XV havia creat una comissió cardenalícia per donar correcta interpretació al vigent Codi de Dret Canònic. Aquí trobarem dins el seu Títol XI -canons del 1197 al 1202- les normes jurídiques sobre els altars i la seva consagració.
El cànon 1199 estableix en el seu apartat 3 que “Consecratio altaris immobilis, quae fit sine ecclesiae dedicatione, quamvis omni die fieri possit, magis temen decet ut fiat dominico aliove festo de praecepto”.
És adir, quan s’ha de consagrar un altar independentment de la dedicació de l’església -aquest és el cas de Santa Margarida del Cairat- pot fer-se qualsevol dia. Però es recomana com adient fer-se un diumenge o en altra festa de precepte.
Cm a curiositat, diré que consultant el calendari perpetuo de Moret, ens diu que la data de la consagració del 26 de juny del 1967 va caure en dissabte. I, segons el treball del pare Justo Perez de Urbel anomenada "Año Cristiano" publicada l’any 1959, el 26 de juny seria el santoral dels Sants Joan i Pau màrtirs a Roma. Sant Virgili bisbe de Trento, Sant Pelai martir de Còrdova, Sant Salví bisbe d’Angulema, Sant Superior màrtir, Sant Antelm, Sant Adjutor, Sant David ermità, Santa Perseverança....
IX Trobada a l'església preromànica de Santa Margarida del Cairat d'Esparreguera,
celebrada el 22 de juliol de 2007. Vídeo de Lluis Artigas Jorba, pujat a la
plataforma de l'AME Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants.
