Fotografia del 2007 de Santa Maria del Puig d'Esparreguera. Obra de Ricard Ballo, molt popular a internet. |
11 d’abr. 2007
Dilluns de Pasqua 09 d’abril del 2007
4 de març 2007
Vicenç Villatoro presenta el seu llibre a Esparreguera
Vista de la sala d'actes de Can Pasqual d'Esparreguera, durant la presentació del llibre de Vicenç Villatoro. |
Celebració del Carnestotes a la nostra localitat
Rua del Carnestoltes d'Esparreguera, baixant per el carrer Montserrat direcció la plaça de Santa Eulàlia... |
El grup de la Companyia Cactus amb l'espectacle Marro de Bruixes, fent entrada a la plaça de Santa Eulàlia... |
4 de febr. 2007
Els Tres Tombs a Esparreguera
Els Tres Tombs organitzats per l'Agrupació de Sant Antoni Abat d'Esparreguera, al seu pas per el carrer dels Arbres aquest any 2007. |
En guany, la comitiva l’obria la Cobra-Orquestra La Principal de Berga, a la qual seguien el capità de bandera i cordonistes. Darrera d’ells anirien nombrosos genets a cavalcadura de tot sexe i edat. Vàrem poder gaudir des del que anava del tot vestit amb l’uniforma de la cavalleria americana de la guerra de successió americana, passant per el típic vestit d'Andalusia, i també el de bandoler, el d’aventurer a l'estil Indiana Jons, o els més tradicionals genets de curses... Forta presencia de genets de l'Hípica Esparreguera en aquest sector de la cavalcada.
Els Tres Tombs organitzats per l'Agrupació de Sant Antoni Abat d'Esparreguera. Una Festa Popular d'Esparreguera apta per a tots els públics. |
A l’apartat de carruatges va haver-hi una mica de tot. Des d’un carruatge de transport de passatges perfectament conservat, com si no haguessin passat els anys, als tradicionals carreters amb carros plens de caixes, bales de palla, botes, o altres mercaderies...
Soldats uniformats d'època entren a la plaça de Santa Eulàlia dins de la tradiciona cercavila d'aquest any 2007. |
Carruatges de varies èpoques fan la cercavila o Tres Tombs per els carrers i places d'Esparreguera... |
D’aquí anirien baixar tota la cavalcada carrer Gran avall en direcció l’Ajuntament, sempre voltats de l'alegria popular dels nostres vilatans, que esperaven als carrers i places...
Els Tres Tombs organitzats per l'Agrupació de Sant Antoni Abat d'Esparreguera. El típic traginer al seu pas per la plaça de Santa Eulàlia aquest any 2007. |
30 de des. 2006
Esparreguera rep les celebracions del Nadal
Nova exposició del Col·lectiu de Pessebristes a la Casa de la Cultura
Un dels Diorames presentats a l'exposició organitzada per el Col·lectiu de Pessebristes d'Esparreguera aquest Nadal de 2006. |
L’ambient de Nadal ha arribat a la nostra ciutat. Els seus carrers engalanats de llums, els tradicionals arbres, els pessebres als aparadors dels comerços de la vila, juntament amb les primeres cartes que els nostres infants anaven omplint per encarregar les seves joguines de Reis, ens parlaven de la proximitat de les nostres festes. El Nadal ja és aquí.
Desembre és un mes ric d’activitats a la nostra població. Per Santa Llúcia els botiguers del carrer Gran i la Plaça de l’Ajuntament donaren alegria en treure al carrer els seus millors articles per fer la Fira de Santa Llúcia.. Un dia en qui també els vailets de l’Escola Municipal de Música d’Esparreguera, i l’Escola de Música de la Eulalia Munné -amb barretines de Papa Noel- ens delectaren amb cantades de Nadales populars.
El tradicional Concert Coral de Nadal, enguany sota la direcció de Jordi Usán, i comptant amb l’acompanyament de la pianista Montserrat Giné oferiren obres de Butler, Elgar, Borràs, Fauré, Vila, i Bibiloni. La celebració del Tradicional Caga Tió per la quitxalla a la Plaça del centre, com també les representacions de teatre popular amb “Els Pastorets” i la Missa del Gall de la nit del 24 de desembre, serien l’aperitiu de totes les festes que vindrien darrer.
No podia faltar enguany, altra expressió cultural i festiva, -i també religiosa- d’aquelles abnegades persones que forment el Col·lectiu de Pessebristes d’Esparreguera. Veritables artistes que creen veritables obres per tal de mostrar-nos-les en aquests dies.
