Trobada a Santa Margarida del Cairat

Trobada de l'any 2007 a l'església preromànica de Santa Margarida del Cairat
d'Esparreguera. Una de les fotografies del Lluis Artigas Jorba fetes a la sortida
de la missa. Mossèn Joan Ramon Bullit i Guasch, Rector de Santa Eulàlia
d'Esparreguera conversa  i comparteix l'ambient de festa.

    A la novena trobada a Santa Margarida del Cairat d'Esparreguera el diumenge 22 de juliol de 2007, tots els assistents varen tenir la joia de rebre un interessant críptic sobre aquesta antiga capella preromànica d'Esparreguera. 

    On podíem llegir que:

“A finals de 1964 el Secretari de la diòcesi de Barcelona Alejandro Pech certificà les obres de restauració de lesglésia de Santa Margarida Saplanca davant la denuncia presentada per la delegació del Ministerio de Obras Públicas. Joseph Maria Pericas Morros, arquitecte dels bisbats de Barcelona i Vic envià una carta al director i cap d’Obras Públicas a Barcelona, el senyor José M. Cabeceran, sol·licitant que es retirés la sanció i es donessin facilitats per continuar les obres a l’església. És ben posible que la certificació esmentada i la carta de l’arquitecte diocesà, sense data, es presentessin juntes. Adjuntem reproducció dels dos documents que posen de manifest la intervenció en les obres de Santa Margarida del Dr. Eduard Junyent. El títol de monsenyor que figura a la certificació del bisbat quan esmenta el prestigiós historiador i arquèoleg no és erroni. L’any 1953 va ser nomenat per Pius XII Prelat domèstic de S.S. amb títol de monsenyor.

Eduard Junyent publicà el juliol de 1962 al número 46 de la revista San Jorge de la Diputació de Barcelona l’article El prerrománico en el condado de Ausona amb una descripció molt breu de Santa Margarida del Cairat i una fotografia de l’interior presa des de l’absis cap a la porta d’entrada. Possiblement és una de les primeres edicions on es veu l’interior de la nau amb l’aspecte que tenia abans de la restauració.

Montserrat Pagès a Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat, editat el 1983, en feu un estudi més acurat presentant diverses fotografíes d’abans i després de la restauració. És una obra de referencia a l’abast de tothom que vulgui aprofundir en el tema. En una fotografia presa en direcció a llevant hi podem veure la finestra de l’absis i l’altar. En les obres de restauració es dugé a terme també la modificació de l’altar de l’església, d’acord amb les directrius emeses del concili Vaticà II. S’aixecà un altar de pedra per poder celebrar l’Eucaristia de cara als fidels. Aquest altar va ser consagrat pel pare Magín Morera, Superior General de la Congregació Hijos de la Sagrada Familia segons es desprèn d’una certificació del 26 de juny de 1967. Enguany fa quaranta anys. Cal comentar que, si bé la data del document és la indicada, això no confirma el dia de la consagració, que podria ser anterior.

El pare Magín Morera Feixas (1908-1984), el menor d’una familia de dotze germans originària de Castelltallat va ser ordenat sacerdot el 1933 i pasa els anys de la guerra civil espanyola a Roma en activitats dedicades a l’ensenyament. El 1958, a Barcelona, és elegit Superior General de la congregació. Mor el 28 de juny de 1984 poques setmanes després de ser intervingut d’un cáncer de colon. L’any 2003 es va iniciar el procés de canonització. 

Si bé el ritual de consagració d’un altar preveu que la cerimònia sigui presidida per un bisbe, aquest pot delegar-lo a un prevere. Els lligams entre el pare Morera i la familia propietaria de l’església serien motiu per aquesta delegació.

El ritu de la dedicació d’una església i d’un altar és considerat amb raó com una de les accions litúrgiques més solemnes. Aquest ritus, que es recullen al llibre segon del Pontifical Romà, foren revisats i simplificats l’any 1961. Tanmateix, tenint presents l’estil i les normes de la restauració litúrgica que va despertar i fomentar el Concili Vaticà II, va semblar necessari revisar de nou aquest ritus i adaptar-los a les condicions del nostre temps.

El text oficial en català reformat d’acord amb els decrets del Concili Vaticà II i promulgat pel papa Pau VI va ser aprovat l’11 de juny de 1980 i publicat l’any 1981.

El tetx oficial del Pntifical Romà és de maig de 1977. La dedicació de l’altar de l’església de Santa Margarida es va fer doncs amb el text del ritual modificat el 1961.

 

Interior de la capella de Santa Margarida del Cairat en la seva IX Trobada
celebrada l'any 2007. Una esglésiola o capella petiteta però bufona...

 

Que sigui lloc de pau i d’intima comunió amb vós...

Que sigui font de la unitat de l’Església

I de concordia entre els germans...

Que sigui centre de la nostra lloança i de l’acció de gracies...

(Pregària de la dedicació d’un altar).”

    Fins aquí el que diu el document repartit als assistents a la trobada.

Dos bons esparregueríns animant la trobada amb bona música i animació....!!

    De fet, recordem que això de treure publicat algun interessant document sobre la nostra església de Santa Margarida del Cairat, -en altres èpoques també anomenada Santa Margarida de Planca Jussà o de Saplanca Jussà- no és nova. L’historiador Francesc-Xavier Riera i Camps amb motiu de l’aplec celebrat aquí el 17 de juliol del 2005, donaria a conèixer el seu treball titulat “Esparreguera i el testament de Ramon de Guàrdia al Cartulari de Sant Cugat del Vallès” datat al dia 16 d’agost de l’any 1205, en què trobem esment d’aquesta església d’Esparreguera.

    Cal esmentar breument alguna petitesa. La documentació reproduïda ja era coneguda.

