organitza un altre acte popular
24 d'abril 2010
Aquest diumenge 24 també ha tingut lloc al carrer dels Arbres-plaça de la Pagesia la instal·lació d'un petit “Stan” destinat a recaptar fons en un sorteig popular amb una llumeneta, amb tres números per cinc euros.
Com sempre, les condicions a Esparreguera son tremendament adverses per aquesta consulta democràtica popular. El mitjans de comunicació es mostren potser, distants. I els organitzadors també suporten un estrangulament econòmic gairebé crònic.
Dies enrere varen repartir un críptic per tota la ciutat donant a conèixer l'acte de presentació d'Esparreguera Decideix el divendres 25 de març al Patronat Parroquial. La Consulta popular com deia, segueix endavant malgrat el poc soroll que fan. Avui els hem vist al carrer dels Arbres...
Amb tot, aquest homes i dones d'Esparreguera estan fent història.
No ho varen tenir tampoc fàcil altres homes i dones que anaven en el seu moment contra corrent. Recordem una mica la historia en altres aspectes de caire polític: abans com tots sabem, les votacions eren restringides. En el seu temps, només existiria el vot anomenat “censatari”, on només podien votar els propietaris. Quan al final s'aconseguiria el vot anomenat universal o conegut per no restringit, només podien votar els homes....
No és fins que passaria la Gran Guerra Europea (1914-18) que en alguns països comencen a tenir algun dret les dones. Podent votar sí, però, amb limitacions: generalment amb més de 30 anys. Anglaterra aconseguiria el dret de vot femení l'any 1928 i podien votar les dones amb 21 anys. A Espanya no seria fins l’any 1931 que es reconeixeria el dret de vot de les dones.
Els Estats sempre han estat rebecs a admetre que el poble pugui expressar el seu criteri o donar la seva opinió en qualsevol tema. Diríem que es una llei no escrita, però que es compleix matemàticament en qualsevol indret, terra, país o continent. Més diria: en qualsevol temps o època.
Tot i això, sempre han existit aquells lluitadors i lluitadores de la veu del poble. Els abanderats dels sense veu.
Tatxats de visionaris en el seu moment, excèntrics, bojos i tants insults més, malgrat que no tinguessin "validesa oficial" allò que feien en el seu moment, ideaven formes de participació política democràtica de caire popular al marge de les institucions oficials.
Aquí trobarem aparèixer els famosos “plecs de signatures” demanant quelcom cosa, o, en casos polítics, els plecs de signatures “d'adhesió”. El alguns llocs fins i tots crearen vehicles mòbils on les urnes anàvem als llocs perquè poguessin votar, aquells sense veu... No tenia validesa oficial. Es cert. Però deixaven una constància de la realitat d’aquell moment.
Aquest diumenge 24 també ha tingut lloc al carrer dels Arbres-plaça de la Pagesia la instal·lació d'un petit “Stan” destinat a recaptar fons en un sorteig popular amb una llumeneta, amb tres números per cinc euros.
Com sempre, les condicions a Esparreguera son tremendament adverses per aquesta consulta democràtica popular. El mitjans de comunicació es mostren potser, distants. I els organitzadors també suporten un estrangulament econòmic gairebé crònic.
Dies enrere varen repartir un críptic per tota la ciutat donant a conèixer l'acte de presentació d'Esparreguera Decideix el divendres 25 de març al Patronat Parroquial. La Consulta popular com deia, segueix endavant malgrat el poc soroll que fan. Avui els hem vist al carrer dels Arbres...
Amb tot, aquest homes i dones d'Esparreguera estan fent història.
No ho varen tenir tampoc fàcil altres homes i dones que anaven en el seu moment contra corrent. Recordem una mica la historia en altres aspectes de caire polític: abans com tots sabem, les votacions eren restringides. En el seu temps, només existiria el vot anomenat “censatari”, on només podien votar els propietaris. Quan al final s'aconseguiria el vot anomenat universal o conegut per no restringit, només podien votar els homes....
No és fins que passaria la Gran Guerra Europea (1914-18) que en alguns països comencen a tenir algun dret les dones. Podent votar sí, però, amb limitacions: generalment amb més de 30 anys. Anglaterra aconseguiria el dret de vot femení l'any 1928 i podien votar les dones amb 21 anys. A Espanya no seria fins l’any 1931 que es reconeixeria el dret de vot de les dones.
Els Estats sempre han estat rebecs a admetre que el poble pugui expressar el seu criteri o donar la seva opinió en qualsevol tema. Diríem que es una llei no escrita, però que es compleix matemàticament en qualsevol indret, terra, país o continent. Més diria: en qualsevol temps o època.
Tot i això, sempre han existit aquells lluitadors i lluitadores de la veu del poble. Els abanderats dels sense veu.
Tatxats de visionaris en el seu moment, excèntrics, bojos i tants insults més, malgrat que no tinguessin "validesa oficial" allò que feien en el seu moment, ideaven formes de participació política democràtica de caire popular al marge de les institucions oficials.
Aquí trobarem aparèixer els famosos “plecs de signatures” demanant quelcom cosa, o, en casos polítics, els plecs de signatures “d'adhesió”. El alguns llocs fins i tots crearen vehicles mòbils on les urnes anàvem als llocs perquè poguessin votar, aquells sense veu... No tenia validesa oficial. Es cert. Però deixaven una constància de la realitat d’aquell moment.
Encara avui, per exemple, es recorda aquelles dones catalanes signant plecs d’adhesió a les taules instal·lades pel Comitè Femení pro Estatut de Núria, el dia 2 d’agost de 1931. Les dones no tenien en aquell moment cap dret de vot -els el concedí la República poc després-, però les 400.000 que s’adheririen a la petició del nostre Estatut d’Autonomia, malgrat la “no validesa oficial d’aquell acte en sí" en aquells moments, deixarien bona constància de la seva talla i significació política.
Va servir de quelcom cosa tot això?
No puc contestar. Cada cas es cada cas. El cert es que aquells homes i dones que varen fer aquell esforç gegantí sovint no deixaren escrit enlloc el seus noms. Però, la majoria de les vegades -potser Ells no ho varen veure- allò que demanaven es va aconseguir. Varen esdevenir pioners.
Aquestes Consultes populars, Jo no sé en què acabaran finalment. Aquest petit article només esmenta un fet puntual esdevingut en un dels nostres carrers. El que si sé es que Esparreguera esta escrivint la seva pròpia historia i que un dia, les generacions futures valoraran el moment que estem avui vivint.
Va servir de quelcom cosa tot això?
No puc contestar. Cada cas es cada cas. El cert es que aquells homes i dones que varen fer aquell esforç gegantí sovint no deixaren escrit enlloc el seus noms. Però, la majoria de les vegades -potser Ells no ho varen veure- allò que demanaven es va aconseguir. Varen esdevenir pioners.
Aquestes Consultes populars, Jo no sé en què acabaran finalment. Aquest petit article només esmenta un fet puntual esdevingut en un dels nostres carrers. El que si sé es que Esparreguera esta escrivint la seva pròpia historia i que un dia, les generacions futures valoraran el moment que estem avui vivint.
