L'empresa que dóna feina a un total de 800 persones té centres de treball en el parc empresarial Juan Carlos I, que agrupa els proveïdors de la factoria de Ford a Almussafes (València), així com a Esparreguera (Barcelona) i a la República Txeca .
El sindicat CGT, present en el comitè, ha denunciat en un comunicat que l'objectiu de l'empresa és "asfixiar econòmicament als treballadors perquè es vegin obligats a abandonar" la companyia.
Fa menys d'un mes, empresa i sindicats van pactar un expedient temporal per a la totalitat de la plantilla, formada per més de 500 treballadors, per un període de 120 dies, entre l'1 de desembre de 2009 i el 30 de setembre de 2010.
Francisco Zapata, membre del comitè d'empresa per part de CGT, ha assegurat que els treballadors no permetran "aquestes agressions" per part de la direcció i ha advertit que, de seguir endavant aquest nou ERO, els sindicats han de respondre "de forma contundent" a defensa dels treballadors afectats.
L'activitat principal d'aquesta és el subministrament de components als fabricants de vehicles, tant turismes com industrials.
Entre els seus productes es troben sistemes de suport d'assistència a la frenada, portes, capó, maleters o acoblaments de xapa metàl·lica. EFE
El dia havia nascut ja plovent i molts pares es preguntaven com aniria finalment l’esperada Cavalcada de Reis per els carrers i places de la vila.
Alguns fins hi tot havien telefonat a l’Ajuntament per informar-se’n. La contestació era que si plovisquejava poc sortirien i si plovia fort es suspendria.
A la plaça de la Pagesia a les cinc i mitja de la tarda estava plovent. Ja ens feia acte de presència l’ambulància i el seu equip –que tenia que acompanya la rua- i veiem concentrar-se els primers pares amb els seus fills protegint-se amb els seus paraigües.
A les sis de la tarda, els esparreguerins concentrats allí a l’espera de l’arribada dels Reis o de qualsevol notícia de si surten o no les carrosses s’ha multiplicat per vint. Continua plovent.
Tots sabem que l’aigua es un perill per les persones que aniran a les plataformes i per els aparells de so elèctrics. Resta però la possibilitat d’utilitzar l’autobús amb el que suposadament viatges els Reis Mags.
Dissortadament regna la confusió i la falta de qualsevol informació. Allí no arriba ningú. Els programes i la web de l’Ajuntament deia que en un apartat que l’inici de la cavalcada seria a tres quarts de sis, i en altre apartat a les sis de la tarda. La realitat es que en aquestes hores allí només estem persones, pares i nens, paraigües en mà.
A les 6’30 es senten alguns coets. Ningú sap res de res.
Ens desplacem per els carrers de la vila. Trobem el mateix: pares i nens que aplegats sota els paraigües esperen i esperen....
Situats ja a la plaça de l’església de Santa Eulàlia, que resta amb les portes obertes, la munió de persones continuarem esperant algun signe de vida dels organitzadors. El temps va passant. Al final, ja no esperen més i a l’interior de l’església comença la missa.
El públic concentrat a la plaça, amb el passar del temps, finalment, donant per perdut tot i suposant que l’acte s’ha suspès, es retira cap a casa. La Guardia urbana ha desaparegut dels carrer del casc antic.
Finalment, ja amb els peus mullats i cansat de les hores perdudes també jo decideixo retornar a casa...
Al passar per el teatre de La Passió apareix actuant un grup d’animació al seu aparcament tot i la pluja.
Allí trobem també l’autobús municipal que portava els Reis Mags, i més enllà les carrosses que feien la Rua, custodiades per nombrosos efectius de la policia municipal.
Entrem al teatre: efectivament a l’escenari s’ha muntat curosament uns trons on els nens saluden als Reis Mags i els seus acompanyats.
Una nombrosa cua espera en el lateral esquerra de l’escenari el seu torn per pujar a saludar a ses Majestats. Grups musicals s’alternen tocant amb més o menys gràcia dels laterals de l’escenari.
Varies persones m’informen que la senyora alcaldessa Francisca Fosalba [PSC] ha adreçat -o ha intentat adreçar- algunes paraules als assistents que, indignats de allò que creuen una dolenta gestió, li han obsequiat amb una escridassada olímpica i una monumental pitada.
Un fet que l’endemà observo al treball i que esdevindria el “tema del dia”. La pregunta mes formulada: perquè no varen passar els Reis amb l’autobús per tot el recorregut informant que l’acte es faria dins del teatre.
Em de comprendre les coses. La pluja no la controla ningú. Tampoc el fet que l’actual partit majoritari al govern municipal -quan estava a l’oposició- no deixés passar ni un pel a l’anterior batlle i el seu equip, els converteix automàticament en els millors gestors del mon una vegada recuperat el poder.
