de cinc anys i el pagament d’una multa.
Aprofitaré per incloure en aquest article dos vídeos. Un del company resident a França Vicamis sobre un anunci publicitari del “Ministerio del Trabajo y Asuntos Sociales. Instituto de la Mujer.” de la violència domestica. I un segon del company Napcan titulat “Children see, children do” sobre les conductes que aprenen els nostres infants, perquè les veuen als seus pares...
Video "Violencia domestica" de Vicamis.
Video "Children see, children do" del company Napcan.
 |
Imatge del COPIB Col·legi Oficial de Pscología de les Illes Balears |
La notícia a sortit als mitjans de comunicació recentment, tot i que els fets que motivarien es remuntarien a la nit del 3 al 4 d’octubre de l’any 2005.
Un veí d’Esparreguera José Antonio J., de 32 anys, -casat i amb una nena de 3 anys-, va retenir contra la seva voluntat a la seva parella i la nena del matrimoni, després d’una baralla matrimonial amb amenaces i maltractaments inclosos; ocasionada per la pretensió de la seva dona de tallar la relació sentimental que mantenien.
Auxiliada finalment la dona per la policia, el marit s’enfrontaria a les autoritats sense deixar de llençar amenaces de mort vers la seva l’esposa.
El jutjat a absolt a la dona condemnant al marit a tres anys de presó per retenir i maltractaments a la dona, i també li ha imposat una ordre d’allunyament de cinc anys i 9 mesos, quals el condemnat no podrà acostar-se a menys de 1.000 metres de la víctima. Igualment el jutge ha sentenciat que deurà pagar una multa de 60 euros per les seves amenaces a la policia.
Cal lamentar aquests fets. Les notícies dels darrers anys fan palès que les coses canvien i que la meva població esta deixant d’ésser aquell lloc tranquil i plàcid que sempre havia estat. La violència domèstica és molt greu vingui de qui vingui dels dos. Amb tot, les estadístiques seran clares sobri qui és el que s’emporta la pitjor part.
Un veí d’Esparreguera José Antonio J., de 32 anys, -casat i amb una nena de 3 anys-, va retenir contra la seva voluntat a la seva parella i la nena del matrimoni, després d’una baralla matrimonial amb amenaces i maltractaments inclosos; ocasionada per la pretensió de la seva dona de tallar la relació sentimental que mantenien.
Auxiliada finalment la dona per la policia, el marit s’enfrontaria a les autoritats sense deixar de llençar amenaces de mort vers la seva l’esposa.
El jutjat a absolt a la dona condemnant al marit a tres anys de presó per retenir i maltractaments a la dona, i també li ha imposat una ordre d’allunyament de cinc anys i 9 mesos, quals el condemnat no podrà acostar-se a menys de 1.000 metres de la víctima. Igualment el jutge ha sentenciat que deurà pagar una multa de 60 euros per les seves amenaces a la policia.
Cal lamentar aquests fets. Les notícies dels darrers anys fan palès que les coses canvien i que la meva població esta deixant d’ésser aquell lloc tranquil i plàcid que sempre havia estat. La violència domèstica és molt greu vingui de qui vingui dels dos. Amb tot, les estadístiques seran clares sobri qui és el que s’emporta la pitjor part.
Aprofitaré per incloure en aquest article dos vídeos. Un del company resident a França Vicamis sobre un anunci publicitari del “Ministerio del Trabajo y Asuntos Sociales. Instituto de la Mujer.” de la violència domestica. I un segon del company Napcan titulat “Children see, children do” sobre les conductes que aprenen els nostres infants, perquè les veuen als seus pares...
Video "Children see, children do" del company Napcan.