    De fet la trovarem reproduïda en el treball del Lluis Artigas Jorba titulat “Diplomatari d’Esparreguera. Recull de documents dels anys 1795 al 1967" (Esparreguera 2003) a les pagines 1643, 44, 182, 183, 184 i 185. Es tracten efectivament, de documents que esmenten en paraules de José Mª Pericas “una pequeña obra que bajo mi dirección facultativa se practica en la antiquísima ermita de Sta. Margarita del término de Esparraguera..” i que “seria de buen acuerdo dar inmediatas facilidades para la continuación de las obras y dejar sin efecto la sanción propuesta...” així com també el document de la “Cancillería y Secretaría de Cámara del Obispado de Barcelona” certificava l'autoria i autorització de les obres per l’esmentat arquitecte. Certificat datat a 2 de novembre de 1964.

    Aquesta documentació de consulta, com el certificat de consagració la podeu trobar a l’esmentada obra entre altres llocs, a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Bons moments a la Trobada a Santa Margarida del Cairat d'Esparreguera.
Fins hi tot ens atreviriem a fer un petit coro musical.... feiem allò que podíem... 
Però amb motla alegria...

    Sobre el treball de Montserrat Pagès, -ben lloable en tots els sentits-, cal esmentar que només esmenta que “fou restaurada l’any 1965 per la família propietària, que ho és també del mas veí de Can Paloma” [pàgina 150] i breus esments d’aquest any 1965 [pàg 152 i 155] quan parla de l’arc triomfal i juntures recobertes de ciment. La resta del que llegim en aquell paràgraf sobre la restauració o la modificació de l’altar no son paraules de l’acreditada historiadora ni de la seva obra. Puig, potser pot donar lloc a confusió. La resta d’allò que trobem escrit, llur mèrit d’investigació, caldria atribuir-lo a la persona o persones      –no s’esmenten autors-  d’aquest interessant escrit que tant amablement repartirien entre els assistents a la "Trobada".

    Finalment, apuntar la idea respecte a la consagració de l’altar de Santa Margarida del Cairat, de que, a més de l’aspecte de ritual “litúrgic” de l’acte de consagració, caldria també ampliar-lo amb l’aspecte “jurídic i canònic” del mateix.

    Així recordem també que el 15 de setembre de 1917 Benet XV havia creat una comissió cardenalícia per donar correcta interpretació al vigent Codi de Dret Canònic. Aquí trobarem dins el seu Títol XI -canons del 1197 al 1202- les normes jurídiques sobre els altars i la seva consagració.

    El cànon 1199 estableix en el seu apartat 3 que “Consecratio altaris immobilis, quae fit sine ecclesiae dedicatione, quamvis omni die fieri possit, magis temen decet ut fiat dominico aliove festo de praecepto”.

    És adir, quan s’ha de consagrar un altar independentment de la dedicació de l’església -aquest és el cas de Santa Margarida del Cairat- pot fer-se qualsevol dia. Però es recomana com adient fer-se un diumenge o en altra festa de precepte.

    Cm a curiositat, diré que consultant el calendari perpetuo de Moret, ens diu que la data de la consagració del 26 de juny del 1967 va caure en dissabte. I, segons el treball del pare Justo Perez de Urbel anomenada "Año Cristiano" publicada l’any 1959, el 26 de juny seria el santoral dels Sants Joan i Pau màrtirs a Roma. Sant Virgili bisbe de Trento, Sant Pelai martir de Còrdova, Sant Salví bisbe d’Angulema, Sant Superior màrtir, Sant Antelm, Sant Adjutor, Sant David ermità, Santa Perseverança....

IX Trobada a l'església preromànica de Santa Margarida del Cairat d'Esparreguera, 

celebrada el 22 de juliol de 2007.  Vídeo de Lluis Artigas Jorba, pujat a la 

plataforma de l'AME Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants.

Vida, passió i mort d'Antoni Nin i Escudé [1899-1939]

El darrer President de l'Ateneu d'Esparreguera

Conferència exposició del investigador esparreguerí Josep Puig i Jorba sobre la
biografia d'Antoni Nin i Escudé, a la Casa de Cultura d'Esparreguera, del carrer dels Arbres.

    Celebrada el dissabte 21 de juliol del 2007 a les 19 hores a la sala municipal d'exposicions [També anomenada Casa de Cultura], del carrer dels Arbres 38 d'Esparreguera.

Conferència "Vida, passió i mort d'Antoni Nin i Escudé"  a càrrec del

 investigador  Josep Puig i Jorba.

Vídeo gravat per Lluis Artigas Jorba, i publicat a la plataforma AME 

Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants.

La Festa Major d'Esparreguera 2007 en imatges

Cartell de la Festa Major d'estiu d'Esparreguera de l'any 2007.

Activitats programades durants els dies de Festa: Calendari Oficial.

Trobada de Colles de Gegants a Esparreguera i Cercavila per Esparreguera.
Video de Martha Inés Sánchez Navarro.

Cercavila de la Festa Major d'estiu 2007 d'Esparreguera.

Part 01 de 02.
Video de Martha Inés Sánchez Navarro.

Cercavila de la Festa Major d'estiu 2007 d'Esparreguera.

Video de Bertoline69.

Balls al carrer dels Arbres durant la Cercavila de la Festa Major 

d'estiu 2007 d'Esparreguera.

Video de Bertoline69.

Cercavila de la Festa Major d'estiu 2007 d'Esparreguera, 

al seu pas per el carrer Montserrat.
Video de Martha Inés Sánchez Navarro.

Cercavila de la Festa Major d'estiu d'Esparreguera. 

Ball dels Trabucaires a la plaça de Santa Eulàlia.

Video de Bertoline69.

Festa Major d'estiu 2007 d'Esparreguera. 