I el fet de veure passar fred a uns petits infants il·lusionats que veuen passar el temps plovent, i mancats d’informació, potser ha fet a mes d’una persona perdre els nervis.
Aprenem tots plegats d’aquesta contrarietat. I esperem que l’any vinent ponguem donar a la nostra mainada allò que no els hi vàrem poder donar ara.
Cavalcada de Reis Esparreguera 2010.
Vídeo de Lluis Artigas Jorba a la plataforma
AME Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants
Cavalcada del Patge Salim. 02 de gener de 2010. Vídeo de Lluis Artigas Jorba a la plataforma AME Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants
Aquest dissabte com avantguarda de ses Majestats els Reis Mags de l’Orient, -que arribaran el proper dimarts dia 5 de gener del 2010 a ¾ de 6 de la tarda amb el Bus urbà d’Esparreguera- va arribar a les sis de la tarda el Patge Salim, que va fer una cavalcada per diversos carrers de la vila recollint les cartes de reis de la mainada que varen participar del recorregut.
Baixaria de la zona de Can Comelles, i va passar pels carrers Lleida, Bruc, Montserrat, Gran, Cavallers, la Guardiola, Barcelona, Sant Joan, avingudes de Francesc Macià, Marimon, Francesc Macià, carrers del Taquígraf Garriga, els Arbres, l’Hospital fins a la plaça de l’Ajuntament, on recolliria totes les cartes dels nens i nenes concentrats allí.
Novament tenim a Esparreguera altre campanya pidolaire que suposadament porta la nostra ciutadania... a la Casa de la Vila.
Aquest cop, les nostres bústies de correu han rebut la curiosa targeta que reprodueixo amb aquest petit article, demanant que la nostra alcaldessa agafi cartes en cert assumpte que d’entrada no és competència municipal [La gestió FGC].
El text ens diu això:
“Il·ma. Sra. Alcaldessa Francesca Fosalba i Batalla.
Li escric per demanar que l’aeri ampliï el seu horari i enllaci amb tots els trens que parin a la estació d’Olesa. Per això cal que arribin a un acord per a una intermodalitat plenament operativa i a un refinanciament a curt i mig termini, per poder promocionar aquest transport.
Nom,
Cognoms,
Signatura”
La referida targeta sembra que s’ha de lliurar a l’Ajuntament personalment o be per correu.
No deixa de ser curiosa la redacció d’aquesta targeta amb tanta terminologia política. Un usuari normalment demanaria una millora del servei [com en el seu moment s’ha fet per fer coincidir el Bus urbà amb l’arribada de les cistelles o trens]. Però, difícilment un usuari es preocuparia normalment de “intermodalitats”, i molt menys, dels costos o negociacions de “refinanciament”.
Maniobres de distracció? Es mou la gent per omplir el lloc deixat per una falta de lideratge de l’Equip de Govern? Intent de desgastar encara més la ja tocada imatge de l’Ajuntament [pujada d’impostos, llums de Nadal etc.]?
Cartell de la companyia El Coverol d'Esparreguera, de la seva representació a Jorba...
El grup esparreguerí de teatre que s’anomena “El Coverol d’Esparreguera” del Patronat Parroquial, presenta el proper diumenge 03 de gener del 2010 al Local Social de Rubió de la localitat de Jorba [18:00 hores] tindrà lloc la presentació de la pesa de teatre “Les Noces de Fígaro” baix la direcció i adaptació de la popular Maribel Masip.
Desitgem un nou èxit d’aquesta companyia artística d’Esparreguera. I ja sabeu si voleu veure-la en directe: cap a Jorba, cap a Jorba...
Sinopsi:
Susanna i Fígaro preparen les seves noces, però hauran de superar alguns obstacles: el Comte d'Almaviva ja s'ha cansat de Rosina i vol exercir el seu dret de cuixa sobre Susanna; Marcellina té un contracte que obliga Fígaro a casar-se amb ella; Bartolo es vol venjar de Fígaro perquè li va robar la seva estimada Rosina, i Cherubino està enamorat de totes les dones.
Pessebre Monumental dins de l'església parroquial de Santa Eulàlia d'Esparreguera del Nadal de 2009. Fotografia de Lluis Artigas Jorba.
Desitgem a tots els nostres amics, lectors, simpatitzants i internautes en general, que tingueu un Bon Nadal, unes felices Festes en família, i un pròsper Any Nou 2010…
del cas de la mort del marit de l’alcaldessa d’Esparreguera.
Fotografia al·legoria a les Sentències, publicada al portal de informació jurídica Iberley
Diversos mitjans de comunicació han donat a conèixer des de la seva òptica Editorial la noticia de la sentencia dictada en aquest trist afer.
