Pessebre Monumental dins de l'església parroquial de Santa Eulàlia d'Esparreguera del Nadal de 2009. Fotografia de Lluis Artigas Jorba. |
25 de des. 2009
Felicitacions Nadalenques...
23 de des. 2009
Ressò de premsa.
![]() |
Fotografia al·legoria a les Sentències, publicada al portal de informació jurídica Iberley |
Diversos mitjans de comunicació han donat a conèixer des de la seva òptica Editorial la noticia de la sentencia dictada en aquest trist afer.
No valoraré aquí la mateixa, recollint només alguns articles sobre aquest tema.
Va morir després de rebre un cop en una baralla
Absolts dos menors acusats de matar el marit de l'alcaldessa d'Esparreguera el 2008
• La jutge condemna a l'altre imputat a un any i mig d'internament i tres de llibertat vigilada
Publicat a elPeriódico.com
dimarts 22 de desembre de 2009.
BARCELONA
La titular del Jutjat de menors número 2 de Barcelona ha absolt dos dels tres menors acusats de la mort de José Luis Pérez Barroso, marit de l'alcaldessa d'Esparreguera (Baix Llobregat), Paca Fosalba. La magistrada considera que no van participar en el crim, i condemna altre imputat a un any i mig d'internament en règim semiobert i tres anys de llibertat vigilada.
Un dels advocats de la defensa, Xavier León, ha explicat que la jutge condemna al jove per lesions amb resultat d'homicidi imprudent, ja que considera que l'homicidi va ser una conseqüència no buscada. A més, condemna els pares del menor a pagar 105.000 euros a l'alcaldessa i altres 44.000 a la seva filla.
Una setmana en coma
León ha relatat que es va produir una disputa entre els tres joves i la víctima, que "tenia problemes amb l'alcohol". El marit de l'alcaldessa es va encarar amb els nois, i un d'ells, segons la sentència, va ser qui li va donar una puntada de peu que li va fer caure i colpejar. Després d'estar una setmana en coma, arran del cop, la víctima va morir.
El lletrat no està "del tot d'acord" amb la sentència, però la considera "ajustada i amb un bon raonament de la jutge". Segons León, hauria d'haver estat "una mica més lleu", perquè qui va originar l'agressió va ser la víctima, tot i que ell "no va pegar a ningú".
Recursos a la sentència
La Fiscalia va qualificar els fets d'homicidi i havia demanat sis anys d'internament i quatre de llibertat vigilada per a dos dels acusats, i quatre anys d'internament i tres de llibertat vigilada per al tercer. Per la seva banda, l'acusació particular havia demanat vuit anys d'internament i cinc de llibertat vigilada per assassinat.
Segons León, tots dos han recorregut la decisió judicial. La Fiscalia continua intentant inculpar als tres menors en els fets, i l'acusació particular demana una sanció més gran per al condemnat.
Pérez Barroso va morir el 24 agost 2008 després d'estar una setmana en coma. Segons el fiscal i l'acusació particular, la víctima va morir al colpejar-se el cap contra el terra després de ser enderrocat en una baralla amb els joves, que en el moment dels fets tenien 17, 16 i 14 anys, respectivament.
Condemna lleu per la mort del marit de l'alcaldessa d'Esparreguera
dimecres 23 de desembre de 2009
J. G. ALBALAT
BARCELONA
El Jutjat de Menors número 2 de Barcelona ha absolt dos dels tres menors acusats de la mort el 17 d'agost del 2008 de José Luis Barroso, marit de l'alcaldessa d'Esparreguera (Baix Llobregat), la socialista Francesca Fosalba, a l 'estimar que no van participar en l'acció. El jutge només condemna a J. T. G. , Que tenia 17 anys i ara és major d'edat, a 18 mesos d'internament en règim semiobert i tres anys de llibertat vigilada per un delicte de lesions en concurs amb un homicidi imprudent. La Fiscalia de Barcelona reclamava sis anys d'internament en un centre per a dos joves i quatre per l'altre.