Vídeo de Lluis Artigas Jorba publicat a la plataforma AME 

Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants.

Cercavila i ball de Caps Grossos a la Festa Major del 2007
Vídeo de Martha Inés Sánchez Navarro.

Destacable actuació musical a Esparreguera

Cartell publicitari del grup musical Los Stompers

    Amb motiu de la celebració de la Festa Major d'estiu d'Esparreguera, tindria lloc el divendres 6 de juliol l'actuació dels grups Stompers i Celtics Caos a la cèntrica plaça de la nostra localitat anomenada de la Pagesia.

    L'actuació es va iniciar les 11 de la nit puntualment, davant d'un auditori abarrotat i desitjós de gaudir de la música tradicional irlandesa, i els balls típics d'aquest país.

    Els dos grups no van defraudar en absolut. La qualitat va ser la tònica imperant. Ambdós es van lliurar en donar el millor de si mateix al públic esparreguerí i visitants d'altres localitats assistents a l'esdeveniment cultural.

    Assenyalem, que un dels cinc músics un actuaria amb una cama enguixada. Gens, no obstant això, doblegaria el seu esperit i força de voluntat per oferir-nos aquesta reeixida actuació.

El jove quadre de ballarins, -amb la seva jovialitat i encant- captivaria l'auditori que, durant tota l'actuació, es delectaria amb aquestes danses i música d'aquestes llunyanes terres.

    Sens dubte, va ser un plaer gaudir del seu espectacle...

.

Trobada de Puntaires 2007 d'Esparreguera

.

Trobada de Puntaires d'Esparreguera. Una diada per compartir.

    Dissabte dia 16 de juny del 2006, va tenir lloc en el cèntric carrer dels Arbres una Trobada de Puntaires, organitzat per l’Associació de Jubilats i Pensionistes d’Esparreguera.

    L’interessant encontre va acollir un bon nombre de grups provinents de moltes localitats dels voltants [com per exemple Martorell, Abrera, Olesa de Montserrat, Collbató, Piera...] com també grups vinguts de llocs més apartats, com la ciutat de Manresa, o Súria. També hi va haver una petita fira de materials per fer aquesta pràctica.

Trobada de Puntaires d'Esparreguera 2007. Fotografia del carrer dels Arbres
al  tocar carrer Taquígraf Garriga...

    Inclouré unes imatges d’aquesta diada, realitzades bon punt de començar la mateixa, quan encara anaven venint els grups convidats. En Ell podreu veure la nodrida representació dels dos grups de puntaires d’Esparreguera.

   Els puntaires, com ja sabeu, seran aquelles persones que fan puntes. És a dir, que creen uns teixits lleugers i transparents, generalment de fil o de cotó, mitjançant diverses tècniques: al coixí, al teler, al ganxet, amb l’agulla -anomenats en aquest cas brodadors- o a la filoja.

Fotografia de la Trobada de Puntaires d'Esparreguera 2007
al carrer dels Arbres, a l'alçada de l'Escola Estel.

La Martha Inés Sánchez i Navarro observa amb interès a la puntaire
esparreguerina Antonia Castellví i Castellet, a la trobada 2007
 dels carrer dels Arbres d'Esparreguera.

    Tradicionalment a Catalunya s’utilitza majorment la tècnica del coixí que és treballa amb un patró de paper col·locat sobre un coixí cilíndric. D’aquí que tinguéssim a la trobada d’Esparreguera, una parada de venda de patrons, al servei dels participants.

    Aquesta artesania d’origen medieval, en tenim constància documentada de com s’estengué la seva pràctica per les costes del Maresme durant el segle XVII. S’estima que durant el segle XVII a Catalunya teníem 50.000 dones dedicades a aquest deliciós ofici. Però no serà fins el segle XIX, que començaria a tenir una gran popularitat.

    A Barcelona Francesca Bonnemaison, i les germanes Raventós fundarien l’any 1910 la primera Escola de Puntaires, que encara avui dia funciona.

Trobada de Puntaires d'Esparreguera 2007 al carrer dels Arbres,
a l'alçada de la plaça de La Pagesía.

Dilluns de Pasqua 09 d’abril del 2007

Aplec a Santa Maria del Puig d’Esparreguera

Fotografia del 2007 de Santa Maria del Puig d'Esparreguera.
Obra de Ricard Ballo, molt popular a internet.

    A les 11 del matí va tenir lloc la solemne Santa Missa a l’interior de l’església de Santa Maria del Puig, presidit mossèn Joan Ramon Bullit, Rector d’Esparreguera, davant un auditori que omplia de gom a gom venerable temple.

    A dins de l’església, els castellers d’Esparreguera varen aixecar un “castell” com a homenatge per aquest 25 anys de celebració de l’Aplec. Una celebració emotiva, en què també es va tenir unes paraules de record pel Joan Soler i Sallent, l’iniciador de la restauració d’aquest temple que havia estat segles enrera la parroquia d’Esparreguera, i d’altres col·laboradors ja finats.

    Després, tot seguit, tenia lloc la popular ballada de sardanes a l’exterior de l’esglesiola, -seguint la tradició deixada per la desapareguda Associació Esparreguera sardanista- per continuar gaudint de la festa tot veient les danses dels Gegants d’Esparreguera: l'Emma i el Guillem, de mans de la Colla de Geganters d’Esparreguera.

    Continuaria la festa amb el tradicional aixecament d'algunes torres per els entusiastes membres dels Castellers d’Esparreguera que, amb l'espectacularitat que mereixia l'ocasió, carregarien i descarregarien els seus castells amb tota perfecció, alegrant a propis i visitants assistents a l’Aplec.

    Desprès del descans del dinar, en què familiars i amics tingueren l’alegria d'una bona taula voltada de familiars i amics que gaudies d’aquest dia de descans i esbarjo.