No valoraré aquí la mateixa, recollint només alguns articles sobre aquest tema.
Va morir després de rebre un cop en una baralla Absolts dos menors acusats de matar el marit de l'alcaldessa d'Esparreguera el 2008 • La jutge condemna a l'altre imputat a un any i mig d'internament i tres de llibertat vigilada
Publicat a elPeriódico.com dimarts 22 de desembre de 2009.
[http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=672643&idseccio_PK=1021.] EUROPA PRESS BARCELONA La titular del Jutjat de menors número 2 de Barcelona ha absolt dos dels tres menors acusats de la mort de José Luis Pérez Barroso, marit de l'alcaldessa d'Esparreguera (Baix Llobregat), Paca Fosalba. La magistrada considera que no van participar en el crim, i condemna altre imputat a un any i mig d'internament en règim semiobert i tres anys de llibertat vigilada.
Un dels advocats de la defensa, Xavier León, ha explicat que la jutge condemna al jove per lesions amb resultat d'homicidi imprudent, ja que considera que l'homicidi va ser una conseqüència no buscada. A més, condemna els pares del menor a pagar 105.000 euros a l'alcaldessa i altres 44.000 a la seva filla.
Una setmana en coma León ha relatat que es va produir una disputa entre els tres joves i la víctima, que "tenia problemes amb l'alcohol". El marit de l'alcaldessa es va encarar amb els nois, i un d'ells, segons la sentència, va ser qui li va donar una puntada de peu que li va fer caure i colpejar. Després d'estar una setmana en coma, arran del cop, la víctima va morir.
El lletrat no està "del tot d'acord" amb la sentència, però la considera "ajustada i amb un bon raonament de la jutge". Segons León, hauria d'haver estat "una mica més lleu", perquè qui va originar l'agressió va ser la víctima, tot i que ell "no va pegar a ningú".
Recursos a la sentència La Fiscalia va qualificar els fets d'homicidi i havia demanat sis anys d'internament i quatre de llibertat vigilada per a dos dels acusats, i quatre anys d'internament i tres de llibertat vigilada per al tercer. Per la seva banda, l'acusació particular havia demanat vuit anys d'internament i cinc de llibertat vigilada per assassinat.
Segons León, tots dos han recorregut la decisió judicial. La Fiscalia continua intentant inculpar als tres menors en els fets, i l'acusació particular demana una sanció més gran per al condemnat.
Pérez Barroso va morir el 24 agost 2008 després d'estar una setmana en coma. Segons el fiscal i l'acusació particular, la víctima va morir al colpejar-se el cap contra el terra després de ser enderrocat en una baralla amb els joves, que en el moment dels fets tenien 17, 16 i 14 anys, respectivament.
Condemna lleu per la mort del marit de l'alcaldessa d'Esparreguera
Publicat a elPeriódico.com dimecres 23 de desembre de 2009
[http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=672716&idseccio_PK=1021&h=.] J. G. ALBALAT BARCELONA El Jutjat de Menors número 2 de Barcelona ha absolt dos dels tres menors acusats de la mort el 17 d'agost del 2008 de José Luis Barroso, marit de l'alcaldessa d'Esparreguera (Baix Llobregat), la socialista Francesca Fosalba, a l 'estimar que no van participar en l'acció. El jutge només condemna a J. T. G. , Que tenia 17 anys i ara és major d'edat, a 18 mesos d'internament en règim semiobert i tres anys de llibertat vigilada per un delicte de lesions en concurs amb un homicidi imprudent. La Fiscalia de Barcelona reclamava sis anys d'internament en un centre per a dos joves i quatre per l'altre.
Un dels advocats defensors, Xavier León, va assegurar ahir a aquest diari que la sentència exposa que dos dels menors, A. F, que tenia 16 anys, i J. G. M., de 14, no van tenir cap participació en els fets i, per aquesta raó, han estat exculpats, mentre que el tercer se li condemna a 18 mesos d'internament per lesions perquè no va tenir intenció de causar la mort ni tenia la percepció del risc de la seva acció. La resolució judicial detalla que aquest jove, Julio T. G. , Va llançar una puntada a la víctima, de 52 anys, amb la mala sort que aquesta va caure a terra, es va colpejar el cap i es va produir un traumatisme. A la sentència es condemna als pares d'aquest noi a pagar 105.000 euros a l'alcaldessa i 44.000 euros a la seva filla.
