NENS ROBATS….?
Un drama de la nostra societat
El passat divendres 28 de setembre varem ser presentat a un nou debat organitzat per el Fòrum 21 d’Esparreguera sobre el tema “Nens robats…?”. Una realitat moltes vegades “tabú” dins la societat Península que, darrerament a sortit als mitjans de comunicació.
Els fets dels robatoris, falsificacions, i lliuraments a altres pares de nadons (amb diners o no per al mig) es una lacra que durant dècades ens ha acompanyat. Primer durant la postguerra civil espanyola, on fills de “republicans” eren re-colocats sense masses escrúpols a llars suposadament millors. Passant per alt el mal que es feien als pares biològics.
Durant la Transició i la Democràcia, han continuat aquest mecanismes dels robatoris. Tant se val qui mani, PSOE, UCD o PP, l’engranatge ha continuat funcionant.
L’acte del que parlem va comptar amb la col·laboració d’Antonio Barroso, president de ANANDIR i d’en Marc Campos, advocat.
La presentació, que va tractar en primer lloc la experiència personal de cadascú d’Ells com a adoptats. Lla seva recerca personal dels seus orígens, i les irregularitats detectades durant les seves investigacions, varen oferir als presents unes dades esfereïdores des del punt de vista eminentment humà.
Malgrat la delicadesa i respecte de les formes que en tot moment varen guardar els participants, el tema era prou sensible com per fer intuït el sofriment i angoixa que tota persona pateix dins del seu cor en mancar-li un punt concret, contrastat i segur de referència dins la seva vida.
Descobrir l’engany, la falsificació de realitats, comporta un xoc que trasbalsa tota una realitat.
Des ANADIR, el robatoris de nadons dient a les mares biològiques que el seu fill es mort, es una realitat contrastada. Hi ha casos de exhumació on no s’han trobat restes dels nadons; o be els casos de bessons on es falsifica la mort d’un d’ells per lliurar-lo a altres pares…
Una realitat que tenim aquí. La podem intentar corregir o negar-la taxativament. Tractar d’aquest tema serà políticament correcte o incorrecte. Tanmateix s’ha d’aturar i corregir algun dia, i jurídicament demanar responsabilitats als seus autors.
I el que es mes important: demanar perdó per el mal que s’ha fet.
Un debat realment interessant.
 |
Cartell editat per el Fòrum 21 d'Esparreguera per la trobada del divendres 28 de setembre de 2012. |