La Paella Popular o arrossada que també tradicionalment es fa, enguany, va sortir, diem-ne que discreta. Abans d’ahir havien venut 70 tiquets, i al final, com que el bon temps acompanyava d’anar al nostre Aplec, 200 serien les racions despatxades. En fi, d’arròs n’hi havia força...

    Els Amics del Puig i el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques varen organitzar també dues tandes de visites guiades -12:30 del matí i 16:00 de la tarda- per tal de donar a conèixer l'arqueologia e historia de Santa Maria del Puig. Una activitat cultural ja clàssica de cada Aplec, que sempre haurem d’agrair. Un plaer de sentir les seves explicacions. Com sempre un èxit.

    A les 16:30 es començarien a sentir els primers sons de la Cobla Ressò, convidant a formar les primeres rotllanes sardanistes de la tarda. Gaudíem, doncs, de la segona part de la Festa., fins el declinà d’aquest dia... Un any més es manté gracies a tots l’esperit de l’Aplec. ¡Fins l’any vinent, si Déu vol!

Vicenç Villatoro presenta el seu llibre a Esparreguera

Vista de la sala d'actes de Can Pasqual d'Esparreguera, durant la presentació del llibre de Vicenç Villatoro.

    El divendres dia 02 de març del 2007 el popular periodista i escriptor Vicenç Villatoro va presentar a Can Pasqual [C/. Dels Cavallers, 26, 1r, d’Esparreguera) el seu darrer llibre titolat "L'Engany".

    L’acte, aniria presentat per l’Isabel Fernández, candidata a l’alcaldia d’Esparreguera per Convergencia i Unió (CiU) en les properes eleccions municipals, la qual va fer una introducció de la realitat política local i els paralelismes posibles amb el llibre presentat.

    Per la seva banda, l’autor del llibre, Vicenç Villatoro va desenvolupar davant d’un auditori captivar per les seves paraules, el contingut del seu llibre.

    Auxiliar per una pissarra, d’una manera pedagógica va explicar els camvis de cairé polític ocurreguts a Catalunya amb el primer i segon tripartit, en el qual, es capgiraria la dinamica seguida en els darrers 100 anys, passant de un concepte nacionalista o catalanista vers el nacionalisme espanyolista, a una nova realitat. Que seria l’oposició de ideas de carácter líneal i simplistas. Es a dir, esquerres vers dretes, com a factor determinant de la política catalana.

    Desprès, desenvoluparia les seves tesis en les que demostrava l’engany que va esdevenir la campanya electoral, quan amagarien dedicions als futurs votants. Posant el punt a la legitimitat dels pactes electorals, però, lamentant-se de la manera en què s’havien fet les coses.

    L’acte, va estar veritablement interessant. Més, quan moltes coses de les que han passat, qualsevol persona sense afiliació política, ja les veu per pura lògica. Però tampoc esta de més, que alguna persona les recordi amb veu alta.

Vicenç Villatoro ha estat treballador del diari AVUI, TV3, Director General de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Un auditori captivat, escolta les paraules del Vicenç Villatoro a Esparreguera...

    Prolífic escriptor [Llibres], trobem els seus articles a diaris com l’Avui, El Periódico, El País, El Temps, i reflexions en altres mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, COM Ràdio, etc, etc.

Professor de l’UAB, ha publicat una dotzena de novel·les havent obtingut també diversos premis literaris, com el Sant Jordi, el Prudenci Bertrana, el Carlemany o el Ciutat de Barcelona...

    Sens dubte, va estar una conferencia a l’alçada d’allò que s’esperava. La correcció i el respecte demostrat a les altres forces polítiques va ser veritablement exquisida. Més sorprenent encara si tenim en compte el tema que es tractaria. Seria de desitjar que totes les persones i partits polítics d’Esparreguera prenguessin bona nota d’aquest tarannà i actuessin de igual manera...

    El llenguatge del conferenciant, en tot moment, va ser el que s’esperava d’aquest gran professional dels mitjans de comunicació.

Celebració del Carnestotes a la nostra localitat

Rua del Carnestoltes d'Esparreguera, baixant per el carrer Montserrat direcció la plaça de Santa Eulàlia...

    Amb any més la rua del Carnestoltes arriba a la nostra localitat. Enguany tenint lloc la seva celebració el divendres dia 16 de febrer del 2007 organitzat per el Centre Obert La Fulla, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Esparreguera.

    La rua es va iniciar amb bastant retard per causes de força major, donat per problemes d’accés al casc urbà de la població.

    Un enterrament previst de celebrar a la parroquia de Santa Eulalia d’Esparreguera va haver d'endarrerir-se, en no poder arribar la comitiva de Pompes Fúnebres i familiars que acompanyaven al difunt que es dirigien al sepeli, en trobar-se tallats a la circulació diversos carrers de la població, amb motiu de la celebració del Carnestoltes. Cosa que va fer que al dolor d’aquells esparreguerins que portaven a l’església el seu familiar, per acomiadar-se definitivament d’Ell, fos, encara, mes anguniós.

    Arribats amb retard al seu destí, i degut les acuses de força major, la comitiva o rua del Carnestoltes d’Esparreguera, va ser aturar fins acabar el breu ofici a l’església.

    Acabat el mateix, la rua va anar baixant des de la popular "placeta" o plaça de Sant Magí, carrer Montserrat, vers la plaça de l’Església o de Santa Eulalia.

El grup de la Companyia Cactus amb l'espectacle Marro de Bruixes, 
fent entrada a la plaça de Santa Eulàlia...

    A la rua, teníem el grup de percussió Batut, i el grup de la Companyia Cactus anomenat “Marro de Bruixes” amb una olla gegant al voltant de la qual es feia una posta en escena diverses bruixes que ballaven amb una cullera gent, i amb efectes de pirotècnia.