LA DISPUTA / Lleó va afirmar que la mort va ser una conseqüència no buscada i que el succés es va produir durant una disputa entre els joves i la víctima, que «tenia problemes d'alcohol». La defensa argumenta que l'home es va encarar amb els tres nois, mentre la fiscalia i l'acusació particular llegar que van ser els tres acusats qui es van enfrontar al marit de l'alcaldessa a l'interior de l'Ateneu d ' Esparreguera i que, després, li van esperar fora de l 'establiment, el van seguir pel carrer, li van increpar i el jove J. T G. li va clavar una forta puntada.
-Dos, absolts Condemnen a un menor per l'agressió mortal al marit de l'alcaldessa d'Esparreguera -Estimen que no va tenir intenció d'acabar amb la vida de la víctima -Passarà 18 mesos d'internament en règim semiobert -La Fiscalia i l'acusació particular recorreran la sentecia
Publicat a ElMundo.es dimecres 23 de desembre de 2009
[http://www.elmundo.es/elmundo/2009/12/23/barcelona/1261553966.html.] Héctor Marín | Barcelona No tenia intenció de matar. Aquesta és la conclusió a què va arribar la titular del Jutjat de Menors número 2 de Barcelona per condemnar JTG a 18 mesos d'internament en règim de semillibertat i tres anys més de llibertat vigilada. El fiscal va demanar fins a sis anys d'internament per a aquest condemnat i la mateixa pena per als altres dos menors jutjats en el judici que es va celebrar fa un mes per la mort de José Luis Pérez Barroso, marit de l'alcaldessa d'Esparreguera, l'agost de 2008 . La víctima va rebre un cop, va caure a terra i es va donar al cap, quedant en coma fins que va morir una setmana més tard a l'hospital.
La sentència absol dos dels menors jutjats, AFSA i JGM, després de considerar que no tenien res a veure amb el crim. En aquest sentit, la jutge destaca que hi va haver un enfrontament entre la víctima i el menor condemnat, que en aquella època tenia 17 anys, en un carrer de la localitat el 17 d'agost de 2008, malgrat que no han transcendit les causes. Malgrat que Barroso no va colpejar el jove, el menor, després agafar impuls, va donar una puntada a la cara a la víctima però "sense intenció de matar» i «sense saber què conseqüència podia tenir aquesta agressió". La sentència indica que la víctima tenia poca estabilitat, cosa que va facilitar la seva caiguda a terra, on es va colpejar mortalment. La jutge considera que J.T.G. és culpable d'un delicte de lesions amb resultat d'homicidi imprudent.
Un dels advocats defensors, Francesc Xavier León, va explicar a aquest diari que el condemnat no tenia intenció d'acabar amb la vida de la víctima quan li va agredir. A més, va destacar que la sentència deixa clar que els altres dos menors, de 16 i 14 anys, no van tenir res a veure en l'agressió, i va destacar la falta d'estabilitat de Barroso quan es va enfrontar al jove. Juntament amb la pena de presó, la jutge condemna els pares del menor a pagar 105.000 euros a l'alcaldessa i altres 44.000 euros a la filla que tenia en comú la parella.
La Fiscalia de Menors i l'acusació particular, que representa la família de la víctima, ja han anunciat que recorreran aquesta sentència. En el judici celebrat fa un mes, el fiscal considerava que els menors havien seguit Barroso quan va sortir d'un bar de la localitat i, després de provocar, JTG li va agredir amb un cop de peu a la cara. La víctima va caure a terra, es va colpejar el cap i va perdre el coneixement, va morir una setmana després per un coàgul intern irreversible.
Per això, el fiscal considerava que eren responsables d'un delicte d'homicidi i demanava sis anys d'internament i quatre de llibertat vigilada per JTG i AFSA, i quatre anys d'internament i tres de llibertat vigilada per JGM, de 14 anys en el moment del crim. Per la seva banda, l'acusació particular va demanar vuit anys d'internament i cinc de llibertat vigilada per assassinat.
Segons fonts pròximes a l'alcaldia d'Esparreguera, la sentència recalca que el jove és un especialista en taekwondo, així com que va clavar la puntada l'home amb la intenció de fer-li mal. La jutge sosté que el menor no volia matar el marit de l'alcaldessa. També es destaca que la sentència rebutja que Barroso tingués mala salut a causa del consum d'alcohol.
Dioràma d 'Isidre Castellví dins la Mostra de Pessebres de l'any 2009.
Una dignificació dels paisatges de la Palestina ...
El dia 12 de desembre de 2009 veiem com la nostra vila començava a respirar el flaire de les festes nadalenques d'enguany.
Com una collita primerenca el Col·lectiu de Pessebristes d'Esparreguera ens inaugurava enguany la seva mostra de pessebres, presentant-nos el treball de tretze artistes.
Escenografies ben elaborades, amb interessants perspectives, una il·luminació perfecta, per donar aquell ambiente màgic de cadascuna de les idees presentades.