Un dels advocats defensors, Xavier León, va assegurar ahir a aquest diari que la sentència exposa que dos dels menors, A. F, que tenia 16 anys, i J. G. M., de 14, no van tenir cap participació en els fets i, per aquesta raó, han estat exculpats, mentre que el tercer se li condemna a 18 mesos d'internament per lesions perquè no va tenir intenció de causar la mort ni tenia la percepció del risc de la seva acció. La resolució judicial detalla que aquest jove, Julio T. G. , Va llançar una puntada a la víctima, de 52 anys, amb la mala sort que aquesta va caure a terra, es va colpejar el cap i es va produir un traumatisme. A la sentència es condemna als pares d'aquest noi a pagar 105.000 euros a l'alcaldessa i 44.000 euros a la seva filla.
LA DISPUTA / Lleó va afirmar que la mort va ser una conseqüència no buscada i que el succés es va produir durant una disputa entre els joves i la víctima, que «tenia problemes d'alcohol». La defensa argumenta que l'home es va encarar amb els tres nois, mentre la fiscalia i l'acusació particular llegar que van ser els tres acusats qui es van enfrontar al marit de l'alcaldessa a l'interior de l'Ateneu d ' Esparreguera i que, després, li van esperar fora de l 'establiment, el van seguir pel carrer, li van increpar i el jove J. T G. li va clavar una forta puntada.
-Dos, absolts
Condemnen a un menor per l'agressió mortal al marit de l'alcaldessa d'Esparreguera
-Estimen que no va tenir intenció d'acabar amb la vida de la víctima
-Passarà 18 mesos d'internament en règim semiobert
-La Fiscalia i l'acusació particular recorreran la sentecia
Publicat a ElMundo.es
dimecres 23 de desembre de 2009
No tenia intenció de matar. Aquesta és la conclusió a què va arribar la titular del Jutjat de Menors número 2 de Barcelona per condemnar JTG a 18 mesos d'internament en règim de semillibertat i tres anys més de llibertat vigilada. El fiscal va demanar fins a sis anys d'internament per a aquest condemnat i la mateixa pena per als altres dos menors jutjats en el judici que es va celebrar fa un mes per la mort de José Luis Pérez Barroso, marit de l'alcaldessa d'Esparreguera, l'agost de 2008 . La víctima va rebre un cop, va caure a terra i es va donar al cap, quedant en coma fins que va morir una setmana més tard a l'hospital.
La sentència absol dos dels menors jutjats, AFSA i JGM, després de considerar que no tenien res a veure amb el crim. En aquest sentit, la jutge destaca que hi va haver un enfrontament entre la víctima i el menor condemnat, que en aquella època tenia 17 anys, en un carrer de la localitat el 17 d'agost de 2008, malgrat que no han transcendit les causes. Malgrat que Barroso no va colpejar el jove, el menor, després agafar impuls, va donar una puntada a la cara a la víctima però "sense intenció de matar» i «sense saber què conseqüència podia tenir aquesta agressió". La sentència indica que la víctima tenia poca estabilitat, cosa que va facilitar la seva caiguda a terra, on es va colpejar mortalment. La jutge considera que J.T.G. és culpable d'un delicte de lesions amb resultat d'homicidi imprudent.
Un dels advocats defensors, Francesc Xavier León, va explicar a aquest diari que el condemnat no tenia intenció d'acabar amb la vida de la víctima quan li va agredir. A més, va destacar que la sentència deixa clar que els altres dos menors, de 16 i 14 anys, no van tenir res a veure en l'agressió, i va destacar la falta d'estabilitat de Barroso quan es va enfrontar al jove. Juntament amb la pena de presó, la jutge condemna els pares del menor a pagar 105.000 euros a l'alcaldessa i altres 44.000 euros a la filla que tenia en comú la parella.