Son hores buscant idees originals, de fer dissenys, buscar els materials adients... Dies de laboriós i meticulós treball, fins veure acabada aquestes escenografies que mostren lliurement com a diorames en aquestes festes.
Alguns ja no mereixen carta de presentació: Castellví, Montoriol o be Espinach, veterans en aquest art, cada any ens meravellen amb les seves originals creacions. Altres, com el bon vi, agafen aroma i consistència cada any que passa.
Son obres digne de lloança. Treball de laboratori. Cada diorama que presenten, esdevindrà un llibre obert per aquell visitant que tingui el temps i la perspicàcia de dedicar-hi temps gaudir de tot allò de creativitat que ens ofereixen els seus autors.
Enguany, el treball presentat per el Col·lectiu Pessebrista d’Esparreguera el trobem novament dins la Sala Municipal d’Exposicions d’Esparreguera, al carrer dels Arbres de la nostra localitat. Un total de 14 diorames sobre la vida i el naixement de Jesús, amb totes les possibilitats que pot oferir el cor d’un artista.
Els expositors i el nom de la seva obra és el següent:
Joan Montoriol: “La Presentació en el Temple.” Un deliciós treball que situaria dins l’església de La Colònia Güell, obra del genial arquitecte Antoni Gaudí.
Maria Jordana: “Els reis fent camí.”
Emili Sancho: “Naixement.” Una obra curiosa d’un naixement nevat a Palestina.
Toni Lecha: “L’Anunciata.”
Joan Espinach: “La transició.” Obra clàssica, on podem veure, però, al fons, incorporada l’església de Santa Eulalia d’Esparreguera.
Pere Costa: “L’Anunciata.”
Ester Mitjà: “El naixement.”
Joan Dellà: “El naixement.” Original muntatge escènic que compte amb el moviment un molí de blat i una roda d’aigua...
Joan Vera: “Fugida a Egipte.”
Josefa Leandro: “Fugida a Egipte”.
Núria Vidal: “Descansant pel camí.” (Veieu diorama publicat en aquest article)
Montserrat Barcons: “L’Adoració dels Reis.”
Isidre Castellví: “L'Anunciata.”
Francesc Arrufat: “Sentiments”
Agraïm a totes aquelles persones que fan possible aquesta exhibició any rera any, el seu esforç i constància. Recordant a aquelles persones interessades en visitar aquests diorames, que l’horari de feiners i dissabtes és de 6 a 8 del vespre i festius de 12 a 2 del migdia i de 6 a 9 del vespre.
14 de nov. 2006
Sant Salvador de les Espases 2006:
.
.
Els més valents obrint camí vers Sant Salvador de les Espases d'Esparreguera a la col·lumna d'excursionistes... |
El diumenge 29 d’octubre va tenir lloc una nova edició de la tradicional excursió que cada any fan la colla i grup d’amics de la família de cal Alavedra d’Esparreguera, a l’ermita de Sant Salvador de les Espases.
Les vint i tres persones que enguany formaven la colla d’excursionistes, sortien de la plaça de l’Ajuntament a les vuit del matí direcció Vacarisses, per tal de pujar al cim de Sant Salvador per darrera. I així poder disfrutar de les magnifiques vistes que oferia aquell dia lluminosament clar. Amb unes imponents vistes de la nostra muntanya de Montserrat al fons de les serralades.
La caminada, -viscuda amb alegria i caliu- esdevenia en part, en una continuació o segona part de la pujada que algunes persones de la colla havien fet a Montserrat no gaires dies enrera. Lloc on pujarien de Collbató, retornant per les Covés o cantó del Llobregat.
En el bulliciós cim de Sant Salvador ens trobàrem nombrosos grups de jovent i més grans que hi havia aprofitat aquell joiós dia, per pujar-hi.
La nostra colla, va disfrutar també d’un esmorzar de germanor ben alegre. Una vegada més, la flaire de la carn a la brasa inundava aquelles velles pedres de mans dels nostres cuiners decans: el Joan i la Alfonsa, entre altres.
Fumerol a les ximeneies de l'ermita de Sant Salvador de les Espases d'Esparreguera. El fumerol i el flaire de l'aire avisa que es proper el moment de l'esmorçar...! |
No faltarien els populars refrecs, ni tampoc carburants de millor "octanatge".. Ni els postres en gran abundància... Fruits secs, ... rebosteria de la més variada que feien delir els ulls, enmig de tant tiberi... I és que les nostres dones varen fer veritables delícies amb les mans, pensant com deixar-nos bocabadats -cosa que aconseguiren- posant-t'hi tot el cor...