    El recorregut aniria després pel carrer Gran, Taquígraf Garriga, carrer Dels Arbres, Hospital i plaça de l’Ajuntament, on tindria lloc una “Discotheque” amb el grup DJ Number-1 i els Go Go’s Galàctics.

    Val a dir que l’endemà dia 17, a les 6 de la tarda va tenir lloc també amb motiu de les festes del carnestoltes d’Esparreguera un espectacle infantil a la plaça del centre anomenat “Pugeu a la fugo, vatua l’olla”...

Plaça de l'Ajuntament d'Esparreguera. Escenari preparat per l'actuació

de DJ Number-1 i els Go Go's Galàctics...

Els Tres Tombs a Esparreguera

Els Tres Tombs organitzats per l'Agrupació de Sant Antoni Abat d'Esparreguera,
al seu pas per el carrer dels Arbres aquest any 2007.

    Com a imatge tradicional de les Festes de Sant Antoni Abat va tenir lloc a la nostra localitat diumenge 28 de gener del 2007, la tradicional desfilada per carrer i places de cavalls, genets i carrosses, també la típica benedicció a la plaça de l’Església d’animals, participants en aquesta cavalcada i Tres Tombs.

    En guany, la comitiva l’obria la Cobra-Orquestra La Principal de Berga, a la qual seguien el capità de bandera i cordonistes. Darrera d’ells anirien nombrosos genets a cavalcadura de tot sexe i edat. Vàrem poder gaudir des del que anava del tot vestit amb l’uniforma de la cavalleria americana de la guerra de successió americana, passant per el típic vestit d'Andalusia, i també el de bandoler, el d’aventurer a l'estil Indiana Jons, o els més tradicionals genets de curses... Forta presencia de genets de l'Hípica Esparreguera en aquest sector de la cavalcada.

    Un any més, l’Agrupació de Sant Antoni Abat d’Esparreguera, ens organitzava un digne acte, que feia perdurar una tradició arrelada i heretada de generacions passades.

    Especial alegria de veure els vailets amb els petitets “ponis”, que con un mes, participarien d’aquella festa i gaudirien de l’alegria general que respiràvem.

Els Tres Tombs organitzats per l'Agrupació de Sant Antoni Abat d'Esparreguera.
Una Festa Popular d'Esparreguera apta per a tots els públics.

     A l’apartat de carruatges va haver-hi una mica de tot. Des d’un carruatge de transport de passatges perfectament conservat, com si no haguessin passat els anys, als tradicionals carreters amb carros plens de caixes, bales de palla, botes, o altres mercaderies...

Soldats uniformats d'època entren a la plaça de Santa Eulàlia
dins de la tradiciona cercavila d'aquest any 2007.

    El recorregut de la cavalcada aniria pels carrers Bruc, Montserrat, plaça de Santa Eulàlia -popularment plaça de l'Església-, carrer Gran, plaça de l'Ajuntament, carrer dels Arbres, Hospital, Ferran Puig i Orenci Valls.

    Centralitzant-se el centre de la festa a la plaça de l’Església, on tindria lloc el ritual litúrgic de la benedicció dels animals.

Dues fotografies dels Tres Tombs 2007 organitzats per l'Agrupació de Sant Antoni Abat
d'Esparreguera al seu pas per davant de l'església parroquial de Santa Eulàlia d'Esparreguera.
On mossèn Joan Ramon Bullit i Guasch, Rector d'Esparreguera, beneeix els participants.

    L’acte, presidit per el rector d’Esparreguera, mossèn Joan Ramon Bullit es va iniciar amb la lectura d’un text bíblic de l’Antic Testament, llibre del Gènesi. I, tot seguit, es procediria a la benedicció dels animals que havien participat en aquesta cavalcada. La plaça, era omplerta com de costum, tenint també allí present, com a públic, el nostre batlle, Xavier Sitjar i el regidor de Cultura Lluís Moreno, que en aquest indret, varen disfrutar de les arrels de la nostra terra com uns esparreguerins més a la festa.

    En passar tota la comitiva, nombrosos nens i nenes acudiren també perquè el nostre simpàtic mossèn beneïes les seves mascotes. Cosa que va fet amb paternal afecte.

Carruatges de varies èpoques fan la cercavila o Tres Tombs
per els carrers i places d'Esparreguera...

    D’aquí anirien baixar tota la cavalcada carrer Gran avall en direcció l’Ajuntament, sempre voltats de l'alegria popular dels nostres vilatans, que esperaven als carrers i places...

    Acabat l’acte... tots cap a casa a dinar... i, com no: a disfrutar del tradicional “tortell de Sant Antoni Abat” també anomenat "Rotllos de Sant Antoni" ... que a les pastisseries d’Esparreguera, ben bons els fan....

Els Tres Tombs organitzats per l'Agrupació de Sant Antoni Abat d'Esparreguera.
El típic traginer al seu pas per la plaça de Santa Eulàlia aquest any 2007.

Esparreguera rep les celebracions del Nadal

Nova exposició del Col·lectiu de Pessebristes a la Casa de la Cultura

Un dels Diorames presentats a l'exposició organitzada per el
Col·lectiu de Pessebristes d'Esparreguera aquest Nadal de 2006.

    L’ambient de Nadal ha arribat a la nostra ciutat. Els seus carrers engalanats de llums, els tradicionals arbres, els pessebres als aparadors dels comerços de la vila, juntament amb les primeres cartes que els nostres infants anaven omplint per encarregar les seves joguines de Reis, ens parlaven de la proximitat de les nostres festes. El Nadal ja és aquí.