Uns dioràmes que ens recorden aspectes de la Sagrada Familia en un escenificacions que van de mes les clàssiques, a les idees mes originales e innovadores. De les típiques escenes de la Palestina del segle I, a unes escenes re-adaptades als mes curiosos ambientes .
Quant l'art es convertir escenografia, gaudim d'un plaer per als nostres ulls.
Josep Montoriol a la Mostra de Pessebres de l'any 2009. Versió original de l'escena "Buscant Posada ..."
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals. Aquest editorial que publica EL PERIÓDICO en defensa de Catalunya ha estat redactat conjuntament pels 12 diaris les capçaleres dels quals figuren al peu.
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.
.
L’expectació és alta.
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort.
Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.
Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador.
El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). Els pactes obliguenL’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.
Solidaritat catalana.
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.
Publiquen també aquest text La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.
Símbologia de la Justícia. Fotografia i explicació publicada a la web argentina Microjuris.com
Diversos mitjans de comunicació es fan ressò de les darreres novetats sobre la mort de José Luis Pérez Barroso, marit de l’alcaldessa d’Esparreguera Paca Fosalba.
Reprodueixo alguns articles sense fer valoracions. Que deixo al bon criteri dels lectors d’aquesta web:
Els inculpats de mort marit alcaldessa Esparreguera
neguen intencionalitat
EFE. L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)
Publicat a adn.es.Lleida, dilluns 23 de novembre de 2009.
Els tres menors acusats de l'agressió mortal a José Luis Pérez Barroso, marit de l'alcaldessa d'Esparreguera (Barcelona), Paca Fosalba, han negat avui que tinguessin intenció de causar qualsevol dany a la víctima, segons ha informat l'advocat de la defensa, Xavier León.
A la Ciutat de la Justícia ha començat avui el judici contra els tres joves que en el moment dels fets, el 17 d'agost de 2008, eren menors, amb edats compreses entre els 14 i els 17 anys.
Els acusats són JTG, que llavors tenia 17 anys; AFSA, de 16 anys, i JGM, de 14 anys.Segons l'advocat dels joves, aquests han assegurat que no hi va haver cap "intencionalitat" d'agredir a la víctima."Ha quedat demostrat que aquesta persona tenia importants problemes amb el alcohol i les drogues. Entaular una discussió amb els nois, que van tractar d'evitar-ho, ell els va perseguir pel poble fins que ells es van aturar i li van donar un petit cop que va resultar tràgic. És una tremenda mala sort", ha dit Lleó.
El lletrat de la defensa ha assegurat que "els problemes amb l'alcohol i la cocaïna van fer que un cop insignificant per a qualsevol persona resultés letal i fatal en aquest cas".
Per la seva banda, fonts de l'acusació particular, que exerceix la família de la víctima, han assegurat que els seus testimonis corroboren que l'home, de 52 anys, va recriminar una actitud incívica al grup de tres nois, que el van seguir fins a donar-li una puntada de arts marcials que li va fer caure a terra i colpejar-se el cap.
La Secció de Menors de la Fiscalia de Barcelona els imputa un delicte de homicidi i demana per a dos dels nois sis anys d'internament en un centre i quatre anys de llibertat vigilada.
Per a un tercer adolescent reclama quatre anys d'internament i tres de llibertat vigilada.
En canvi, la família demana que se'ls imputi un delicte d'assassinat i exigeix la pena màxima: vuit anys d'internament.
Demà es reprendrà el judici amb les proves pericials i amb l'informe sobre el comportament dels joves als últims mesos, en què han estat en llibertat vigilada.
Els menors acusats de matar el marit de l'alcaldessa
d'Esparreguera es declaren innocents
Publicat a LaVanguardia.es, dimecres 23 de novembre de 2009
Els tres menors d'edat acusats de la mort de José Luis Pérez Barroso, marit de l'alcaldessa d'Esparreguera (Barcelona), Paca Fosalba, es van declarar avui innocents del delicte d'homicidi del qual els acusa la Fiscalia.
Els advocats de la defensa van afirmar que va ser la víctima la que va buscar baralla amb els joves i que la seva caiguda a terra es va produir de forma "fortuïta". La Fiscalia va qualificar els fets d'homicidi i va sol.licitar sis anys d'internament i quatre de llibertat vigilada per a dos dels acusats, i quatre anys d'internament i tres de llibertat vigilada per al tercer.
Per la seva banda, l'acusació particular demana vuit anys d'internament i cinc de llibertat vigilada per assassinat. Els acusats van comparèixer avui davant el titular del Jutjat de Menors número 2 de Barcelona en la celebració del judici per la mort de Pérez Barroso, que va morir el 24 agost 2008 després d'una setmana en coma.