No ens deixem tampoc al tinter la coca i el cava....
Fotografia de grup d'amics i el Lluis Artigas Jorba, per immortalitzar un moment envoltats de natura, amb la muntanya de Montserrat darrera... |
Tot va anar d’allò més be. Al viatge de tornada, a mig camí en un replà vàrem fer-nos la fotografia de família, aquells que pogueren participar-hi... Alguns companys, però, serien absents, puix devien anar a un enterrament i marxaren abans que la resta del grup. Arè, ja és història...
L’ermita de Sant Salvador de les Espases és situat dintre del terme d’Esparreguera, a la vora esquerra del riu Llobregat, sobre el congost del Cairat, en un turó situat a uns 415 metres sobre el nivell del mar, entre els torrents de l’Espluga i de Sant Salvador, a uns cinc quilòmetres del casc urbà d’Esparreguera, i a uns dos quilòmetres aigua amunt del castell d’Esparreguera, prop de l’ermita de Santa Maria del Puig. Des d’Olesa de Montserrat existeix també el camí que porta a l’anomenat pla del Fideuer, on, des d’allí a peu, cal seguir una senderola en direcció ponent d'un quilòmetre aproximadament. Prop del balneari de La Puda. Pertany al nostre municipi, però, eclesiàsticament a la parroquia de Santa Maria d’Olesa de Montserrat, de l’any 1868 fins ara.
És, un lloc pintoresc de força devoció als pobles d’Olesa, Esparreguera, Vacarisses i Terrassa, especialment. De dalt de l’ermita tenim un caminet per pujar al cim del turó, ja a 430 metres d’alçada, que és el lloc on havia estat un dels castells d’Esparreguera, conegut com a “Rocha de Spaa” en els documents antics, i castell de les Espases en els del segle XII i posterior. Per be que actualment és desaparegut i el seu lloc és convertit en un senzill mirador de visitants i excursionistes..
Fotografia del cim del turó. Lloc on encara es conserven unes poques espurnes del que seria el basament de la torra de guaita del castell de Sant Salvador de les Espases. |
Alguns estudiosos recorden com el comte Borrell va vendre a un tal Guillem el castell de les Espases i el d’Esparreguera en una data que s’hauria de situar entre els anys 966 i el 985. La capella de Sant Salvador és posterior. Segons alguns autors, -com Pelegrí Casades i Gramatxes [Excursió a Olesa de Montserrat i ermita de St Salvador de les Espases. Any 1883, pàg 128]- l’ermita seria datada al segle XI i, enrunada, fou reconstruïda en el segle XVI. D’aquí la seva visió d’elements gòtics, sobre una estructura primitiva d’estil romànic.
Com sempre, llocs tan romàntics com aquest indret, i amb semblant nom, tindrà també la seva llegenda popular que passarà de generació en generació.
Segons aquesta, l'origen de Sant Salvador de les Espases els trobaríem en temps del compte Borrell de Barcelona, què lliuraria en una tremenda batalla contra les onades invasores musulmanes en aquell indret.
La donació documentada dels castells de les Espases i d’Esparreguera datada a “5 dels idus de setembre de l’any 31 del regnat de Lotari” és a dir el dia 9 de setembre de l’any 985 on podem llegir que "In primis dono ipsum meum castrum que dicunt Spadas unde carta vindicionis fecit mihi Borrellus comes et marchio cum rocas. Cum terras et vineas. Eremos et cultos, cum silvis et garricis, viaductibus et reductibus, ortis, ortalibus... "
El “Speculum Officialatus” en la pàgina 858, ens recorda allò que la tradició oral ha mantingut fins els nostres dies en tots els pobles dels voltants. Quan diu:
"Quadam est Capella antiquia vocata seu sub titulo Sancti Salvatoris de las Espasas, in qua solum est cymbalaum, et supponitur aedificata in memoriam victoriae contra mauros obtentae per Comitem Barcinone Borrellum, anno Dni 1003...
"
Així doncs, entremig de la ferocitat de la lluita per defendre el país de la voracitat i crueltat sense límits de l'invasor musulmà, el comte de Barcelona va demanar protecció al cel... i és veié aviat afavorit amb una espessa pluja d’espases de foc que corrien cap aquells devastadors enemics, de tal manera que hagueren de desallotjar aquells cims.