    Desembre és un mes ric d’activitats a la nostra població. Per Santa Llúcia els botiguers del carrer Gran i la Plaça de l’Ajuntament donaren alegria en treure al carrer els seus millors articles per fer la Fira de Santa Llúcia.. Un dia en qui també els vailets de l’Escola Municipal de Música d’Esparreguera, i l’Escola de Música de la Eulalia Munné -amb barretines de Papa Noel- ens delectaren amb cantades de Nadales populars.

    El tradicional Concert Coral de Nadal, enguany sota la direcció de Jordi Usán, i comptant amb l’acompanyament de la pianista Montserrat Giné oferiren obres de Butler, Elgar, Borràs, Fauré, Vila, i Bibiloni. La celebració del Tradicional Caga Tió per la quitxalla a la Plaça del centre, com també les representacions de teatre popular amb “Els Pastorets” i la Missa del Gall de la nit del 24 de desembre, serien l’aperitiu de totes les festes que vindrien darrer.

    No podia faltar enguany, altra expressió cultural i festiva, -i també religiosa- d’aquelles abnegades persones que forment el Col·lectiu de Pessebristes d’Esparreguera. Veritables artistes que creen veritables obres per tal de mostrar-nos-les en aquests dies.

    Son hores buscant idees originals, de fer dissenys, buscar els materials adients... Dies de laboriós i meticulós treball, fins veure acabada aquestes escenografies que mostren lliurement com a diorames en aquestes festes.

    Alguns ja no mereixen carta de presentació: Castellví, Montoriol o be Espinach, veterans en aquest art, cada any ens meravellen amb les seves originals creacions. Altres, com el bon vi, agafen aroma i consistència cada any que passa.

    Son obres digne de lloança. Treball de laboratori. Cada diorama que presenten, esdevindrà un llibre obert per aquell visitant que tingui el temps i la perspicàcia de dedicar-hi temps gaudir de tot allò de creativitat que ens ofereixen els seus autors.

    Enguany, el treball presentat per el Col·lectiu Pessebrista d’Esparreguera el trobem novament dins la Sala Municipal d’Exposicions d’Esparreguera, al carrer dels Arbres de la nostra localitat. Un total de 14 diorames sobre la vida i el naixement de Jesús, amb totes les possibilitats que pot oferir el cor d’un artista. 

    Els expositors i el nom de la seva obra és el següent:

Joan Montoriol: “La Presentació en el Temple.” Un deliciós treball que situaria dins l’església de La Colònia Güell, obra del genial arquitecte Antoni Gaudí.
Maria Jordana: “Els reis fent camí.”
Emili Sancho: “Naixement.” Una obra curiosa d’un naixement nevat a Palestina.
Toni Lecha: “L’Anunciata.”
Joan Espinach: “La transició.” Obra clàssica, on podem veure, però, al fons, incorporada l’església de Santa Eulalia d’Esparreguera.
Pere Costa: “L’Anunciata.”
Ester Mitjà: “El naixement.”
Joan Dellà: “El naixement.” Original muntatge escènic que compte amb el moviment un molí de blat i una roda d’aigua...
Joan Vera: “Fugida a Egipte.”
Josefa Leandro: “Fugida a Egipte”.
Núria Vidal: “Descansant pel camí.” (Veieu diorama publicat en aquest article)
Montserrat Barcons: “L’Adoració dels Reis.”
Isidre Castellví: “L'Anunciata.”
Francesc Arrufat: “Sentiments”

    Agraïm a totes aquelles persones que fan possible aquesta exhibició any rera any, el seu esforç i constància. Recordant a aquelles persones interessades en visitar aquests diorames, que l’horari de feiners i dissabtes és de 6 a 8 del vespre i festius de 12 a 2 del migdia i de 6 a 9 del vespre.

Sant Salvador de les Espases 2006:

Visita d’un grup d’esparreguerins a l’antiga ermita...
.
.

Els més valents obrint camí vers Sant Salvador de les Espases
d'Esparreguera a la col·lumna d'excursionistes...

    El diumenge 29 d’octubre va tenir lloc una nova edició de la tradicional excursió que cada any fan la colla i grup d’amics de la família de cal Alavedra d’Esparreguera, a l’ermita de Sant Salvador de les Espases.

    Les vint i tres persones que enguany formaven la colla d’excursionistes, sortien de la plaça de l’Ajuntament a les vuit del matí direcció Vacarisses, per tal de pujar al cim de Sant Salvador per darrera. I així poder disfrutar de les magnifiques vistes que oferia aquell dia lluminosament clar. Amb unes imponents vistes de la nostra muntanya de Montserrat al fons de les serralades.

    La caminada, -viscuda amb alegria i caliu- esdevenia en part, en una continuació o segona part de la pujada que algunes persones de la colla havien fet a Montserrat no gaires dies enrera. Lloc on pujarien de Collbató, retornant per les Covés o cantó del Llobregat.

    En el bulliciós cim de Sant Salvador ens trobàrem nombrosos grups de jovent i més grans que hi havia aprofitat aquell joiós dia, per pujar-hi.

    La nostra colla, va disfrutar també d’un esmorzar de germanor ben alegre. Una vegada més, la flaire de la carn a la brasa inundava aquelles velles pedres de mans dels nostres cuiners decans: el Joan i la Alfonsa, entre altres.

Dues fotografies del menjador de dins de l'ermita de Sant Salvador de les Espases d'Esparreguera.
 El grup d'esparreguerins, semble tan ben vinguts i acollits per els
Amics de Sant Salvador de les Espases d'Olesa de Montserrat,
preparen el lloc per fer el tradicional esmorçar de germanor.

    Aixoplugats sota la teulada de l’ermita, a la sala gran, compartiríem taula i bon humor. Acompanyat de bona gana i un petit descans abans de reprendre el viatge de tornada a casa. Val a dir que un dels excursionistes de la nostra colla, per allò de tenir el colesterol alt, va haver de conformar-se amb un entrepà de pernil dolç i formatge.... i olorar-la... la carn..... [L’any vinent ració doble.... de carn, és clar...]