La Fiscalia de Menors i l'acusació particular, que representa la família de la víctima, ja han anunciat que recorreran aquesta sentència. En el judici celebrat fa un mes, el fiscal considerava que els menors havien seguit Barroso quan va sortir d'un bar de la localitat i, després de provocar, JTG li va agredir amb un cop de peu a la cara. La víctima va caure a terra, es va colpejar el cap i va perdre el coneixement, va morir una setmana després per un coàgul intern irreversible.
Per això, el fiscal considerava que eren responsables d'un delicte d'homicidi i demanava sis anys d'internament i quatre de llibertat vigilada per JTG i AFSA, i quatre anys d'internament i tres de llibertat vigilada per JGM, de 14 anys en el moment del crim. Per la seva banda, l'acusació particular va demanar vuit anys d'internament i cinc de llibertat vigilada per assassinat.
Segons fonts pròximes a l'alcaldia d'Esparreguera, la sentència recalca que el jove és un especialista en taekwondo, així com que va clavar la puntada l'home amb la intenció de fer-li mal. La jutge sosté que el menor no volia matar el marit de l'alcaldessa. També es destaca que la sentència rebutja que Barroso tingués mala salut a causa del consum d'alcohol.
14 de des. 2009
Un any mes a casa nostra...
27 ª Mostra de Pessebristes d'Esparreguera
Quant l'escenografia és art
Dioràma d 'Isidre Castellví dins la Mostra de Pessebres de l'any 2009.
Una dignificació dels paisatges de la Palestina ... |
El dia 12 de desembre de 2009 veiem com la nostra vila començava a respirar el flaire de les festes nadalenques d'enguany.
Com una collita primerenca el Col·lectiu de Pessebristes d'Esparreguera ens inaugurava enguany la seva mostra de pessebres, presentant-nos el treball de tretze artistes.
Escenografies ben elaborades, amb interessants perspectives, una il·luminació perfecta, per donar aquell ambiente màgic de cadascuna de les idees presentades.
Uns dioràmes que ens recorden aspectes de la Sagrada Familia en un escenificacions que van de mes les clàssiques, a les idees mes originales e innovadores. De les típiques escenes de la Palestina del segle I, a unes escenes re-adaptades als mes curiosos ambientes .
Quant l'art es convertir escenografia, gaudim d'un plaer per als nostres ulls.
Josep Montoriol a la Mostra de Pessebres de l'any 2009. |
Joan Vera - Els Reis fent camí
María Jordana - El Fuster de Natzaret
Emili Sancho - El naixement [Peces Napolitanes]
Toni Lecha - El naixement
Teresa Morral - El naixement [Primer any]
Glòria Valls - Josep el fuster [Primer any]
Joan Della - Fugida a Egipte
Josefa Leandro - Fugida a Egipte
Josep Grau - Presentació al Temple
Antoni Adelantado - Mercat
Ester Mitjà - El naixement
Josep Montoriol - Buscant Posada
Isidre Castellví - El naixement
26 de nov. 2009
Esparreguera viu amb sorpresa l'important manifest conjunt dels diaris catalans.
Aquest editorial que publica EL PERIÓDICO en defensa de Catalunya ha estat redactat conjuntament pels 12 diaris les capçaleres dels quals figuren al peu.
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.
Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.
Avanç o retrocés
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador.
El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). Els pactes obliguenL’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.
Solidaritat catalana.
Publiquen també aquest text La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.
24 de nov. 2009
Noticia judicial d’Esparreguera
Reprodueixo alguns articles sense fer valoracions. Que deixo al bon criteri dels lectors d’aquesta web:
amb el nom de: "Mort marit alcaldessa a Esparreguera"
2 de nov. 2009
sopar-concert
Cartell del Correllengua 2009 d'Esparreguera, amb el concert-sopar al Patronat Parroquial d'Esparreguera |
Dissabte 07 de novembre de 2009 tindrà lloc al Patronat Parroquial d'Esparreguera un Sopar-Concert amb motiu del Correllengua 2009 de la nostra localitat.
El sopar -amb un menú especial- començarà a 2/4 de 10 del vespre i en acabar-se s'obrirà l'esperat concert a càrrec del cantautor Miquel del Roig.