És aquí, doncs, on trobem l’origen d’aquesta ermita que seria bastida com acció de gracies per l’ajuda rebuda i dedicada a Sant Salvador.
Detall d'un dels camíns d'accès a l'ermita de Sant Salvador de les Espases d'Esparrguera. |
Les Espases són agulles o hog-backs formades a conseqüència de l’erosió de la roca, i naturalment, els castells s’aixecaven en llocs estratègics i difícils de conquerir. Aquí trobem una bona convergència de mots o paraules...
Podem ser escèptics en quant a les formes, però, tot, sempre trobarem una bona part de veritat en tota llegenda popular. Així, esta ben documentat els atacs sarraïns contra el comtat de Barcelona durant els primers anys de comte Ramon Borrell (992-1017) on penetrarien pel Penedès arribant al Llobregat i destruint Manresa, o els sagnants atacs del musulmà Abd al-Malik contra Catalunya l’any 1003.
Uns atacs no puntuals, sinó repetits al llarg del temps. Recordem els atacs de l’any 965 en temps d’al-Hakam II (961-976), o els atacs d’al-Mansür dels anys 978, 982, 984, i l’assalt de Barcelona del 985. Que passaria a la historia com “ipso anno quando Barchinona interiit” o el que és el mateix: "quan Barcelona morí", en expressió d’un document de l’any 992. Una data dolorosa que, a més, coincideix amb la de la donació del castell de les Espases i el castell d’Esparreguera a la seu de Sant Pere de Vic, de mans de Guillem, que havia acudit a la defensa de Barcelona on la seva muller Emma fou feta presonera per al-Mansür.
Cal referir-se aquí a altres documents curiosos que fan esment a les Espases, com el datat al gener de l’any 1299 d’una concòrdia feta i signada per Guillem de Claramunt i Guillem de Cardona, en presencia del rei Jaume I en què es diu: “I ací jo, Guillem de Claramunt, també espontàniament, dono, commuto, remeto i confereixo a tu, Guillem de Cardona, i als teus i aquells que vulgueu, els meus castells de Montbui i Esparreguera i les Espases i seixanta morabetins d’or anuals...” En llatí: castrum meum de Montebuyno et castrum de Sparagaria et castrum meum de Ensibus.... Val a dir parlant del castell d’Ensibus que, precisament en llatí, el mot “ensis” equival a “espasa” Per tant, comprovem que parlem del castell de casa nostra.
Durant el segle XIV els castells foren venuts i anaren a parar d’unes mans a altres fins que l’any 1351 els compraria el monestir de Santa Maria de Montserrat. De qui serien propietat fins l’any 1836.
A diversos arxius es conserven també referències sobre l’ermita de Sant Salvador de les Espases. Així, a l’arxiu històric Comarcal de Terrassa podem trobar una crida del veguer del Vallès contra l’ermità de Sant Salvador de les Espases de nom Pere Pastor, del 27 de juny del 1342 , així com un inventari de béns de l’ermita datat a 4 d’agost de 1362.
A l’Arxiu Històric de Manresa es conserven diferents documents, com el capbreu de les lleixes a Sant Salvador de les Espases que comprenen el període de l’any 1353 al 1377, i quatre cèdules manuscrites dels anys 1602, 1604, 1618 i 1620.
Sant Salvador de les Espases d'Esparreguera. Petita placeta davant l'ermita, lloc de repòs per els excursionistes... |
Com sempre, llocs com aquests van acompanyats de les seves corresponents llegendes, que transcriure per tots vosaltres, no donant-li cap més valor que el de narració que va lligada a l’ermita la primera, i la segona explica la desaparició del Castell de les Espases:
La primera llegenda, que és la més pròxima en la cronologia, situant-se només a tres segles enrera del temps actual, pren motiu de l’assassinat d’un ermità del lloc, a mans de Claudi el Moliner i altres bandolers de la seva colla, un dels quals, anomenat “l’hipòcrita Barbasa, hauria substituït en l’ermitatge al difunt, per tal d’utilitzar l’ermita com a parany dels seus delictes...