Segons el fiscal i l'acusació particular, la víctima va morir al colpejar-se el cap contra el terra després de ser enderrocat en una baralla amb els joves, que en el moment dels fets tenien 17, 16 i 14 anys d'edat respectivament,. Durant el judici, els acusats es van declarar innocents i van assegurar que la víctima "era la que intentava forçar una baralla", va comentar un dels advocats defensors, Xavier León.
Segons el lletrat, "els nois van evitar dues vegades els cops de la víctima i la tercera el van parar amb el peu, i l'home va caure de forma molt tonta perquè una persona normal no hagués caigut així, ja que sembla que no va ser per tant" . Els advocats de la defensa van argumentar que la víctima tenia problemes amb les drogues i amb l'alcohol de manera que "podria ser possible que, pel seu estat físic i anímic, hauria caigut així", va manifestar Lleó.Per la seva banda, l'acusació particular va considerar "provat" que van ser els joves els que van perseguir la víctima i la van agredir una puntada de peu a la cara que va acabar amb Pérez Barroso a terra donant-se cops fatalment el cap.
Segons l'acusació, el jove que va donar la patada a la víctima havia fet classes de taekwondo. A més dels acusats, per la sala van passar agents policials i nombrosos testimonis que la tarda del 17 agost 2008 van veure als acusats i la víctima, així com amics i familiars, entre ells, Paca Fosalba.
La vista judicial continuarà demà amb la declaració dels metges forenses. La defensa tractarà de demostrar que els problemes de la víctima amb les drogues i l'alcohol van provocar la seva caiguda i no l'agressió dels joves, com sosté l'acusació.
Els menors acusats de matar el marit de l'alcaldessa
Els tres menors d'edat acusats de la mort de José Luis Pérez Barroso, marit de l'alcaldessa d'Esparreguera (Barcelona), Paca Fosalba, es van declarar avui innocents del delicte d'homicidi del qual els acusa la Fiscalia. Els advocats de la defensa van afirmar que va ser la víctima la que va buscar baralla amb els joves i que la seva caiguda a terra es va produir de forma "fortuïta".
La Fiscalia va qualificar els fets d'homicidi i va sol.licitar sis anys d'internament i quatre de llibertat vigilada per a dos dels acusats, i quatre anys d'internament i tres de llibertat vigilada per al tercer. Per la seva banda, l'acusació particular demana vuit anys d'internament i cinc de llibertat vigilada per assassinat.
Els acusats van comparèixer avui davant el titular del Jutjat de Menors número 2 de Barcelona en la celebració del judici per la mort de Pérez Barroso, que va morir el 24 agost 2008 després d'una setmana en coma. Segons el fiscal i l'acusació particular, la víctima va morir al colpejar-se el cap contra el terra després de ser enderrocat en una baralla amb els joves, que en el moment dels fets tenien 17, 16 i 14 anys d'edat respectivament.
Durant el judici, els acusats es van declarar innocents i van assegurar que la víctima "era la que intentava forçar una baralla", va comentar un dels advocats defensors, Xavier León. Segons el lletrat, "els nois van evitar dues vegades els cops de la víctima i la tercera el van parar amb el peu, i l'home va caure de forma molt tonta perquè una persona normal no hagués caigut així, ja que sembla que no va ser per tant" .
Els advocats de la defensa van argumentar que la víctima tenia problemes amb les drogues i amb l'alcohol de manera que "podria ser possible que, pel seu estat físic i anímic, hauria caigut així", va manifestar Lleó.
Per la seva banda, l'acusació particular va considerar "provat" que van ser els joves els que van perseguir la víctima i la van agredir una puntada de peu a la cara que va acabar amb Pérez Barroso a terra donant-se cops fatalment el cap. Segons l'acusació, el jove que va donar la patada a la víctima havia fet classes de taekwondo.
A més dels acusats, per la sala van passar agents policials i nombrosos testimonis que la tarda del 17 agost 2008 van veure als acusats i la víctima, així com amics i familiars, entre ells, Paca Fosalba.
La vista judicial continuarà demà amb la declaració dels metges forenses. La defensa tractarà de demostrar que els problemes de la víctima amb les drogues i l'alcohol van provocar la seva caiguda i no l'agressió dels joves, com sosté l'acusació.
Video publicat a l'Agència Europapress.es el dia 28 d'agost de 2008, amb el nom de: "Mort marit alcaldessa a Esparreguera"
Cartell del Correllengua 2009 d'Esparreguera, amb el concert-sopar al Patronat Parroquial d'Esparreguera
Dissabte 07 de novembre de 2009 tindrà lloc al Patronat Parroquial d'Esparreguera un Sopar-Concert amb motiu del Correllengua 2009 de la nostra localitat.