Fumerol a les ximeneies de l'ermita de Sant Salvador de les Espases d'Esparreguera.
El fumerol i el flaire de l'aire avisa que es proper el moment de l'esmorçar...!

    No faltarien els populars refrecs, ni tampoc carburants de millor "octanatge".. Ni els postres en gran abundància... Fruits secs, ... rebosteria de la més variada que feien delir els ulls, enmig de tant tiberi... I és que les nostres dones varen fer veritables delícies amb les mans, pensant com deixar-nos bocabadats -cosa que aconseguiren- posant-t'hi tot el cor...

    No ens deixem tampoc al tinter la coca i el cava....

    L’efemèride bé que ho mereixia. Donat que coincidia aquesta pujada amb l'onomàstica d’un dels veterans en aquestes excursions d’Esparreguera: la del Narcís. 

Per molts anys!!!!

I a fer-ne molts més !!!

Fotografia de grup d'amics i el Lluis Artigas Jorba, per immortalitzar un moment
envoltats de natura, amb la muntanya de Montserrat darrera...

    Tot va anar d’allò més be. Al viatge de tornada, a mig camí en un replà vàrem fer-nos la fotografia de família, aquells que pogueren participar-hi... Alguns companys, però, serien absents, puix devien anar a un enterrament i marxaren abans que la resta del grup. Arè, ja és història...

    L’ermita de Sant Salvador de les Espases és situat dintre del terme d’Esparreguera, a la vora esquerra del riu Llobregat, sobre el congost del Cairat, en un turó situat a uns 415 metres sobre el nivell del mar, entre els torrents de l’Espluga i de Sant Salvador, a uns cinc quilòmetres del casc urbà d’Esparreguera, i a uns dos quilòmetres aigua amunt del castell d’Esparreguera, prop de l’ermita de Santa Maria del Puig. Des d’Olesa de Montserrat existeix també el camí que porta a l’anomenat pla del Fideuer, on, des d’allí a peu, cal seguir una senderola en direcció ponent d'un quilòmetre aproximadament. Prop del balneari de La Puda. Pertany al nostre municipi, però, eclesiàsticament a la parroquia de Santa Maria d’Olesa de Montserrat, de l’any 1868 fins ara.

    És, un lloc pintoresc de força devoció als pobles d’Olesa, Esparreguera, Vacarisses i Terrassa, especialment. De dalt de l’ermita tenim un caminet per pujar al cim del turó, ja a 430 metres d’alçada, que és el lloc on havia estat un dels castells d’Esparreguera, conegut com a “Rocha de Spaa” en els documents antics, i castell de les Espases en els del segle XII i posterior. Per be que actualment és desaparegut i el seu lloc és convertit en un senzill mirador de visitants i excursionistes..

Fotografia del cim del turó. Lloc on encara es conserven unes poques espurnes del
que seria el basament de la torra de guaita del castell de Sant Salvador de les Espases.

    Alguns estudiosos recorden com el comte Borrell va vendre a un tal Guillem el castell de les Espases i el d’Esparreguera en una data que s’hauria de situar entre els anys 966 i el 985. La capella de Sant Salvador és posterior. Segons alguns autors, -com Pelegrí Casades i Gramatxes [Excursió a Olesa de Montserrat i ermita de St Salvador de les Espases. Any 1883, pàg 128]- l’ermita seria datada al segle XI i, enrunada, fou reconstruïda en el segle XVI. D’aquí la seva visió d’elements gòtics, sobre una estructura primitiva d’estil romànic.

    Com sempre, llocs tan romàntics com aquest indret, i amb semblant nom, tindrà també la seva llegenda popular que passarà de generació en generació.

    Segons aquesta, l'origen de Sant Salvador de les Espases els trobaríem en temps del compte Borrell de Barcelona, què lliuraria en una tremenda batalla contra les onades invasores musulmanes en aquell indret.

    La donació documentada dels castells de les Espases i d’Esparreguera datada a “5 dels idus de setembre de l’any 31 del regnat de Lotari” és a dir el dia 9 de setembre de l’any 985 on podem llegir que "In primis dono ipsum meum castrum que dicunt Spadas unde carta vindicionis fecit mihi Borrellus comes et marchio cum rocas. Cum terras et vineas. Eremos et cultos, cum silvis et garricis, viaductibus et reductibus, ortis, ortalibus... " és anterior al fet d’armes que parla d’una sagnant batalla als voltants d’aquest cim pel Comte de Barcelona Borrell, contra els fills de l’Islam.

    El “Speculum Officialatus” en la pàgina 858, ens recorda allò que la tradició oral ha mantingut fins els nostres dies en tots els pobles dels voltants. Quan diu:

    "Quadam est Capella antiquia vocata seu sub titulo Sancti Salvatoris de las Espasas, in qua solum est cymbalaum, et supponitur aedificata in memoriam victoriae contra mauros obtentae per Comitem Barcinone Borrellum, anno Dni 1003... "

    Així doncs, entremig de la ferocitat de la lluita per defendre el país de la voracitat i crueltat sense límits de l'invasor musulmà, el comte de Barcelona va demanar protecció al cel... i és veié aviat afavorit amb una espessa pluja d’espases de foc que corrien cap aquells devastadors enemics, de tal manera que hagueren de desallotjar aquells cims.

    És aquí, doncs, on trobem l’origen d’aquesta ermita que seria bastida com acció de gracies per l’ajuda rebuda i dedicada a Sant Salvador.

Detall d'un dels camíns d'accès a l'ermita de
Sant Salvador de les Espases d'Esparrguera.

