"Finestres al món" a la sala d'exposicions... |
Pelai Serra i Soler. Un dels artistes present a "Finestres del món" |
"Finestres al món" a la sala d'exposicions... |
Pelai Serra i Soler. Un dels artistes present a "Finestres del món" |
Beat Domènec Castellet, notes biogràfiques
Cartell editat per el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, per la xerrada sobre el Beat Domènec Castellet. |
Cartell del ball a càrrec de la nova formació esparreguerina Trio Do Re Mi... per la Festa Major del Carrer Sant Miquel d'Esparreguera |
Cartell editat per la Festa del Carrer Sant Miquel 2023 d'Esparreguera |
Cartell publicitari de la nova formació musical d'Esparreguera Trio Do Re Mi |
Presentació del Joan Vendrell i Giménez de l'autor Jordi Gobern i Simó i el seu darrer llibre, a la sala d'actes de la Biblioteca Municipal l'Ateneu d'Esparreguera |
Era una espineta que planava per el damunt dels
aires de la nostra estimada Vila d’Esparreguera, Això de treure per la Diada de Sant Jordi un flamant nou llibre però sense cap
presentació prèvia del mateix. Val a dir també que obligats per les
circumstàncies certament. I vet a qui, que finalment, tots la em tret per fi …
i es que les coses bones es fan esperar...
Aquest dijous dia 08 de juny de 2023 va tenir lloc
a la sala d’actes de la biblioteca Municipal l’Ateneu d’Esparreguera la presentació oficial del darrer llibre
del historiador local en Jordi Gobern i
Simó: "70 anys del Club Bàsquet Esparreguera. 1952-2022";
en un acte que seria presentat per en Joan
Vendrell i Giménez, President del Club Bàsquet Esparreguera. Qui ens compartiria
la gènesis creativa d’aquest llibre tant singular. I ens compatiria també com
l’entitat esportiva local encarregaria al Jordi
Gobern de fer aquest important treball, pensat com una fita commemorativa del Club.
En Joan
Vendrell i Giménez recordaria a tots els assistents els actes que ja varen
tenir lloc per la celebració del cinquantenari de l’entitat esportiva local.
Una d’elles la exposició de caire visual i gràfica que tindria lloc a la sala municipal
del carrer dels arbres. Tot plegat, uns antecedents que portarien camí amunt a la necessitat de crear aquesta
obra històrica genuïna.
La petició del club esparreguerí, aquest repte, va ser acceptada amb entusiasme per en Jordi. Malgrat que davant Ell
començaria una cursa contrarellotge, un extenuant treball de dos anys i mig
llargs, que posaria a prova la tenacitat dels més valent. Poc pensarien en
començar que tant laboriós i constant treball donaria per fruits aquest joia,
aquest elaborat treball, aquest llibre tant agradable de seguir.
La intervenció del
historiador Jordi Gobern se
centraria més en el cos del llibre. Tanmateix el dur treball fet: de compilar, de
revisar, de datar, de catalogar, de cercar els noms d’aquells i aquelles que
apareixen a les fotografies recollides i estudiades ha estat sense cap mena de
dubtes un treball monumental. Perquè no
dir-ho: segurament que ha posar a prova la paciència
benedictina i capacitat de planificació del seu autor i col•laboradors.
Si be, com explicarien en
la presentació, l’entrada a la anomenada era
digital ha estat un remarcable contrarietat en la conservació del material
gràfic i fotogràfic, -a diferencia d’èpoques
passades amb les còpies sobre paper- el
treball de recerca i recuperació així com les nombroses entrevistes fetes a
supervivents de la historia del bàsquet local
-així com els elements més joves i contemporanis- ha
permès de escriure la historia i deixar constància bibliogràfica d’aquest
esport a casa nostra.
Efectivament, també s’han
recollit nombroses anècdotes de club, dels seus jugadors i jugadores, i de les
seves competicions. Un bagatge important que si no haguessin compilat i
recollit ara, molt possiblement es perdria i desapareixeria per sempre en unes
poques dècades.
En Gobern i
Simó ens faria viure al públic assistent a aquesta presentació aquells
primers començaments del basquet esparreguerí al Patronat Parroquial. Amb unes
competicions fetes entre equips del poble.