El sopar -amb un menú especial- començarà a 2/4 de 10 del vespre i en acabar-se s'obrirà l'esperat concert a càrrec del cantautor Miquel del Roig.
Vicenç Ibáñez i Pitarch Un artista del segle XXI entre nosaltres
Un dels quadres del Vicenç Ibáñez i Pitarch que podem veure a la seva botiga del carrer Barcelona aquí Esparreguera
Avui vull presentar als lectors de la meva web a un vilatà prou conegut a Esparreguera per el seu treball, però, ben desconegut per la seva faceta artística.
Vicenç és un home obert, optimista, que sap veure la cara positiva de les coses. Al front del negoci familiar situat al carrer de Barcelona 23 d’Esparreguera, -abans havia tingut el negoci en dos diferents locals del carrer Sant Joan- a vist passar per els seus locals varies generacions d’esparreguerins.
I és que, més que clients anònims, per la qualitat humana de la seva família, no té altra cosa que amics. Ell no només atén als seus amics: informa, assessora, orienta. Les comandes o els projectes que posen a les seves mans, esdevenen quelcom cosa única.
Digitalia r.f. [http://www.digitalia-online.es/.] o Solucions Digitals Reprografia, es el taller del Vicenç Ibáñez. Aquí podem trobar de tot. Impressions en blanc i negre i a tot color. Pòsters per interior I exterior. Impressions especials en vinil o en teixit com en lona. Retolació de vehicles. Senyalètica interior i exterior. Rètols lluminosos i banderoles. Etiquetes impreses en vinil adhesiu i tallat en formes diverses... que més podria dir-vos que no sabeu ja. Digitalia r.f. és possiblement per a molts veïns d’Esparreguera el seu “El Corte Inglés” en matèria d’impressions. Hi trobem de tot.
Vicenç Ibáñez i Pitarch, un personatge polifacètic on la creació i el món de l'arttambé tenen la seva vessant.
Però hi ha facetes desconegudes d’aquest veí nostres: la seva passió per l’art.
Un art però, que cal situar-lo en la varguardia de la modernitat del segle XXI. Amb una tècnica que va a cavall entre el disseny gràfic, la fotografia i la pintura.
La metamorfosis que crea el Vicenç Ibáñez parteix originàriament de fer una fotografia, la qual posteriorment re-elabora en un minuciós treball de laboratori.
Aquest nova creació esdevindrà única i pràcticament irrepetible. Aquí esta també el seu mèrit: una obra de concepció avantguardista i molt decorativa. Un reinterpretació de la realitat amb el toc personal i la sensibilitat de l’artista.
Aquest treball, una vegada acabat, es trasllada en un suport físic adaptant-lo a les mides desitjades.
Podem veure aquest dies alguns dels seus quadres exposats al seu comerç. No m’he estat de molestar al bon Vicenç, amb una mini-entrevista, no mancada del seu fi humor:
-Vicenç: Això que fas podríem qualificar-lo com un gravat del segle XXI? ·No, Faig pintura digital.
-Com has arribat a convertir-te en artista. Afició o vocació? ·Afició...
-Com definiries la teva tècnica? ·La destrucció d’una fotografia, com diria Ferran Adrià [es posa a riure...]
-Defineix-te si això és possible: ·Un fotògraf cansat de fer fotografies, que ha donat un pas més, i ara em dedico a mirar-les d’una altra manera. Amb un altre aire. Les fotografies les transformo en altre mena d’art.
Amb petits o grans formats, aquí tenim aquest artista de tècniques revolucionaries, que a transformat aquest dies el seu comerç en una petita galeria d’art.
Quant es donarà a conèixer a la gent?
Per ara no se sap. Però podeu veure la seva obra anant al carrer Barcelona, de moment....
ESPARREGUERA Lloc de recollida d’aliments: Carrer dels Arbres, 27 Del 13 al 17 d’octubre de 16:30 a 20:00 hores.
Ara, a Catalunya, hi ha més de 500.000 persones que passen fam.
El Banc dels Aliments, a Catalunya:
És una entitat benèfica sense ànim de lucre, que lluita contra la fam d’aquí.
Es gestiona amb 111 voluntaris permanents, que hi dediquen el seu temps altruistament.
Reparteix gratuïtament 10.000 tones d’aliments a l’any procedent de 411 empreses donants, entre 677 entitats receptores, que arriben a 135.000 persones d’AQUÍ.
Però són insuficients per a la gran demanda social que hi ha ARA: un 40% més que l’any pastsat.
La Pobresa a Catalunya
Segons els indicadors socials per mesurar la pobresa, establerts per la Unió Europea en la Cimera de Lisboa l’any 2000, Espanya junt amb Portugal i Grècia, se situa any darrera any a la cua d’Europa, i Catalunya no n’és una excepció.