24 d’oct. 2009
Un geni d’avui?
Un artista del segle XXI entre nosaltres
Un dels quadres del Vicenç Ibáñez i Pitarch que podem veure a la seva botiga del carrer Barcelona aquí Esparreguera |
Vicenç és un home obert, optimista, que sap veure la cara positiva de les coses. Al front del negoci familiar situat al carrer de Barcelona 23 d’Esparreguera, -abans havia tingut el negoci en dos diferents locals del carrer Sant Joan- a vist passar per els seus locals varies generacions d’esparreguerins.
I és que, més que clients anònims, per la qualitat humana de la seva família, no té altra cosa que amics. Ell no només atén als seus amics: informa, assessora, orienta. Les comandes o els projectes que posen a les seves mans, esdevenen quelcom cosa única.
Digitalia r.f. o Solucions Digitals Reprografia, es el taller del Vicenç Ibáñez. Aquí podem trobar de tot. Impressions en blanc i negre i a tot color. Pòsters per interior I exterior. Impressions especials en vinil o en teixit com en lona. Retolació de vehicles. Senyalètica interior i exterior. Rètols lluminosos i banderoles. Etiquetes impreses en vinil adhesiu i tallat en formes diverses... que més podria dir-vos que no sabeu ja. Digitalia r.f. és possiblement per a molts veïns d’Esparreguera el seu “El Corte Inglés” en matèria d’impressions. Hi trobem de tot.
Vicenç Ibáñez i Pitarch, un personatge polifacètic on la creació i el món de l'arttambé tenen la seva vessant. |
Aquest treball, una vegada acabat, es trasllada en un suport físic adaptant-lo a les mides desitjades.
Podem veure aquest dies alguns dels seus quadres exposats al seu comerç. No m’he estat de molestar al bon Vicenç, amb una mini-entrevista, no mancada del seu fi humor:
-Vicenç: Això que fas podríem qualificar-lo com un gravat del segle XXI?
·No, Faig pintura digital.
-Com has arribat a convertir-te en artista. Afició o vocació?
·Afició...
-Com definiries la teva tècnica?
·La destrucció d’una fotografia, com diria Ferran Adrià [es posa a riure...]
-Defineix-te si això és possible:
·Un fotògraf cansat de fer fotografies, que ha donat un pas més, i ara em dedico a mirar-les d’una altra manera. Amb un altre aire.
Les fotografies les transformo en altre mena d’art.
Amb petits o grans formats, aquí tenim aquest artista de tècniques revolucionaries, que a transformat aquest dies el seu comerç en una petita galeria d’art.
Quant es donarà a conèixer a la gent?
Per ara no se sap. Però podeu veure la seva obra anant al carrer Barcelona, de moment....
12 d’oct. 2009
Per als més necessitats d’aquí
Lloc de recollida d’aliments:
Carrer dels Arbres, 27
Del 13 al 17 d’octubre de 16:30 a 20:00 hores.
La Cadena Solidaria del Banc dels Aliments
6 d’oct. 2009
Els diaris diuen que...
Esparreguera i Monistrol es disputen
Dilluns 05 d’octubre de 2009
Publicat a MetroBarna
Dimarts 06 d’octubre de 2009
JOSEP SALLENT (MANRESA). L'estació inferior del telefèric de Montserrat, situada al límit dels termes municipals de Monistrol de Montserrat (Bages) i Esparreguera (Baix Llobregat), ha creat un enfrontament territorial entre tots dos ajuntaments, ja que l'edifici del recinte està inclòs en els plans urbanístics de les dues poblacions i cap dels dos consistoris vol prescindir-ne.
Davant la falta d'acord, el departament de Governació ha decidit resoldre aquesta disfunció i s'ha decantat a favor d'Esparreguera, encara que la decisió final es prendrà en una futura reunió a tres bandes.
L'estació de la discòrdia, al peu de la carretera de Barcelona (C-55), és la que utilitzen els visitants que volen pujar fins a Montserrat mitjançant el funicular aeri.