Amb el pas dels anys entrarien ja amb uns equips més estructurats –El Club
Bàsquet Santa Eulàlia- amb
competicions dins de la OAC, i anys després a les competicions federatives. Val
a dir, que -com explicaria en Jordi-
en aquelles primerenques llums de l’esport no totes les categories es
cobririen a la federació. Per un temps, el club de bàsquet esparreguerí participaria
a les dues competicions…
Cartell de la presentació del llibre de Jordi Gobern i Simó "70 anys Club Bàsquet Esparreguera. 1952-2022". |
El creixement esportiu del
bàsquet esparreguerí aniria també de la
mà amb creixent necessitat d’un espai adient per a jugar, com ens recordaria el
Jordi Gobern i Simó. Son els anys de
la nova seu de les pistes del carrer
Hospital, que amb els anys, seria pavimentat, desprès enrajolat, i molt després
veuria construir el flamant Pavelló …
Retornat enrere en la
nostra narració i dins d’aquest sucosa
historia esportiva es recordaria la fundació del Club Basquet Esparreguera l’any 1952. I aquí sí, deixant les
curiositat i les bones anècdotes que mai falten en qualsevol grup humà, la
vessant historiogràfica de l’autor esparreguerí aniria a la presentació cronològica dels diversos
equips del Club Basquet Esparreguera
fins l’any 2022, assenyalant detalls
i dades de fites esportives
aconseguides.
Permeteu-me un xic personal en dir que, si els arxius
municipals de Sant Pere de Ribes i l’Hospitalet de Llobregat estan encara avui
dia molt agraïts per tot el material que desinteressadament els hi lliuraria el
nostre historiador i autor del llibre avui presentat; també els amants de la
historia i el passat d’Esparreguera, també li podem estar avui dia molt agraït per
aquest nou treball que tant dignifica el nostre passat i també engrandeix la bibliografia
local. Si la presentació del seu llibre “El
molí fariner de Can Broquetes” (Esparreguera 2019) va ser una important
aportació al coneixement de les nostres arrels
vilatanes, aquest llibre “70 anys
del Club Bàsquet Esparreguera. 1952-2022" des d’un altre
enfocament, es continuador en preservació de la memòria col•lectiva de la
nostra vila. D’una forma molt amena, gràfica i visual. El Jordi Gobern i Simó ha
immortalitza el mon del bàsquet. La petita
o gran historia de l’esport
local.
Ben segur -i
ho desitgem tots i totes- aquí uns pocs
anys siguem novament presents a un nou
lliurament dels seus treballs.
Lluis Artigas Jorba.
Dia de la inauguració. L'artista d'Esparreguera Adela Herraíz a l'esquerra, atenent als visitants... |
L’exposició presenta al públic esparreguerí un
total de vint-i-vuit quadres policromats amb tècnica mixta en la que l’autora incorpora
sensibles afegits al estil “papier collé”
amb el que li dona un acabat molt personal dins d’aquest quadres de cromàtica
molt equilibrada i entenedora.
Els quadres de l’Adela que ens ofereix en aquesta ocasió
ens regalen unes imatges d’una gran pau, amb l’afegir de regalar-nos simultàniament
un bocinet de la història de la nostra vila. Efectivament, les obres
presentades per l’Adela Herraíz
també esdevenen una crònica històrica d’aquella Esparreguera de les tres
primeres dècades del segle passat avui per avui del tot desapareguda. Son
quadres o imatges que esdevenen unes veritables capsules del temps. On la
artista immortalitza unes velles imatges que
-si bé pel cas d’Esparreguera algunes son originalment extretes de
postals antigues- son de
nou processades amb les mans i ulls de l’artista. Que amb una nova mirada sap
actualitzar aquella realitat de les revelles i avorrides imatges locals,
transportant-les amb la màgia del creador artístic en obres gustoses i
atractives per als homes i dones del nostre temps.
Son quadres plens de
detalls. Obres elegants i que desprès del procés creatiu de la pintora Adela Heraíz es converteixen en unes
imatges plenes d’espurnes o xàldigues de llum. Escenes de èpoques passades sí, imatges d’un món desaparegut sí, però refetes
i amarades de l’esperit de l’artista aconsegueixen fer-se atractiu per tot el
públic d’avui en dia.
La major part de la
obra presentada en aquesta exposició es dedicada a recordar els carrers, les
places i la gent d’Esparreguera, amb aquell marcat flaire de poble montserratí.
Tanmateix no és la única temàtica presentada enguany. El cor, els ulls i la ànima
d’un artista es sempre inabastable. Tot hi te cabuda i el seu lloc. I vet aquí
que l’Adela també presenta altres treballs
en aquesta col·lecció de obres. Com els acurats paisatges de la veïna localitat
de Collbató o altres obres que seguint la dinàmica i estil presentat, també
inclouran un autoretrat al fons de la sala, i altres obres que recullen moments
simpàtics. Com el record de quelcom persona o alguna mascota canina.
La inauguració va
estar molt concorreguda, -i l’autora
una vegada més- va rebre nombroses felicitacions i elogis per
la obra pictòrica presentada. Com també mostres d’afecte i estimació del
nombrós públic assistent.
Aquesta exposició
restarà oberta al públic per visita-la fins el diumenge 02 d’abril de 2023. Tots
hi sou convidats de visitar-la.
Lluis Artigas Jorba
Cartell editat per el Fòrum 21 d'Esparreguera per la trobada del divendres 28 de setembre de 2012. |