Segons l’Observatori Català de la Inclusió Social (dades de l’any 2006), a Catalunya un 7% de les famílies: 504.000 persones, percebien menys de 460 euros al mes, constituint el grup de POBRESA ALTA. Ara, amb la crisis econòmica aquesta situació s’ha agreujat.
L’atur a casa nostra, situat actualment al 15’9% de la població activa, i es preveu que arribi al 20% a l’any 2010, és un dels més alts d’Europa. Afecta a tots els nivells de la població, especialment als joves: un 38’15% d’aturats entre els menors de 25 anys. Però també afecta a altres capes de la població: jubilats, vídues, immigrants,...
La Cadena Solidaria del Banc dels Aliments
El banc dels Aliments, és molt més que un magatzem: és una cadena humana solidaria que permet fer arribar gratuïtament aliments i afecte, a les persones més necessitades d’AQUÍ.
Viure per veure coses....! Esparreguera i Monistrol es disputen
la pertinença de l'estació de l'Aeri de Montserrat
Publicat a ep.europa.press [http://www.europapress.es/catalunya/noticia-esparreguera-monistrol-disputan-pertenencia-estacion-aereo-montserrat-20091005135358.html.]
Dilluns 05 d’octubre de 2009
ESPARREGUERA (BARCELONA), 5 d'octubre de 2009. (EUROPA PRESS)
Els ajuntaments d'Esparreguera i Monistrol de Montserrat mantenen un litigi per a determinar en quin dels dos termes municipals es troba l'estació de l'Aeri de Montserrat que tradicionalment s'atribueix a Monistrol. La Generalitat ha donat a tots dos consistori quinze dies de termini per arribar a un acord.
La disputa es va iniciar després que la Conselleria de Governació reunís a tots dos municipis per establir la seva delimitació ja que els plans actuals daten de 1905 amb senyals poc precises. Tots dos ajuntaments disposen de planejaments propis que situen l'estació de l'Aeri al seu terme municipal.
L'alcalde de Monistrol, Joan Miquel, ha explicat a Europa Press que el pont d'accés, la zona d'aparcament i el magatzem de l'estació figuren en el seu terme municipal en els dos casos, però l'estació apareix en el planejament de Monistrol amb la qualificació de zona de serveis i en el Esparreguera com a zona rústica.
Joan Miquel va assegurar que l'interès per la pertinença de l'estació "no té motius econòmics sinó perquè històricament tots donàvem per fet que l'Aeri estava aquí, i també seria millor per l'empresa gestora de l'estació (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) tenir tota la infraestructura en un sol municipi ".
Per la seva banda, l'alcaldessa d'Esparreguera, Francesca Fosalba, va afirmar en l'últim ple municipal que "la fitxa cadastral de l'estació diu que està en el terme d'Esparreguera, així com els plans de l'empresa de 1977". Fosalba va explicar que la proposta de la Conselleria de Governació i de l'Institut Cartogràfic de Catalunya "situa l'estació en el nostre terme, però Monistrol discrepa".
L'Aeri de Montserrat es va inaugurar el 1930 i cada any transporta a milers de viatgers fins al santuari de Montserrat.
JOSEP SALLENT (MANRESA). L'estació inferior del telefèric de Montserrat, situada al límit dels termes municipals de Monistrol de Montserrat (Bages) i Esparreguera (Baix Llobregat), ha creat un enfrontament territorial entre tots dos ajuntaments, ja que l'edifici del recinte està inclòs en els plans urbanístics de les dues poblacions i cap dels dos consistoris vol prescindir-ne.
Davant la falta d'acord, el departament de Governació ha decidit resoldre aquesta disfunció i s'ha decantat a favor d'Esparreguera, encara que la decisió final es prendrà en una futura reunió a tres bandes.
L'estació de la discòrdia, al peu de la carretera de Barcelona (C-55), és la que utilitzen els visitants que volen pujar fins a Montserrat mitjançant el funicular aeri.
La major part d'instal·lacions (el pont d'accés des de la C-55, el pàrquing i l'estació de tren de Ferrocarrils) formen part inequívocament del terme de Monistrol.
No passa el mateix amb l'edifici del recinte, on es compren els tíquets i els passatgers esperen l'arribada de la cistella, ja que és compartit pels dos plans urbanístics. El fet que els propietaris del negoci estiguin exempts de pagar l'IBI (l'única taxa que paguen, perquè la de les escombraries la tributen a Monistrol) ha retardat durant anys la qüestió. Però ara cap ajuntament es mostra disposat a prescindir de l'edifici.
.
.
Com que vec als meus lectors tan sorpresos per semblant noticia, acabaré deixant aquí una acudit publicada a la blogoesfera.