La major part d'instal·lacions (el pont d'accés des de la C-55, el pàrquing i l'estació de tren de Ferrocarrils) formen part inequívocament del terme de Monistrol.
No passa el mateix amb l'edifici del recinte, on es compren els tíquets i els passatgers esperen l'arribada de la cistella, ja que és compartit pels dos plans urbanístics. El fet que els propietaris del negoci estiguin exempts de pagar l'IBI (l'única taxa que paguen, perquè la de les escombraries la tributen a Monistrol) ha retardat durant anys la qüestió. Però ara cap ajuntament es mostra disposat a prescindir de l'edifici.
.
.
Com que vec als meus lectors tan sorpresos per semblant noticia, acabaré deixant aquí una acudit publicada a la blogoesfera.
Humor que no falti.
Sigueu feliços....!
1 d’oct. 2009
Pujada d'IBI de l'Ajuntament d'Esparreguera
Esparreguera congela l'IBI
Publicat a elmundo.es
L'Ajuntament d'Esparreguera oferirà subvencions a l'Impost de Béns Immobles (IBI) a les famílies amb menys recursos econòmics. Els ajuts, que es posaran en marxa durant el mes d'octubre, cobriran la diferència entre la quota d'aquest any i la de l'any passat de l'IBI.
27 de set. 2009
Una nova idea de movilitat...
Amb el lema “Millora el clima de la teva ciutat”, la diada pretén sensibilitzar a la opinió pública sobre els impactes ambientals del transport -gairebé la meitat del CO2 a Catalunya prové dels transport per carretera- i en que agafar la bicicleta en comptes del cotxe o la moto, per fer un tram de 5 Km, suposa un estalvi de 0’85 Kg de CO2 llençat a l’atmosfera. La diada doncs, intenta potenciar una nova idea sobre la mobilitat sostenible.
Recordem els actes programats:
De 10 a 2 del migdia: Passejada amb la família amb tàndems, tall del trànsit rodat de vehicles per tota l'avinguda Marimón.
De 2/4 de 12 a 2/4 de 2 del migdia: Taller de construcció de molinets de vent
De 2/4 de 12 a 2/4 de 2 del migdia: Animació amb els ECOCLOWNS (cercavila reciclowns)
12 del migdia: 3ª Pedalada contra el canvi climàtic Bicicletada popular al llarg de 5Km per la vila, amb bicicleta pròpia. Apte per a totes les edats. Obsequi als participants al final del recorregut.
18 de set. 2009
CARA i CREU. Notícies publicades a Esparreguera:
Respecte de l'any passat, el nombre de famílies en situació d'urgència s'ha duplicat.
Quantes més estan al límit o malviuen en el nostre poble sense donar-se a coneixer?
15 de set. 2009
Diumenge 13 de setembre de 2009...
Malgrat les amenaces de pluja que planejaven per damunt dels nostres caps, els artistes varen poder fer gala -una vegada més- del seu acurat repertori. Peces ja clàssiques, com “La bella Lola”, “El meu avi” o “El canó de Palamós” i alguna de més moderna, varen fer les delícies d’un auditori lliurat de tot cor a gaudir del cant de les havaneres.
A la mitja part, l’associació de veïns ens varen obsequiar amb el tradicional “Rom Cremat”, que, encara més, va arrodonir aquest final de festa de les activitat de La Plana. En un any 2009 que passarà a la historia per la greu crisis que pateixen moltes famílies esparreguerines, la manca de treball, i la pujada d’impostos municipals del nostre estimat Ajuntament...
L’any vinent, més, si a Déu plau. [De festes a La Plana, es clar...]
12 de set. 2009
A l'octubre 130 castellers d'Esparreguera van a França...
Al cor de París trobem una vinya, a Montmartre, que en les Festes de la Verema d'aquesta edició, celebra el seu 75è aniversari. Els parisencs gaudeixen de una peculiar jornada festiva, encapçalada per la desfilada dels "Petits Poulbots", que recorren el turó a ritme dels tambors.