La segona llegenda ens vol explicar la desaparició del castell. Diu així:
"El
cavaller de les Espases va ésser un partidari decidit del príncep de Viana, i un contrari declarat del seu pare, el rei Joan. La guerra que va sostenir aquest rei contra el més florit i el més selecte de les forces vives de la terra, que defensaven el seu fur i la seva llei, necessàriament l’havia de perdre, a no ésser per una gran traïdoria comesa per un cavaller que es va vendre secretament al rei. Fetes les paus, un dia el cavaller traïdor, el nom del qual no ens el diu la tradició, acompanyats de gran seguici, anava de camí per vora del castell de les Espases. Com que era hora tarda, el senyor de les Espases, que des de lluny va veure venir la comitiva, manà tancar el castell i, quan el que anava de camí va trucar a la porta, el cavaller de les Espases en persona sortí dalt de la muralla per veure qui trucava i què volia, i en saber el desig del caminant li contestà secament que el seu castell no servia de posada de cap traïdor.
Indignat el cavaller traïdor va acudir al rei i se li va queixar del cas. El rei va enviar a cercar el cavaller de les Espases i li manà que donés estada al seu castell al cavaller que tan bé l’havia servit. El cavaller de les Espases contestà al rei que la seva voluntat forra complida, puix que paraula de rei no pot ésser contradita. En sortir del palau, el cavaller de les Espases va manar a la seva gent que desallotgessin el castell i que no hi deixessin ni un senabre de res.
Al cap de pocs dies, va presentar-se el cavaller traïdor, i el camarlenc del castell li va donar entrada i estatge, i un cop hi va estar aposentat se’n va anar. Tres dies després el castell de les espases era tot un braser i se n’aixecaven unes flames tan altes que arribaven fins al cel. El senyor del castell i la seva gent, mentre baixaven muntanya avall, anaven dient:-Val més el castell cremat que deshonrat."
9 d’oct. 2006
El Rèquiem de Mozart en Esparreguera
La coral Estudi XX Cor de Terrassa en una fotografía d'arxiu publicada a internet. |
"Orquestra de Cambra Catalana” en una fotografia d'arxiu publicada en internet. |
Rèquiem
II. Kyrie
III. Sequenz:
Dies irae
Tuba mirum
Rex tremendae
Recordare
Confutatis
Lacrimosa
IV. Offertorium
Domine Jesu
Hostias
V. Sanctus
VI. Benedictus
VII. Agnus Dei
VIII. Communio:
Lux aeterna
.
23 de set. 2006
Setembre del 2006:
.
Una vegada decapitats els 12, posaren foc a la llenya de les 12 columnes a les que estaven els altres 12, entre ells el Pare Domènec Castellet, i es varen anar cremant llurs cossos, mentre que les seves ànimes passaren a fruir de Déu.
Novena al Beat Domènech Castellet escrita per mossèn Joan Ramon Bullit i Guasch, Rector de l'església parroquial de Santa Eulàlia d'Esparreguera. |
També ha tingut lloc una nova “Novena al Beat Domènec Castellet i companys màrtirs” editada i escrita per mossèn Joan Ramon Bullit.
L’anterior, que estava encara en ús, seria l'escrit per mossèn Joaquim Vives i Aragó l’any 1992. Puix la més antiga, escrita l’any 1922 per mossèn Joseph Arderiu havia quedat exhaurida.
.
8 de set. 2006
Mercadona d'Esparreguera
La Merche Malaver oferint una xerrada formativa al centre del Mercadona d'Esparreguera, situat al Barri Font d'Esparreguera. |
El divendres 1 de setembre del 2006 va tenir lloc a la Sala de Conferències del Centre Comercial Mercadona situat al Barri Font d’Esparreguera, una nova presentació informativa sobre la llar, l'alimentació, i dels productes que poden adquirir-se allí; als clients d’aquest Centre Comercial d’Esparreguera.
-limpiador cocinas amoniacal esencias cítricas
-limpiador para vitrocerámicas
-Limpiador concentrado Aloe Vera
-Gel limpiado cocinas con legia
-Gel WC
-Pistola perfume jabón Marsella o esencias cítricas
-Desincrustante limpia juntas blanqueante
-Limpia vajilla Bosque Verde
-Limpiador Baños Bosque Verde
-Ducha limpia Pistola
-WC Gel Flores Blancas
-Limpiador antical
-Tabletas desincrustantes efervescentes
-Desatascador biológico
-Limpia cristales cristalino Bosque verde
-Multiusos pistola Aloe Bosque Verde
-Limpiamuebles con aceites nutrientes
-limpiamuebles spray con ceras
-Fregona tirsa microfibra antibacterias Bosque Verde
-Bayeta microfibra multiusos Bosque Verde
-Gamuza atrapapolvo con soporte Bosque Verde.
El públic participant descobrin quins productes i arsenal disposen al seu abast dins del centre comercial Mercadona d'Esparreguera al Barri Font... |
.