    Les Espases són agulles o hog-backs formades a conseqüència de l’erosió de la roca, i naturalment, els castells s’aixecaven en llocs estratègics i difícils de conquerir. Aquí trobem una bona convergència de mots o paraules...

    Podem ser escèptics en quant a les formes, però, tot, sempre trobarem una bona part de veritat en tota llegenda popular. Així, esta ben documentat els atacs sarraïns contra el comtat de Barcelona durant els primers anys de comte Ramon Borrell (992-1017) on penetrarien pel Penedès arribant al Llobregat i destruint Manresa, o els sagnants atacs del musulmà Abd al-Malik contra Catalunya l’any 1003.

    Uns atacs no puntuals, sinó repetits al llarg del temps. Recordem els atacs de l’any 965 en temps d’al-Hakam II (961-976), o els atacs d’al-Mansür dels anys 978, 982, 984, i l’assalt de Barcelona del 985. Que passaria a la historia com “ipso anno quando Barchinona interiit” o el que és el mateix: "quan Barcelona morí", en expressió d’un document de l’any 992. Una data dolorosa que, a més, coincideix amb la de la donació del castell de les Espases i el castell d’Esparreguera a la seu de Sant Pere de Vic, de mans de Guillem, que havia acudit a la defensa de Barcelona on la seva muller Emma fou feta presonera per al-Mansür.

    Cal referir-se aquí a altres documents curiosos que fan esment a les Espases, com el datat al gener de l’any 1299 d’una concòrdia feta i signada per Guillem de Claramunt i Guillem de Cardona, en presencia del rei Jaume I en què es diu: “I ací jo, Guillem de Claramunt, també espontàniament, dono, commuto, remeto i confereixo a tu, Guillem de Cardona, i als teus i aquells que vulgueu, els meus castells de Montbui i Esparreguera i les Espases i seixanta morabetins d’or anuals...” En llatí: castrum meum de Montebuyno et castrum de Sparagaria et castrum meum de Ensibus.... Val a dir parlant del castell d’Ensibus que, precisament en llatí, el mot “ensis” equival a “espasa” Per tant, comprovem que parlem del castell de casa nostra.

    Durant el segle XIV els castells foren venuts i anaren a parar d’unes mans a altres fins que l’any 1351 els compraria el monestir de Santa Maria de Montserrat. De qui serien propietat fins l’any 1836.

    A diversos arxius es conserven també referències sobre l’ermita de Sant Salvador de les Espases. Així, a l’arxiu històric Comarcal de Terrassa podem trobar una crida del veguer del Vallès contra l’ermità de Sant Salvador de les Espases de nom Pere Pastor, del 27 de juny del 1342 , així com un inventari de béns de l’ermita datat a 4 d’agost de 1362.

    A l’Arxiu Històric de Manresa es conserven diferents documents, com el capbreu de les lleixes a Sant Salvador de les Espases que comprenen el període de l’any 1353 al 1377, i quatre cèdules manuscrites dels anys 1602, 1604, 1618 i 1620.

Sant Salvador de les Espases d'Esparreguera.
Petita placeta davant l'ermita, lloc de repòs per els excursionistes...

    Com sempre, llocs com aquests van acompanyats de les seves corresponents llegendes, que transcriure per tots vosaltres, no donant-li cap més valor que el de narració que va lligada a l’ermita la primera, i la segona explica la desaparició del Castell de les Espases:

    La primera llegenda, que és la més pròxima en la cronologia, situant-se només a tres segles enrera del temps actual, pren motiu de l’assassinat d’un ermità del lloc, a mans de Claudi el Moliner i altres bandolers de la seva colla, un dels quals, anomenat “l’hipòcrita Barbasa, hauria substituït en l’ermitatge al difunt, per tal d’utilitzar l’ermita com a parany dels seus delictes...

    La segona llegenda ens vol explicar la desaparició del castell. Diu així:

    "El cavaller de les Espases va ésser un partidari decidit del príncep de Viana, i un contrari declarat del seu pare, el rei Joan.

    La guerra que va sostenir aquest rei contra el més florit i el més selecte de les forces vives de la terra, que defensaven el seu fur i la seva llei, necessàriament l’havia de perdre, a no ésser per una gran traïdoria comesa per un cavaller que es va vendre secretament al rei. Fetes les paus, un dia el cavaller traïdor, el nom del qual no ens el diu la tradició, acompanyats de gran seguici, anava de camí per vora del castell de les Espases. Com que era hora tarda, el senyor de les Espases, que des de lluny va veure venir la comitiva, manà tancar el castell i, quan el que anava de camí va trucar a la porta, el cavaller de les Espases en persona sortí dalt de la muralla per veure qui trucava i què volia, i en saber el desig del caminant li contestà secament que el seu castell no servia de posada de cap traïdor.

    Indignat el cavaller traïdor va acudir al rei i se li va queixar del cas. El rei va enviar a cercar el cavaller de les Espases i li manà que donés estada al seu castell al cavaller que tan bé l’havia servit. El cavaller de les Espases contestà al rei que la seva voluntat forra complida, puix que paraula de rei no pot ésser contradita. En sortir del palau, el cavaller de les Espases va manar a la seva gent que desallotgessin el castell i que no hi deixessin ni un senabre de res.

Caure la tarda des del cim de Sant Salvador de les Espases d'Esparreguera.

    Al cap de pocs dies, va presentar-se el cavaller traïdor, i el camarlenc del castell li va donar entrada i estatge, i un cop hi va estar aposentat se’n va anar. Tres dies després el castell de les espases era tot un braser i se n’aixecaven unes flames tan altes que arribaven fins al cel. El senyor del castell i la seva gent, mentre baixaven muntanya avall, anaven dient:

-Val més el castell cremat que deshonrat."

.